Ciutadans veu un problema escriure 'Maó' en lloc de 'Mahó' perquè és "català estàndard"

El portaveu adjunt de Ciutadans al Parlament balear, Marc Pérez-Ribas, ha afirmat aquest dilluns que escriure 'Maó' en lloc de 'Mahó' suposa un problema perquè la primera paraula "es basa en criteris lingüístics del català estàndard", mentre que la segona és la correcta perquè està escrita segons la modalitat lingüística de l'illa, ha dit el diputat. Aquest argument contradiu l'opinió de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l'Institut d'Estudis Catalans, que defensen el mot 'Maó'.

"Els idiomes són per entendre's", ha dit Pérez-Ribas, que ha lamentat que es pretengui canviar el nom de l'aeroport de Maó perquè "afecta aspectes de l'economia en un moment en què cal impulsar-la i no cercar problemes". Per aquest motiu, la formació taronja demanà dimarts al ple del Parlament que es mantingui oficialment la 'h' en el topònim.

D'aquesta manera Ciutadans eleva a la Cambra el seu rebuig contra l'acord del ple de l'Ajuntament de Maó de febrer, on va votar en contra juntament amb el PP per restituir el topònim en català com a única forma oficial, en lloc de la doble denominació Maó-Mahón vigent des de 2011. El Govern presidit per José Ramón Bauzá modificà l'any 2011 un article de la Llei de Normalització Lingüística que establia l'oficialitat dels topònims únicament en català per permetre'n una doble denominació oficial.

De fet, l'Ajuntament de Maó, governat pel PP, va ser l'únic a acollir-se a aquesta possibilitat, i fins i tot es van col·locar amb agilitat diversos cartells amb Maó-Mahón. Malgrat que el PSOE i Ara Maó governen en coalició des del 2015, no ha estat fins enguany que han decidit restituir la denominació arran d'un requeriment del Govern.

Un anacronisme

El llicenciat en filologia romànica i membre de l'Institut d'Estudis Menorquins (IME) Joan F. López Casasnovas explica que actualment l'ús de la 'h' intervocàlica és un anacronisme, malgrat que la Real Academia de la Historia defensi que s'hagi de posar en el cas de Maó. Casasnovas recorda que en català aquesta entitat no té competència per intervenir-hi, i que només la UIB i l'Institut d'Estudis Catalans poden decidir com s'escriu.

L'expert també apunta que oficialment només hi pot haver un topònim que respongui a l'idioma propi, que en el cas de Menorca és el català. Com a excepció, apunta que a Vitòria-Gasteiz, al País Basc, s'admeten els dos topònims perquè corresponen a dos idiomes diferents i a una societat amb un bilingüisme molt important.

Casasnovas considera que el rebuig de Ciutadans contra el topònim en català és perquè "volen esboçinar la llengua catalana en molts de trossos, garantia perquè un idioma no tingui futur". El filòleg diu que un idioma que no tingui un model estàndard no pot participar en la ciència, fet que provoca que es converteixi en una llengua inútil que la gent deixa d'emprar.