La comunitat universitària es posiciona contra la segregació lingüística

PalmaLa campanya per l'escola en català farà un passa endavant dijous, quan al campus de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es faran dos actes d'adhesió al moviment contra la segregació lingüística. A les 12 h, davant l'Edifici Guillem Cifre de Colonya, la Facultat d'Educació ha convocat el professorat, l'alumnat i el personal d'administració i serveis (PAS), a qui ha animat a anar vestits de verd o de negre per fer-se una foto de grup, a l'estil de les que es fan a les escoles per reivindicar que 'la llengua no es toca'. Una hora després, a les 13 h, la trobada i la foto seran davant l'edifici Ramon Llull i hi està convocada tota la comunitat educativa de la UIB. Els organitzadors, a més, han posat a l'abast de tothom un formulari d'ahesions "per una educació pública, de qualitat i en català". Aquesta és la mateixa reivindicació que es va fer a l'època del Govern de José Ramón Bauzá i que va dur 100.000 persones als carrers de les Illes, el setembre de 2013.

Els convocants han distribuït un comunicat a través de xarxes socials en el qual apunten que la funció de les polítiques educatives no hauria de ser "crear guetos ni generar enfrontaments on no n'hi ha" i que el model de "segregació lingüística" fracciona la societat "i atempta contra la convivència". El plantejament lingüístic del PP i Vox, "en lloc de treballar constructivament per l'ús social del català i el reconeixement de la seva vulnerabilitat, promou el desarrelament i deteriora l'educació pública, que és un dels puntals d'aquesta societat", es llegeix al manifest.

La iniciativa que es visualitzarà aquest dijous, en el cas de la mobilització de la Facultat d'Educació, el degà Miquel Oliver explica que es va acordar en el si de la Junta de Govern fa unes quantes setmanes. "Consideràvem que havíem de prendre partit", explica. "Vàrem analitzar com actuar, i ara era el moment de fer-se la foto, com tots. Tenim clar que anam a favor d'una escola que no segregui, i no en contra de res", exposa. Ara bé, deixa clar que les dues convocatòries de dijous no són excloents i que ell mateix participarà en les dues, tant a la global de tota la UIB com a la de la facultat que dirigeix.

Adhesions interdisciplinàries

La segona convocatòria neix amb una "intenció inclusiva", que no està associada a cap departament, col·lectiu ni àrea de coneixement, explica per la seva banda Margalida Pons, professora de Filologia Catalana a la UIB i una de les organitzadores de la trobada. Ara per ara, els convocants ja han rebut el suport de persones dels departaments de Filosofia, Treball Social, Psicologia, Filologia Catalana, Geografia, Infermeria, Fisioteràpia i Enginyeria Industrial, entre d'altres.

En aquest cas, la decisió de fer una passa endavant té un precedent en els moments més durs de la lluita contra la política lingüística de Bauzá. Al curs 2012-2013 es va crear la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUC), que en els darrers anys ha estat "pràcticament inoperativa", però un grup de professores l'ha volgut recuperar, explica Pons. "Tenim clar que la comunitat educativa s'ha de posicionar, perquè l'educació és un bloc i no s'ha de compartimentar ni pensar que el que està passant és només un problema de l'Educació Primària i Secundària". En aquest sentit, Pons creu que el model educatiu del PP i Vox crearà "alumnes analfabets en català, però no en castellà". Aquests estudiants, afegeix, "arribaran a la UIB i es trobaran arraconats i sense recursos. És per això que hem de defensar el respecte als drets lingüístics i l'atenció i suport a la llengua catalana".

Tot i que la UIB encara no ha fixat una posició institucional sobre aquest tema de la llibertat de llengua a l'educació, Pons opina que ho farà. Ara bé, té clar que és millor que els posicionaments "sorgeixin de les bases i que la direcció de la universitat sigui l'encarregada de recollir el sentiment de la comunitat educativa", assegura. El paper de la UIB és crear "eines discursives" per potenciar la llengua pròpia, "per demostrar que s'ha pervertit el concepte de llibertat lingüística. La normativa que ara regeix neix del consens, i la nova proposta generarà conflicte", diu Margalida Pons. Mentre arribi el pronunciament de la universitat, convida la resta de facultats que, com farà la d'Educació, se sumin a la campanya a títol individual.

L'alumnat de la UIB, en general, veu amb bons ulls aquestes convocatòries de suport a la llengua. Maria del Mar Gayà, alumna de segon de Magisteri, té clar que "és important que es coneguin les dues llengües oficials. Cal que a l'escola s'ensenyi en català, pel fet que som una zona on aquest idioma forma part de la cultura i, si es comença a eliminar de les aules, arribarà un moment que la llengua es deixarà d'usar i passarà a ser una llengua morta".

Més de 130 centres educatius

Ara com ara, la campanya 'La llengua no es toca' també continua el seu curs en els centres d'educació de règim general. Més de 130 escoles, instituts i altres centres d'arreu de les Balears ja s'hi ha adherit. La majoria dels centres que s'han posicionat amb una fotografia de grup són de Mallorca, mentre que a la resta d'illes (on el progrés de la campanya es va torbar unes quantes setmanes a avançar) a poc a poc el moviment va agafant ritme.