Científics de Califòrnia intenten desviar el sol per frenar l'escalfament global
Dissenyen una màquina per reflectir la llum solar a l'espai i disminuir la temperatura del planeta
CalifòrniaUn dimarts al matí l'enginyer Matthew Gallelli es va ajupir a la coberta d'un portaavions a la badia de San Francisco, als Estats Units, es va posar un parell de protectors auditius i va accionar un interruptor. Uns segons més tard, un aparell semblant a una màquina per fer neu va començar a ressonar. Una boira fina de partícules d'aerosol diminutes va sortir disparada i va viatjar centenars de metres per l'aire.
Va ser la primera prova a l'aire lliure als Estats Units d'una tecnologia dissenyada per il·luminar els núvols i fer rebotar alguns rajos solars cap a l'espai, un mecanisme per refredar temporalment un planeta que s'està sobreescalfant de manera perillosa. Els científics volien comprovar si la màquina, que va trigar anys a crear-se, podia ruixar de manera constant aerosols de sal de la mida adequada a l'aire lliure, fora d'un ambient de laboratori. Si funciona, la pròxima etapa seria intentar canviar la composició dels núvols que hi ha sobre els oceans de la Terra.
"Cada any que tenim nous rècords de canvi climàtic i temperatures i es produeixen onades de calor; la ciència es veu obligada a buscar més alternatives", comenta Robert Wood, el principal científic de l'equip de la Universitat de Washington que dirigeix el projecte del blanquejament dels núvols marins.
Blanquejar els núvols és una de les diverses idees per tornar l'energia solar a l'espai, cosa que de vegades rep el nom de modificació de la radiació solar, geoenginyeria solar o intervenció climàtica. En comparació amb altres opcions, com la injecció d'aerosols a l'estratosfera, blanquejar els núvols marins seria un mètode localitzat i utilitzaria aerosols de sal de mar relativament benignes en comptes d'altres substàncies químiques. Malgrat tot, la idea d'interferir en la natura és tan polèmica que els organitzadors de la prova van ser molt discrets amb els detalls, ja que els preocupa que els seus detractors intentin aturar-los.
El 1990 un físic britànic anomenat John Latham va publicar una carta a la revista Nature en què presentava la idea que injectar diminutes partícules als núvols podia contrarestar l'augment de les temperatures. La idea es basa en un concepte científic anomenat efecte Twomey: grans quantitats de petites gotetes reflecteixen més llum solar que un petit nombre de gotes grans. Injectar grans quantitats d'aerosols minúsculs, que alhora formin moltes gotetes petites, podria canviar la composició dels núvols.
Blanquejar els núvols no és una tasca fàcil. Per tenir èxit, cal que la mida dels aerosols sigui l'adequada: les partícules massa petites no tindrien cap efecte, explica Jessica Medrado, científica investigadora del projecte. Si són massa grans, podrien ser contraproduents i provocar que els núvols siguin menys reflectors que abans. La mida ideal són les partícules submicròniques. Després cal expulsar a l'aire molts aerosols de la mida correcta: un quadrilió de partícules, més o menys, cada segon.
Finançament de Bill Gates
El 2006 el fundador de Microsoft, Bill Gates, va rebre informació de David Keith, un dels principals investigadors en geoenginyeria solar, que és la idea d'intentar reflectir més rajos solars. Gates va començar a finançar Keith i Ken Caldeira, un altre climatòleg que també va treballar en el projecte com a desenvolupador de programari, perquè avancessin en les seves investigacions.
Els investigadors van considerar la idea del blanquejament dels núvols marins, però es van preguntar si era factible. Van recórrer a Armand Neukermans, un enginyer de Silicon Valley que va idear un sistema per produir i ruixar partícules de tinta per a les fotocopiadores. Caldeira li va preguntar si podia desenvolupar un filtre que no expulsés tinta, sinó aerosols de sal marina. El treball es va traslladar a un laboratori més gran i, a finals de l'any passat, el ruixador ja estava muntat i esperant ser utilitzat en un celler a prop de San Francisco. La màquina estava llesta. L'equip necessitava un lloc on provar-la: la coberta de vol del portaavions.
L'objectiu era determinar si els aerosols que sortien del ruixador, que s'havien manipulat amb cura per assolir una mida específica, mantenien aquesta mida al sortir disparats per l'aire en diferents condicions de vent i humitat. Ara es trigarà mesos a analitzar-ne els resultats. Tot i això, segons Wood, les respostes podrien determinar si el blanquejament dels núvols marins funcionarà.
