Coves, mines i catacumbes: un viatge per l’Europa subterrània

BarcelonaHi ha una Europa que no es veu a simple vista. No té cúpules daurades ni balcons florits, però amaga escultures de sal, rius interiors i galeries que s’endinsen a les entranyes del continent. És una Europa subterrània, fosca, però fascinant, plena de coves que semblen palaus gòtics, de mines abandonades convertides en museus vius i de catacumbes on encara ressona el murmuri dels segles.

Aquest és un viatge cap avall, literalment. Un descens que ens porta a conèixer l’altra cara del paisatge: la que no il·lumina el sol, però que brilla amb una llum pròpia. En aquest món paral·lel, el temps es mesura en capes de roca, sediments i llegendes. Hi trobem l’art natural de les estalactites, les cicatrius de l’explotació minera i fins i tot les empremtes invisibles de les creences i els rituals de fa mil·lennis. Perquè sota els nostres peus, Europa conserva la seva memòria més profunda: la que es pot respirar entre parets humides i silenci dens.

Per fer aquest viatge necessitem poca cosa: un frontal, un bon calçat i respirar fondo per deixar-nos sorprendre per una Europa misteriosa entre estalactites, passadissos infinits i secrets a punt per ser descoberts. Ens hi acompanyes?

Sota l’asfalt frenètic de Roma, s’estén un univers fúnebre i fascinant: desenes de quilòmetres de catacumbes excavades entre els segles I i IV. Als marges de les antigues vies romanes, com la via Appia o la via Nomentana, aquest laberint subterrani conserva milers de tombes i testimonis únics dels rituals funeraris de les primeres comunitats cristianes i jueves. De les més de seixanta catacumbes localitzades, només cinc es poden visitar avui: Sant Calixt, Sant Sebastià, Domitila, Priscil·la i Santa Agnès. Frescos, criptes i ossaris decorats parlen d’un temps de fe, persecució i misteri, on reposen les restes de màrtirs, fidels i fins a setze papes. Algunes galeries encara són inexplorades, com si Roma guardés els seus secrets més antics al cor de la terra.

A 33 metres sota terra, al cor de la Picardia, hi ha un laberint de galeries que durant segles va oferir refugi als habitants de Naours. Aquesta ciutat subterrània, al nord d’Amiens, va començar com una pedrera de guix al segle XII i es va transformar en un complex de 28 galeries i 300 cambres, amb capelles, estables i fins i tot una fleca. Durant la Guerra dels Trenta Anys, fins a 3.000 persones hi van trobar amagatall. El 1887, l’abat Ernest Danicourt va redescobrir aquest espai oblidat i el va obrir al públic. Durant la Primera Guerra Mundial, soldats aliats hi van deixar més de 3.000 grafits, que el van convertir en el conjunt més gran d’inscripcions del conflicte al front occidental. Avui, la visita inclou un centre d’interpretació dedicat a aquests testimonis i un museu que recrea oficis tradicionals picards.

Al subsòl de la Royal Mile, el cor històric d’Edimburg, trobem el Mary King’s Close, un carrer del segle XVII tancat, oblidat i literalment engolit pel creixement de la ciutat. És l’únic carrer preservat d’aquell temps i que ens mostra la cara més fosca i fascinant de la capital escocesa. Antics residents, epidèmies, supersticions i una ciutat que creixia cap amunt mentre sepultava els més desafavorits. Ara, actors caracteritzats i excursions nocturnes plenes de misteri donen vida a aquest laberint de passat empedrat. Aquestes visites teatralitzades, i sovint a la llum de les espelmes, et portaran per cambres i passadissos plens de records –i alguna ombra inquietant–. Tant si t’atrauen les històries urbanes com si busques emocions fortes, aquest és un viatge al passat que no s’oblida fàcilment.

A mig camí entre la ciència i la fantasia, Islàndia amaga una experiència única al món: entrar dins d’un volcà. El Thríhnúkagígur —nom que vol dir cràter de tres pics— és l’única cambra magmàtica visitable del planeta. A només mitja hora de Reykjavík, és un volcà que va entrar en erupció fa 4.000 anys i, inexplicablement, va deixar la seva cambra buida sense que s'esfondrés la cavitat interior després de la sortida de la lava. Ara, sense risc que, de moment, torni a entrar en erupció i gràcies a una estructura metàl·lica que baixa com un ascensor de mina, es pot descendir 120 metres cap a les entranyes de la Terra. Allà t’espera una cova gegantina plena de parets pintades de grocs, taronges, vermells i verds. Una paleta natural i viva que sembla treta d’un somni geològic. És una experiència única que podria haver sortit d’un llibre de Jules Verne. Però no és ficció, només cal anar a Islàndia per fer-ho possible. Això sí, l’accés està limitat als mesos d’estiu.

A tocar de Cracòvia, a tan sols 14 quilòmetres del centre històric, s’obre un món secret i resplendent que sembla tret d’un conte fantàstic: les mines de sal de Wieliczka. En funcionament des del segle XIII, aquests túnels de més de 300 quilòmetres i 327 metres de profunditat formen una autèntica ciutat subterrània de sal. Passadissos infinits, escultures que brillen com si fossin de marbre, murs translúcids i un microclima amb propietats curatives t’envoltaran quan les visitis. La sorpresa més gran arribarà al cor de la mina: la capella de Santa Kinga, una església majestuosa excavada en sal, amb vitralls, retaules i llums que pengen com estrelles congelades. Reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Wieliczka és molt més que una antiga explotació minera: és un santuari, una obra d’art col·lectiva i una prova que fins i tot a les entranyes de la Terra es pot construir bellesa i espiritualitat.

Coneguda com el món dels gegants de gel, Eisriesenwelt és la cova de gel més gran del món. Un laberint de més de 40 quilòmetres de galeries subterrànies on l’aigua congelada ha esculpit parets lluents, figures colossals i estalactites a l’interior del massís del Tennengebirge, a uns 40 km al sud de Salzburg. Per arribar-hi cal agafar un telefèric i pujar 1.400 esglaons fins a la boca de la cova, on rebràs una llum de carbur per il·luminar la travessia. A dins, la llum tremolosa mostrarà paisatges que canvien cada temporada i una temperatura sota zero tot l’any. Només és visitable entre maig i octubre, però l’experiència de caminar dins del gel etern val cada pas. Un viatge al cor fred de la Terra.

Als soterranis de la capital alemanya s’amaga un món paral·lel de passadissos secrets, refugis antiaeris i túnels d’escapada que van tenir un paper clau durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. I és gràcies a l’associació Berliner Unterwelten que, avui, aquest passat submergit és visitable. Amb el seu tour més famós pots endinsar-te en un búnquer original de la Segona Guerra situat sota l’estació de Gesundbrunnen: un laberint de formigó que acollia fins a 1.300 persones durant els bombardejos. Encara s’hi poden veure objectes originals, inscripcions a les parets i sales que han quedat congelades en el temps. I és només el començament. Altres rutes exploren antics túnels ferroviaris reconvertits en búnquers nuclears durant la Guerra Freda, estacions de metro abandonades o passadissos excavats per ajudar a travessar el Mur. Una experiència immersiva i sorprenent, que convida a mirar Berlín amb nous ulls.