Cooperació humanitària
Societat 15/06/2023

Cooperació balear a la Casamance: memòria històrica també al Senegal

Un programa de l’ONG de Pollença TASNI impulsa la construcció de dos centres de salut i tres maternitats rurals a les illes Bliss Karone

Group Médias du Sud
3 min
Residents de l’illa de Boune

PalmaEls bells paratges i una població acollidora fan de la zona de la baixa Casamance una de les zones més atractives del Senegal. A la desembocadura del riu que duu el mateix nom, i localitzat al municipi de Kafountine s'hi troba el conjunt de quatre illes anomenades Bliss Karone: Kailo, Boune, Boko i Saloulou. Una vegetació exuberant i una rica biodiversitat conformen el llençol en el qual resideixen un poc més de dues mil persones que practiquen la pesca, el cultiu d'arròs i l'horticultura com a principals activitats econòmiques.

La història de les illes Bliss Karone i de la resta de nombroses illes d'aquesta regió fa referència a la gènesi de les migracions que van portar a l'assentament de la baixa Casamance. Els historiadors expliquen com molts habitants d'aquestes illes haurien vingut de Senegàmbia fugint dels traficants d'esclaus per refugiar-se a les zones amfíbies de l'actual municipi de Kafountine, que oferia un lloc segur de refugi per les condicions climàtiques i el difícil accés.

Illa de Boune

Mentrem que a l'estat espanyol la Llei de la Memòria històrica cerca reconèixer i reconciliar les ferides de la Guerra Civil i la dictadura franquista, Senegal declarà mitjançant una llei en 2010 l'esclavisme i el tràfic de persones crims contra la Humanitat, marcant un punt important en el ressorgiment d'entitats, com la Fundació per la memòria de l'esclavisme, que treballen perquè el poble senegalès i el món sencer no oblidin el passat.

Aquesta memòria històrica senegalesa no només fa referència als segles del tràfic d'esclaus, sinó també a l'època en què França hauria erigit campanyes de captació, per medis forçosos, de més de 200.000 soldats anomenats tirailleurs o fustigadors, els quals lluitarien per la bandera francesa també a la Segona Guerra Mundial i a les guerres colonials. És de recalcar la tragèdia de Thiaroye on 300 tirailleurs haurien estat afusellats quan protestaren per les condicions precàries, els retards en el pagament i la discriminació a la qual feien front. L'incident i les seves repercussions han sigut objecte de debat i han deixat també una empremta en la memòria col·lectiva del Senegal.

Un 'tirailleur' senegalès (Fez, 1913)

En l'intent justament d'escapar dels captors de tirailleurs molts homes haurien trobat també refugi a les Bliss Karone, i de fet en constatem familiars a les illes que afirmen el relat.

Avui dia a les Bliss Karone s'hi troben instal·lades més de dues mil persones, però, tot i els seus esforços, cal assenyalar que aquestes poblacions insulars viuen dificultats lligades a l'accés a les estructures socials bàsiques i a l'aigua potable. La connexió entre les illes i entre aquestes i el continent sovint planteja problemes especialment durant el període hivernal i de pluges.

Els reptes als quals els serveis sanitaris senegalesos s'enfronten arreu del país es multipliquen i es compliquen per a aquests més de dos mil residents. Sense accés a una infraestructura, equipament o medicaments, els quatre agents de salut comunitària responsables de la salut de la població treballen de manera voluntària des de fa més de deu anys per complir amb el que afirmen que és la seva responsabilitat envers la comunitat.

Aquestes són algunes de les raons per les quals l'Ajuntament de Kafountine, i més específicament el personal sanitari del Centre de Salut, es van apropar a l'ONG de Pollença TASNI per formular un programa de millora de l'accés sanitari a les illes Bliss Karone, un programa que va ser aprovat per la Direcció General de Cooperació del Govern balear i el Fons Mallorquí de Cooperació. Dins el marc d'aquest programa, el personal sanitari local de Kafountine i els representants dels residents a les illes de Kailo, Boune, Boko i Saloulou al capdavant són els responsables de la construcció de dos centres de salut i tres maternitats rurals, la implementació d'uns serveis d'evacuació mèdica i la formació de tres comares que gestionaran les facilitats maternoneonatals una vegada que finalitzin totes les fases de la intervenció el 2025.

En dues parts del món, tant a Espanya com al Senegal, la història s'entrellaça de maneres úniques i deixa l'evidència que per molt lluny o per molt diferents que aparentem, lluitem i ens movem per les mateixes raons i aspiracions: la justícia i el benestar.

stats