El cos immortal i l'ànima mortal

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] La nació és la gran vencedora del temps, la gran eternitzadora del cos. Per damunt del cos individual s'estén el cos de la nació; per damunt de les contingències del temps s'estén la realitat de la nació. Així, homes distants en l'espai se senten membres del mateix cos, homes distants en el temps es troben en un pla comú. [...] El nostre esforç és integrat en el gran esforç nacional. Els nostres defectes morals es veuen magnificats en els defectes nacionals. [...] La gran palanca, mercès a la qual sortim del nostre egoisme individual, és el patriotisme. I el patriotisme és sovint una forma d'egoisme nacional. Així, una imperfecció esdevé, en certa manera, eterna, ennoblida. La nació que objectivament és un ésser real sobreindividual i superador del temps, és en cada cas identificada interiorment pel sentiment de pàtria. El sentiment de pàtria és l'anàleg nacional del sentiment del jo. Veig tots els homes exteriorment; interiorment només en veig un que sóc jo mateix. Així mateix puc veure totes les nacions de fora estant; de dins estant només en veig una, que és la meva. [...] Vet aquí com el nostre cos immortal comença de tenir un esperit. Una llengua nacional serveix per expressar-lo: una història constitueix la seva gran memòria. [...] Contra els individualistes que voldrien un cos exclusivament individual, contra els universalistes que voldrien una sola mena d'ànima sense diferenciacions nacionals (i aquests dos punts de vista es poden combinar), cal afirmar la tesi nacional d'un cos sobreindividual que fa la immortalitat del nostre cos personal, i una ànima adscrita a una manera d'ésser contingent que fa la mortalitat o la limitació del nostre esperit. En la nació cos i esperit s'aproximen d'una faisó que en va cercaríem en l'individu. Integrar-se en la nació per a l'individu és la millor forma de superació d'ell mateix i la millor forma d'harmonia entre elements materials i espirituals que en la vida es pot donar.