El capell, el complement final

BarcelonaAra resulta que aquell percentatge tan popular no és veritat: segons un estudi de la British Medical Journal, no és cert que un 40% de l’escalfor del cos se’n vagi pel cap. Sembla que és només un 10%. Vaja. En tot cas els millors barrets no s’han portat mai seguint aquesta excusa.

Al llarg de la història els barrets han tingut diferents funcions, tant a nivell pràctic com cultural. Han existit barrets que han servit com a protecció (el cas més antic es remunta als soldats samurais japonesos) i altres que han sigut clau en certs rituals (com en el cas de la màscara d’Anubis o les de l’orgia d’ Eyes wide shut ). En altres ocasions han servit simplement per acaparar l’atenció. D’aquests n’hi ha incomptables exemples, però de fa poc ens podríem quedar amb la llagosta platejada que Lady Gaga es va encaixar al cap, arquejant les dues antenes de manera poc circular perquè li envoltessin els ulls. Brillant, literalment. La veritat és que si ens fixem en la història de la moda barretera ens vénen imatges de personatges que no serien el mateix sense el seu barret. Des d’Indiana Jones fins a Audrey Hepburn, ddel Che Guevara es fins a la Vicenteta.

Llagostes a part, l’ofici de barreter no és fàcil i és un tresor artesanal i cultural. Però tornant a la Vicenteta, els barrets per a casaments, també anomenats tocats, han anat guanyat popularitat durant aquests últims anys a Catalunya. Segons Maria Molins, propietària i dissenyadora de la botiga de vestits i complements de casaments By Biombo, quan va començar el negoci l’any 2010 l’oferta era limitada. Comparat amb zones com Andalusia -especialment Sevilla-, Madrid i Galícia, on sempre s’han portat vestits i complements més atrevits, Catalunya sempre s’havia mantingut a la banda més austera de la balança. “Quan vaig començar, les clientes que venien a la botiga no es plantejaven posar-se cap detall al cap o bé buscaven objectes discrets com diademes o flors petites entrelligades als cabells. De les diademes anecdòtiques platejades o daurades vam passar a les diademes de flors, ja fossin naturals o artificials. I a partir d’aquí es va fer un salt important i vam començar a oferir casquets estil Jacqueline Kennedy, en què el complement ja tenia un protagonisme important. Va ser més o menys en aquesta època quan a Catalunya van començar a proliferar noies que no s’havien dedicat mai al disseny i la producció de barrets però que volien aprendre l’ofici”. Molins, que sempre treballa amb artesans de proximitat, va començar a omplir els prestatges amb els dissenys de Mimoki (Madrid) o Nova Golmar (Sevilla).

Botigues de tota la vida

Aleshores l’oferta barcelonina es reduïa a les botigues de tota la vida, com la mítica Rius de Forns, amb una història que eremunta a la Guerra Civil, quan la senyora Rosa Rius de Forns va marxar a París ja sent barretera. Havia après l’ofici a Barcelona, entre modistes, on va treballar per s amarques com Pertegaz o Balenciaga. Durant els anys d’exili va aprendre d’agulles d’alta costura com Dior i en tornar a Barcelona va saber convertir aquell traç d’alta costura en el seu segell. Rius de Forns feia la majoria dels barrets per a la burgesia catalana, ja que aleshores en portaven per anar al teatre i per anar a comprar, però amb els anys el barret es va ampliar a tots els públics.

A l’altra banda de la ciutat barreteries de sempre com la Mill també tenien una secció destinada als accessoris de festa per a les dones. Núria Arnau és la quarta generació de la família i juntament amb els seus fills remenen més de 4.000 barrets. Tot i que el negoci arranqués l’any 1812 al carrer Hospital, quan Canaletes s’omplia de barrets de copa i bolet per anar a veure el cartell que penjaven al diari La Rambla, van arribar a la botiga del carrer Fontanella l’any 1914. Avui tenen barrets que van dels 30 als 3.500 euros, incloent-hi pameles, plomes, cascos i canotiers de copa esplèndids.

Una mica més avall i una mica més endins de la ciutat, entre les parets del que fa 2.000 anys va ser un estable, l’Arca de l’Àvia, la primera botiga de roba vintage de la ciutat, ofereix una col·lecció de barrets d’alta costura que hipnotitzen i que es barregen amb nous exemplars de disseny local en què abunden pameles, casquets i altres tresors tèxtils ples d’històries que mai acabarem de conèixer.

Així que les catalanes es van començar a atrevir amb el casquet de Jackie Kennedy, mig en broma mig seriosament van començar a completar la tria de roba amb una pamela. I quan t’encaixes una pamela no hi ha marxa enrere. Avui a By Biombo ja no es concep un maniquí sense una bona pamela. Barrets grans que s’alternen amb turbants amb plomes i últimament amb unes tiares bastant exuberants, d’estil medieval, que segur que farien perdre el cap a Cersei Lannister.

Desig d’experimentar

Entre els barreters artesans que han sorgit aquests últims anys hi ha el cas d’Eli Urpí, que exposa la seva col·lecció en una cantonada delicadíssima del carrer Montsió, al costat d’Els Quatre Gats. Va començar fent-se barrets només per a ella i va acabar aprenent l’ofici dels antics barreters utilitzant els motlles d’una antiga artesana barretera. Quan va obrir la botiga fa cinc anys només tenia tres motlles. Ara ja en té trenta i ha sabut reformar la visió clàssica de l’artesà barreter amb dissenys atrevits en la forma, però sobretot amb el joc de materials. Exposats a la paret hi ha un conjunt de pameles amb l’ala de fusta i decoracions florals, i combinacions de teixits atrevits i elegantíssims com palma i panamà. “Tenim clientes que volen experimentar i portar barrets allunyats dels clàssics, ara s’aventuren molt més que fa cinc anys. Però busquen un tipus de complement que després també puguin aprofitar per anar a un festival de música o fins i tot a la platja”.

La qüestió, com sempre, és portar-lo amb estil, que, com deia Coco Chanel, “la moda passa però l’estil no”. Ara bé, també és cert allò que tenir estil és “saber qui ets, què vols dir, i que no t’importi gens ni mica”. Com la Vicenteta.