Xavier Marquès Medina: “D’aquí a quinze anys no quedaran professionals de la pesca”

CiutadellaXavier Marquès Medina, patró major de la Confraria de Pescadors de Ciutadella, treballa a la mar des de fa 25 anys i li ve de família. El seu avi Sito –més conegut per Setis– i el seu besavi Rafel –a qui tothom deia Felitus– ja pescaven. Ara veu perillar el futur del seu ofici i de la seva família, i avisa que els mercats, els restaurants i el turisme en general se’n ressentiran.

Aquest dijous ha començat la temporada de la llagosta.

— Sí, i hi ha molta incertesa amb el turisme perquè l’any passat vàrem esperar i, quan es va animar la temporada, va faltar gènere. A la gent que estiueja a Menorca li agrada degustar la llagosta als restaurants, però no sabem si hi haurà mercat internacional i a partir de quin mes. L’any passat a Ciutadella vàrem capturar-ne 6.000 quilos, la meitat que el 2019. Enguany el preu mitjà del quilo de llagosta partirà dels 50 euros, tot i que pot pujar fins als 60 o davallar fins als 30 en funció de la demanda. 

Com veieu el futur de la pesca?

— Tenim un problema de relleu generacional i les lleis actuals no ajuden i no anam pel camí correcte, que hauria de ser el d’incentivar els joves a dedicar-se a aquest ofici. Si ja és complicat entendre’s amb una administració, imagineu-vos-ho amb cinc (Consell de Menorca, Govern balear, el Ministeri de Transport, el d’Agricultura i Pesca, i l’Institut Social de la Marina). Hauríem de poder dur gent embarcada amb contracte però sense els títols que exigeixen avui dia. En canvi, deixen llogar embarcacions i navegar gent que no en té nocions ni coneix la mar. Si continuam així, no hi ha futur professional al món de la pesca.

L’Administració no us ajuda?

— En res. Fem moltes reunions, però no acaben de fructificar, i la majoria se centren en mesures per restringir més la pesca, a modificar la normativa actual o a xerrar d’inspeccions i el que hem de fer bé. En cap moment no s’afronta l’autèntic problema: que d’aquí a quinze anys no quedaran professionals de la pesca, i no caldrà debatre cap llei. 

Què us sembla la política pesquera espanyola i europea? 

— És una caça de bruixes. Ara volen que instal·lem càmeres a les embarcacions per veure què pescam i què fem. Se les haurien de posar als seus despatxos els qui governen i fan feina pel poble pagats amb els nostres impostos. El nostre col·lectiu és el primer a qui li interessa que hi hagi peix a la mar, vivim d’això.  

S’hi afegeix la protecció del Canal de Menorca com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC).

— Sí, cal sumar-hi les restriccions que durà el futur pla de gestió del LIC per a tot tipus de pesca. Tot són prohibicions, res per aprofitar els recursos o beneficis que ens poden donar les mesures preses. Si hi ha més peix, hi hauria de poder haver més pescadors, més peix al mercat i als restaurants per mantenir la cultura gastronòmica autòctona. Les lleis han de ser per gestionar el que tenim, i cada vegada s’empren més per restringir. Així no hi ha prosperitat. La mar ens dona uns recursos que no aprofitam i després volem que les peixateries estiguin plenes... Els turistes són els primers que demanen un producte diferenciat. 

Hi ha força crítiques a la pesca d’arrossegament.

— Aporta el 70% de les captures. Hi ha 7.000 milions de persones al món i, si tots els pescadors anàssim amb canya, no produiríem prou per abastir la població. Aquest tipus de pesca no és destructiva, no pescam dins una marina, sinó pels camins que hi ha dins. Si ens ficam damunt roques, trencam les xarxes i perdem un dia de feina. I estam a favor de cercar xarxes més sostenibles i selectives, però hi ha moltes espècies que només es poden pescar amb aquest mètode. Tampoc no diria als pagesos que tornassin a l’arada i l’ase per ser més ecològics, perquè econòmicament seria inviable. Si la gent pensa que el peix i el marisc dels supermercats que ve de fora l’han pescat amb canya i una barca a vela, s’engana. 

Heu notat l’augment de plàstics a la mar?

— Fa 25 anys pràcticament ni en trèiem. Sí que hi hem detectat més presència de plàstics. No disposam de dades concretes, però les que n’agafam més som les barques de bou: cada dia n’omplim un cubell de 25 litres i el dipositam en un contenidor. El problema dels plàstics altera l’ecosistema, tot i que hi ha altres factors legals –com les dimensions de les malles reglamentàries– que influeixen que avui dia hi hagi espècies petites com el gerret, el pirulí, la panxuda, la gamba, el sorell i els molls que són més difícils de pescar. Al contrari, no hi ha dificultats a pescar espècies grans com la mollera, el rap, el morenet i el maire. 

El producte de la mar que tenen els restaurants és de proximitat?

— Abans de la pandèmia, a la confraria estàvem a punt d’implementar un segell de qualitat per a restaurants que ens compren el producte directament, perquè el client tingui la certesa que menja peix de l’illa. Som conscients que molts posen a la carta que tenen peix de Menorca però que no ho és i que d’altres en tenen de pescat per no professionals. 

Quin problema teniu amb la pesca recreativa? 

— Estam cansats de veure grans pescades a les xarxes socials, publicades sense pudor, tot i que s’hagi incomplit la normativa. Si això ho féssim els qui vivim de la pesca i pagam els impostos, tindríem una inspecció i la corresponent sanció. Les autoritats ens diuen que ho hem de denunciar, però ni som policies ni volem ser-ho. Què pensaria la gent si el Govern, per protegir el món de la contaminació, no deixàs que els transportistes fessin feina els caps de setmana i tampoc un dia entre setmana i els en fessin passar dos més aturats però a la vegada tots els particulars amb furgoneta poguessin fer viatges de mercaderies sense horaris, ni restriccions, ni inspeccions?