El ‘Brexit’: la dimensió desconeguda

Quedar-se: Europa a la carta o com tenir el millor dels dos mons

IMPACTE ECONÒMIC

Una reforma, dos models: la liberalització tory i la visió social laborista

La campanya del sí ha fet de l’economia el gran argument per continuar a la UE. Les reformes que el primer ministre britànic, David Cameron, va aconseguir durant la negociació a Brussel·les al mes de febrer haurien de començar a dinamitzar una Unió Europea que, segons els euroescèptics que hi estan a favor, està arterioscleròtica per la burocràcia, tant la que llasta la llibertat de comerç com la que afecta a l’hora de prendre decisions polítiques. La màxima liberalització de l’economia -no pas el lliure moviment de persones- va ser la fórmula acordada per acontentar els conservadors que no volen el Brexit. Però l’aposta econòmica s’ha basat en l’espantall del dia de l’Apocalipsi, com han denunciat, entre d’altres, el líder laborista, Jeremy Corbyn, i la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon. L’Europa que defensen el Labour i l’SNP és la que vol continuar protegint els drets dels treballadors i que no vol barreres a la lliure circulació de persones. Si no hi ha Brexit, a partir del 24 de juny caldrà que totes dues visions encaixin.

L’EFECTE DÒMINO

L’adéu britànic a la UE podria atiar les pulsions antieuropees al continent

Els símptomes són coneguts, extrema dreta populista i antiimmigració, i els noms també: potser els que més, Marine Le Pen a França i Geert Wilders a Holanda. Dijous una enquesta de YouGov feta en set estats europeus -sis de la UE més Noruega- mostrava que la gran majoria pensen que el Brexit pot tenir rèpliques, en especial al nord. Suecs i danesos són els més proclius a fer-ho: 69% i 66%, respectivament. Per a Brussel·les és el gran risc del no britànic i la raó per la qual els últims dies, amb la cancellera Merkel al capdavant, s’han multiplicat les crides a quedar-se. Crides que de vegades han semblat amenaces.

CALDRÀ UN VISAT?

Tres milions de ciutadans de la UE residents al Regne Unit esperen el 23-J

En el debat del Brexit, i en les possibles conseqüències que provocaria, hi ha més incerteses que certeses. Una, gens menor, afecta els gairebé tres milions de ciutadans de la UE que resideixen al Regne Unit. No poden votar, però la immensa majoria són contribuents al Tresor. Cap especialista sosté que els actuals residents perdrien els seus drets, però el govern no els hi ha garantit automàticament. L’estatus dependria dels acords amb Brussel·les. El mateix cal preveure per als 1,2 milions d’expatriats britànics, la majoria dels quals són a Espanya (309.000).

BARALLA DE GALLS

David Cameron es juga la continuïtat a Downing Street o sortir-ne abans d’hora

El primer ministre britànic encara pot guanyar el referèndum, però, probablement, pel camí ja ha perdut bona part del suport del partit. El sector pro Brexit considera que l’actuació del govern ha sigut molt esbiaixada. Amb una majoria feble a la Cambra dels Comuns de només 16 escons, si l’opció de quedar-se a la UE obté una victòria pírrica les hostilitats per minar-ne l’autoritat es desfermaran immediatament, amb l’objectiu en el congrés de l’octubre. Si bé Boris Johnson és el polític més popular del Brexit, una enquesta d’un think tank tory assenyala Michael Gove, ministre de Justícia i l’altra gran cara pro Brexit, com l’hipotètic nou líder preferit de la militància. Si hi hagués Brexit, i encara que Cameron hagi manifestat el contrari, els seus dies estarien comptats.

Marxar: recuperar la sobirania cedida a Brussel·les

ELS TRES ESCENARIS

Hi ha vida fora de la UE, però la majoria d’experts la consideren més difícil

Lliure mercat i lliure comerç són els grans eslògans del bàndol pro Brexit per frenar l’argument rival que prediu la catàstrofe econòmica. Els experts no es posen d’acord sobre què pot passar en cas de sortida de la UE, però apunten tres escenaris possibles: 1) una transició ordenada per evitar convulsions innecessàries, 2) una transició problemàtica, que pot causar una caiguda del valor de la lliura esterlina, i 3) una transició desastrosa, en què, a més, alguns dels advertiments que han fet des del president dels Estats Units, Barack Obama, fins al Fons Monetari Internacional o l’OCDE s’acomplirien. Per exemple, la dificultat i el llarg període de temps que implicaria negociar nous acords comercials amb la UE o els Estats Units. Els partidaris del Brexit han exposat que els mateixos costos i dificultats van ser invocats a finals dels noranta i primers 2000, quan el Regne Unit va refusar integrar-se a l’euro. I posen com a exemple les previsions de declivi de la City d’aleshores contra l’actual boom del centre financer de Londres.

RACISME ENCOBERT?

Els últims dies l’emigració desplaça l’economia del centre de l’argumentari

S’arriba a la recta final de la campanya en les millors condicions per al bàndol del Brexit, amb l’argument de l’emigració inflamant titulars a ràdio, televisió i premsa impresa i online. Des de la convocatòria del referèndum, els pro UE han mostrat múscul a través de l’economia. Però fa deu dies es van publicar les dades oficials més recents sobre l’emigració el 2015, i els 333.000 nous establerts al país, 184.000 dels quals de la UE, han llançat benzina al motor del Brexit. A més, divendres un informe d’un comitè dels Comuns assegurava que hi ha 13.000 criminals convictes al Regne Unit que el govern no pot expulsar als seus països d’origen. Aquest factor, més l’aparent incapacitat de controlar les fronteres, és un tema molt sensible al Regne Unit per al sector més motivat.

CLAU DEL TRIOMF

Una baixa participació afavoriria la ruptura

Projeccions electorals del grup Vote Leave sostenen que, si la participació no supera el 65% de l’electorat, hi haurà Brexit. L’apel·lació al vot jove de figures laboristes, com ara Jeremy Corbyn i l’exlíder Ed Miliband, ha tractat de cobrir aquest front. Els dos bàndols saben, per les enquestes, que l’electorat de més edat està més motivat a votar. Dimarts es tanca el registre. També serà fonamental el comportament dels votants laboristes, molts dels quals, especialment al nord d’Anglaterra, veuen els immigrants com una amenaça per als llocs de treball.

DEL DUBTE AL COMBAT

Boris Johnson representa el fracàs del premier per convèncer els indecisos

Boris Johnson, exalcalde de Londres i la figura més carismàtica del Brexit, tot i que no la més prestigiosa, va trigar molt a decidir-se per quin cantó s’inclinava. La seva aposta final representa en bona mesura el fracàs de David Cameron en la negociació amb Brussel·les. Tant és així que les promeses de reformes que el premier va obtenir dels homòlegs europeus no estant tenint cabuda en la campanya, de traç gruixut. El debat del Brexit, però, és també una guerra civil tory. I Johnson necessita la victòria per arribar a Downing Street.