De l’article de Pla (Palafrugell, 1897-1981) en el número 1 de Revista de Catalunya (VII-1924), publicació que enguany celebra el centenari. Avui és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Al final del seu text Pla va signar amb inicials (J.P.) aquesta nota: “Fa deu mesos que la censura militar ens obliga, als escriptors independents, a prescindir de la vida real. Aquest article s'hauria pogut documentar amb exemples trets de la política. No hem pas intentat fer una cosa semblant, i és per tal raó que aquestes notes, que haurien pogut regalimar de vida, s'han hagut de mantenir en un to excessivament formal, fred i ideològic”.
Les condicions polítiques en què s’ha trobat el nostre país han originat una situació complexa: el poble català, per un cantó, està situat dins d'un ordre jurídic establert; aquesta circumstància fa, d'altra banda, que davant d'aquest ordre no es pugui adoptar sinó una posició neguitosa. La nostra situació fa que hàgim estat un poble sense govern, que la crisi de l'Autoritat a Catalunya sigui sempre oberta, dolorosíssima. [...] L'home corrent troba, en sentir-se intel·ligentment governat i respectat, mil plaers en l'Autoritat. El poble català, que de l'Autoritat només n'ha conegut un burocratisme dissolvent, viu enmig d'una anguniosa incomoditat política. [...] Sense aquesta constatació, la influència que Action Française ha tingut en sectors intel·lectuals catalans, seria un fenomen rar. El fet que hi hagi dins de cada català un subversiu més o menys irònic, fa que la fam d'Autoritat sigui constant a Catalunya. En moments de més abandó, en el fort del lerrouxisme, en temps del desencadenament del terror de classes, no és estrany que aquesta fam s'hagi deixat sentir de manera aguda en persones sensibles o en les que tenen necessitat de concretar, i hagi provocat manifestacions malaltisses. En el moment de l'impudor groller i foraster del lerrouxisme, feia fàstic passejar per Barcelona. [...] En temps d’assassinats, la vida a Catalunya era una esgarrifança contínua; [...] Amb pocs mesos de diferència, les multituds acceptaven embadalides la provatura de col·laboració ministerial de la Lliga Regionalista i aplaudien el maximalisme verbal d’Acció Catalana. Avui potser somnien coses pràctiques. [...] A llur costat hi ha, però, reaccions de minories intel·lectuals [...] Una, produïda per la crisi de l'Autoritat, obrí les portes a l’anomenada hora d’Action Française, una segona joventut dels nostres intel·lectuals anarquistes. Els anarquistes d'ahir, avui neòfits de tota mena de disciplines, enamorats d’afirmacions dogmàtiques, havien per força de caure dins el sectarisme invers, dins la cràpula de l'ordre. Podrien dir com Gide: els extrems em toquen. […] En l'obra de Prat de la Riba hi ha un intent de resoldre el problema de l'Autoritat. Prat, amb el seu projecte d'estatització de la cultura catalana, volgué, donant feina als intel·lectuals, resoldre, en aquest camp, el problema de l'Autoritat. El projecte anà acompanyat del moviment d'idees dit Noucentisme, acumulació d'esforços per donar vida a la cultura catalana oficial. Prat temia tant la dispersió anàrquica com l'encarcarament oficial. Creà una Acadèmia i unes escoles, és a dir, una Autoritat. La situació política feia que aquesta Acadèmia i aquestes escoles fossin, davant l'ordre jurídic vigent, entitats subversives. La solució de Prat no podia pas ésser completa, depenia del problema polític. Si es té present que l'hora d’Action Française coincidí amb el martiri de Catalunya per obra del terror de classes, encara es fa més comprensible el seu èxit. […] L'aplicació aquí dels mètodes d’Action Française seria un desastre. [...] Trobem perfecte el culte que Action Française té de la violència i la seva organització militar. Hi podem aprendre. Però aquest culte i aquesta organització han de servir entre nosaltres d'elements d'unió sagrada. El nostre activisme pateix de tot, menys de falta de fi concret. L'activisme dels nacionalistes francesos és el braç dret de l'ordre; el nostre activisme ha de servir de braç de la nostra justícia. [...]
