Dades imprecises van fer creure que el covid-19 circulava abans d'hora
Estudis firmats a Barcelona, Itàlia, França i els Estats Units asseguraven que el coronavirus circulava mesos abans dels primers casos detectats
BarcelonaFeia poc que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia declarat que el SARS-CoV-2 era el virus causant d’una pandèmia d’abast mundial (11 de març del 2020), quan diversos equips d’investigadors van alertar que ja estava circulant almenys un any abans. És el cas de l’estudi d’aigües fecals de Barcelona, que situava l’origen com a mínim el març del 2019; l’elevat impacte del covid-19 en pacients de càncer de pulmó que el situava el setembre del 2019 a Itàlia, o un estudi de finals del 2019 als Estats Units en què s’afirmava que el coronavirus ja estava “àmpliament disseminat” molt abans que es detectés formalment. Un últim estudi, d’origen francès, ubica l’origen el novembre del 2019 però amb un únic cas. Tots quatre treballs miraven de trobar si el virus s’havia estès des de la ciutat xinesa de Wuhan o, en canvi, havia sorgit en diferents punts del món. Passat el temps, cap dels quatre treballs se sosté.
El treball que crida més l'atenció i fins i tot més referenciat per col·legues científics és el de les aigües residuals de la ciutat de Barcelona, del qual l'ARA se'n va fer ressò, deixant clar que altres experts n'eren escèptics i que encara no s'havia publicat en cap revista científica. Segons les conclusions dels autors, coordinats per Albert Bosch, del Grup de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona, el virus ja circulava per la ciutat el març del 2019, un any abans que es declarés la pandèmia. Un any després de publicar l’alerta, ningú al món acadèmic es pren seriosament aquella notícia. El biotecnòleg Xavier Dengra va publicar coincidint amb l’aniversari una anàlisi crítica a Twitter. Dengra hi recorda que, de fet, és un estudi “prepublicat” inclòs a un reservori i que en cap cas havia passat la preceptiva validació per parells. Tot i això, i malgrat que mai no es va arribar a publicar en cap revista científica d’impacte, l’estudi va tenir un important ressò mediàtic.
Dengra considera que no és merescut. El treball “no era definitiu i no havia estat validat per altres científics ni cap comitè editorial”. Alina Chan, investigadora del Broad Institute del MIT i la Universitat de Harvard, el considera “poc creïble”. El problema rau en el fet que, de tota la sèrie de mostres estudiades, des del gener del 2018 fins al desembre del 2019, en només un cas es va detectar un “indici” de genoma del virus. Chan, així com altres investigadors, retreu que l’anàlisi era poc concloent i les dades “molt imprecises”. “No es podia assegurar de cap manera que es tractés de SARS-CoV-2 o de cap dels seus precursors”, diu la investigadora. Tot i la contundència de la crítica, lamenta Dengra, el treball no s’ha retirat del repositori ni els autors han donat cap explicació. “Treballs posteriors dels mateixos investigadors ni tan sols el citen en la seva bibliografia”, exclama.
Un cas similar és el d’un estudi de la Universitat de Parma (Itàlia). Els autors van utilitzar una prova interna que no havia estat validada per afirmar que el 14% dels pacients amb càncer a Itàlia el setembre del 2019 van donar positiu per covid. O el cas en què, segons les prediccions dels CDC (Centres per al Control de Malalties Infeccioses dels EUA), el 2% dels habitants de grans ciutats de la costa est nord-americana donaven positiu al test de coronavirus el desembre del 2019. En realitat, com s’ha vist posteriorment, la xifra coincideix amb l’esperada per a falsos positius. De fet, aquest mateix mes l'OMS ha fet públic en un comunicat que ha facilitat una "avaluació independent" per part de laboratoris internacionals de mostres del 2019 en què s'hauria detectat el virus, i ha citat específicament el cas d'Itàlia.
L’estudi francès, igual que altres d'italians publicats durant el 2020, es refereix a casos únics en què l’anàlisi del genoma del coronavirus és incompleta o irregular. Vistos aquests treballs prop d’un any després de la seva publicació, tot apunta que el covid-19 va sorgir efectivament de Wuhan, tot i que queda per determinar si es va escapar d’un laboratori o va ser d’origen animal.
