La contaminació atmosfèrica mata abans d'hora més de 400.000 europeus cada any

Brussel·lesPassar molt de temps exposats a la contaminació atmosfèrica pot tenir conseqüències mortals, i no només per als infants o menors d'edat. Segons l'últim informe de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), només a Espanya el 2015 van morir 38.600 persones de manera prematura per l'exposició a diversos gasos contaminants i partícules. A tot Europa, la xifra s'eleva a les 483.400 persones només l'any 2015, que és el que observa l'estudi d'aquest organisme, que avisa, amb valoracions del seu director executiu, Hans Bruyninckx, que "la contaminació atmosfèrica és un assassí invisible". Per això, l'AEMA estima que es produeixen unes 400.000 morts prematures l'any causades per la contaminació provocada pels mateixos humans.

Segons l'AEMA, Europa en general es troba sota nivells massa elevats de contaminació malgrat haver-la aconseguit reduir durant els últims anys. "Necessitem intensificar els nostres esforços per abordar les causes", afirma el director executiu de l'organisme. Quines són les principals causes d'aquestes morts prematures? L'informe apunta com a primera causa les emissions dels transports perquè "acostumen a ser més perjudicials", però també apunta les emissions de l'agricultura, la producció d'energia, la indústria i les llars. Les dades que recull l'informe s'han obtingut a partir de 2.500 estacions meteorològiques.

Conseqüències per a la salut però també econòmiques

Problemes de cor, ictus, càncer de pulmó o menys fertilitat són només alguns dels efectes

Però precisament perquè són les emissions causades pel transport les més perilloses per a la salut, les que més ho pateixen són les persones que viuen a ciutats o a prop de nuclis urbans. Els elements més perillosos per a la salut humana, segons l'AEMA, són les partícules en suspensió (PM), el diòxid de nitrogen (NO2) i l'ozó troposfèric (O3). Per exemple, pel que fa a l'exposició de diòxid de nitrogen, el valor límit anual se supera "àmpliament" a tot Europa, segons l'AEMA. El 2016 el 7% de la població d'Europa vivia en zones que superaven aquests límits. En el cas de l'ozó el percentatge s'eleva al 12%.

Els afectes d'aquestes partícules i gasos sobre la salut són diversos en funció de la persona o del tipus d'exposició a la qual està sotmesa. Les malalties més comunes afecten al cor, però també al cervell en forma d'ictus. Contràriament al que podria semblar, les afectacions als pulmons van darrere d'aquestes dues causes. Es produeixen casos com reducció de la capacitat pulmonar, infeccions respiratòries, asma o càncer de pulmó.

L'AEMA també assegura que l'exposició de les mares està associada a impactes adversos en la fertilitat o en futures malalties dels nadons. També hi ha "evidència", assegura, que l'exposició a la contaminació va lligada a alguns casos del tipus 2 als adults, a més de la possibilitat que estigui vinculada amb "l'obesitat", l'envelliment prematur, demència o Alzheimer.

Per tot això, aquesta agència europea també avisa que les conseqüències per a la salut acaben derivant també en conseqüències econòmiques, ja que "escurça la vida de les persones, incrementant els costos mèdics i redueix la productivitat dels treballadors, ja sigui per problemes de salut o perquè es redueixen directament els dies que poden treballar.