Una dècada de destrucció territorial, a vista d’ocell

Durant un mes i mig, entre març i maig de 2023, un avió va sobrevolar les Balears i va disparar milers de fotografies –aquesta tasca se sol fer cada tres anys. És un servei periòdic que encarrega l’Institut Cartogràfic de les Illes Balears (ICGIB)i que permet generar un material de qualitat que ofereix una perspectiva a vista d’ocell de la realitat, d’allò que passa damunt el territori.

En el darrer vol, que s’acaba d’incorporar a la plataforma digital oberta al públic que té aquest organisme públic –Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB) (ideib.caib.es/visor)–, 4.461 imatges ofereixen una perspectiva privilegiada que, combinada amb les d’anys anteriors, retraten l’evolució del paisatge illenc. Amb matisos, i amb diferències pròpies de cada illa, les imatges aportades pel vol més recent de l’ICGIB mostren una transformació que no és precisament positiva en termes de paisatge, i que es basa en una creixent ocupació:xalets, parcs fotovoltaics i algunes infraestructures estan destruint el territori, principalment el sòl rústic. De la balearització dels 60 i 70, hem passat a “una ocupació extensiva del terreny rural, que es va conformant com una trama més urbana”, diu el geògraf Mateu Vic. “El camp va perdent el seu contingut rural i va esdevenint un jardinet dels xalets”, afegeix.

Si hi ha un protagonista destacat, respecte d’aquells anys quan es feien hotels i urbanitzacions costaneres, són els xalets. Entre 2010 i 2022 s’han construït o ampliat a les Balears més de 4.500 cases de gran format, la majoria d’elles aïllades i en sòl rústic, totes amb piscina, segons les dades que ha elaborat l’ARABalears a partir de les memòries d’entitats com els col·legis d’arquitectes, el Consell Insular de Mallorca, el GOBi Terraferida. Només a Mallorca, entre el 2015 i el 2021 es varen aixecar més d’un miler de nous xalets, segons les dades d’aquest col·lectiu, que també va identificar un consum de territori superior als quatre quilòmetres quadrats. “És una bestiesa territorial que s’ha consentit per part de les diferents forces polítiques. No ens enganyem: durant vuit anys dels darrers deu o dotze on es veu un canvi degradant al sòl rústic, ha governat l’esquerra”, sentencia Mateu Vic.

Una pèrdua patrimonial col·lectiva

“Estam davant un procés de despossessió territorial que hem estudiat i explicat més d’una vegada els qui analitzam les polítiques territorials”, explica el geògraf i membre de la ponència tècnica d’ordenació del territori del Consell de Mallorca, Macià Blázquez. “Som unes illes refugi, on els que tenen molta renda a Europa, que són milers, troben una temperatura millor i una sèrie d’elements molt atractius. Desembarquen i, si troben opcions de comprar i edificar, estan disposats a pagar molt. Això sí, aquesta desfiguració que provoca omplir de xalets el camp és una pèrdua patrimonial col·lectiva, perquè el paisatge és un bé comú”, afirma.

De fet, les empreses promotores i constructores han anat escorant-se progressivament cap a l’edificació de luxe al camp i també a prop del litoral. Mentre que els plurifamiliars no han estat els protagonistes de la darrera dècada, el Col·legi d’Aparelladors ha passat de visar, només a Mallorca, 332 projectes de xalet el 2013 a més de 1.100 anuals els darrers anys. Mateu Vic, que va elaborar l’informe sobre l’edificació en rústic de Terraferida, recorda que les mides i el seu impacte visual és enorme. “La superfície mitjana ocupada per cada edificació és de 3.500 m2. Edificis i infraestructures annexes, aparcaments, camins d’accés, solàriums, piscines i tots els consums energètics que això comporta”. En opinió de Blázquez, “el model californià que vàrem anunciar els ecologistes fa dècades ja és aquí. Grans cases i una illa-ciutat, com explica la geògrafa Margalida Mestre”.

Aquesta allau de ciment al camp no només està motivat per estrangers que volen comprar, sinó pel desenvolupament d’un model que ja ve d’enrere, però que la darrera dècada s’ha disparat. “El lloguer vacacional és el producte que suposadament ha socialitzat el turisme, perquè ha permès que famílies amb terres poguessin accedir a rendes altes. Però el resultat el podem veure fent només una passejada”, conclou Macià Blázquez. José García, assessor d’inversions, assegura que “la pujada de preu que ha experimentat el metre quadrat a les Balears ha fet que moltes persones amb recursos hagin cercat altes rendibilitats i ha estat un producte pel qual han apostat sense dubte petits i no tan petits inversors”, explica. A més de la construcció al camp, tots aquells sòls urbans propers a zones de costa també han experimentat una demanda enorme. “Han entrat fons d’inversió i grans capitals, s’han fet urbanitzacions de luxe i, sobretot, s’han edificat solars a zones com Andratx o Calvià a Mallorca, i també a zones costaneres i d’interior d’Eivissa. Els preus de venda poden arribar a superar els 10 milions d’euros i s’ha desenvolupat tot un sector especialitzat. S’han guanyat molts de doblers”, afirma García.

L’energia ‘neta’ de les plaques

Aquesta eufòria constructiva al camp i als sòls urbans litorals ha coincidit també amb l’eclosió dels parcs solars. Una normativa cada vegada més avantatjosa, la davallada dels costos de les instal·lacions i un camp amb poca rendibilitat han fet que, de nou, fons d’inversió i capital privat omplissin de projectes l’administració autonòmica i el territori de plaques. “El debat sobre si volem o no plaques és pervers. Clar que sí, que tots estam d’acord que és important incrementar el volum de la producció neta, però no a costa d’embrutar el camp, quan hi ha moltes alternatives. Sobretot, perquè això es fa no per reduir el consum de l’energia convencional, sinó per continuar creixent”, afirma Macià Blázquez, qui atén l’ARA Balears precisament quan acaba de sortir d’una reunió de la ponència tècnica d’ordenació del territori del Consell, “on s’ha informat favorablement sobre un projecte de 24 hectàrees de plaques solars, entre Santa Maria i Bunyola”, explica.

Fa uns dies que Red Eléctrica informava que les Illes han tornat a batre un rècord en generació instantània d’energia elèctrica fotovoltaica. Va ser l’11 de febrer i la contribució de l’energia solar va servir per cobrir el 40% de la demanda total de les Balears. “Sense dubte, és bo que s’incrementi el nombre de plaques solars, però si feim una volta per foravila veurem qui és que paga la factura d’aquesta terrible dependència del creixement del consum energètic any rere any. I tot per un model econòmic que no pensa a llarg termini”, assegura Marc Vic.

En tot cas, cap debat territorial seria el mateix sense la quantitat i qualitat d’imatges que aporta l’ICGIB, amb revisió i actualització constant. “Els vols periòdics es fan des de 1956, i des d’aquesta data ja hi ha disponibles les imatges. D’aquesta manera, es poden comparar de manera absolutament precisa qualsevol dels punts del territori balear. És un instrument que fa servir l’administració, professionals, estudiosos. En definitiva, és un servei públic que consideram molt necessari, i més encara a un lloc com les nostres illes”, explica el gerent de l’Institut Cartogràfic, Manuel Bennàssar.

De totes les Balears, Menorca és l’illa que ha aconseguit salvar amb molta diferència el seu sòl rústic. Basta sobrevolar l’illa amb el visor fotogràfic o, millor encara, recórrer-la, i es pot comprovar com es manté el caràcter rural, l’activitat al camp, i que no hi ha arribat el ‘xaletisme’ propi de Mallorca i Eivissa. Hi ha un motiu, que recorda el portaveu del GOBMenorca, Miquel Camps:“El Pla Territorial de Menorca (de 2003 i revisat el 2023) fa inedificable el sòl rústic. Podem estar orgullosos com a societat d’aquella norma”, recorda. Sembla que només allà, al rústic menorquí, s’ha complit el que va anunciar l’estiu de 2007 Francesc Antich en la seva presa de possessió, quan va dir que no es consumiria “ni un pam de territori”.