Creixement sota els almoràvits

PalmaLa divisió del Califat de Còrdova en múltiples regnes de taifes en precipitarà la desaparició l’any 1031. Mallorca, i la seva nova població musulmana, passen a administrar-se com un regne independent. Posteriorment, l’illa passa a estar sota el control de la tribu berber dels almoràvits, que el 1203 cediran el seu poder davant l’empenta dels almohades.

Durant el segle XI es va emmurallar al nord l’al-qasar i a partir de l’actual costa de la Seu el nou recinte identificat com a Bebelgidit i el denominat Hort del Rei. És versemblant també que es continuassin les obres per incorporar a la ciutat barris que havien crescut extramurs, amb la construcció d’una o més tanques de defensa per anar protegint aquests nous ravals que es desenvolupaven al voltant de la vella ciutat romana-bizantina, ja molt transformada. Els àrabs van reforçar la defensa d’aquests recintes amb noves barbacanes. No hi ha, però, referències escrites ni indicis arqueològics d’aquests altres possibles recintes, com ara el “tercer recinte” defensat per Pere d’Alcàntara Penya (representat, a tall informatiu, al mapa). Per tant, no es té constància certa de quin podia ser el límit i la configuració de la ciutat de Palma els segles XI i XII. És possible que a l’interior de la ciutat restassin encara en peu les murades de la vella ciutat romana-bizantina.

La conformació dels ravals quedava condicionada per l’estructura dels camins d’accés a les explotacions agràries en l’entorn de la ciutat. Els carrers eren estrets i tortuosos (de vegades en grans illetes hi havia nombrosos carrers sense sortida), amb portes amb forma d’arc que protegien la seva entrada i l’accés a les finques. 

La murada del recinte es va haver de construir adaptant-se a les irregularitats del terreny, defensant-se amb barbacanes en els llocs necessaris i disposant torres de defensa espaiades a trams més o menys regulars, d’acord amb les característiques dels terrenys circumdants i adaptades a les armes de guerra utilitzades en l’època.