La bretxa de gènere deixa cicles de l’FP amb un 2% de dones

Les alumnes es concentren sobretot en quatre branques: Sanitat, Serveis Socioculturals i a la Comunitat, Administració i Imatge Personal

Andrea sosté el timó amb una mà mentre amb l’altra mou una palanca de la sala de simulació de l’Escola Nauticopesquera, a Palma. Al davant hi té tres grans pantalles amb una mar digital i un vaixell que aprèn a fer navegar en aquesta classe. Al seu voltant, una desena d’alumnes fan el mateix en ordinadors més petits. Ella és l’única dona en el segon curs de la formació superior de Transport Marítim i Pesca d’Altura. Quan l’acabi serà patrona.

“Sempre he estat una mica rebel, i he fet el contrari del que em deia la meva família. Ells volien que fos advocada”, explica. De fet, va començar a cursar el doble grau de Dret i Administració, però aviat ho va deixar per entrar a Enginyeria Naval, a Barcelona. Per motius familiars es va traslladar a Mallorca i aquí no hi havia la carrera, així que va decidir entrar al grau superior. “Per no rendir-me, perquè m’encanta navegar i em fascinen els vaixells”, diu.

El cas d’Andrea no és aïllat, sinó un exemple clar de la bretxa de gènere que encara afecta la Formació Professional (FP), amb branques en què la presència de dones és molt residual. Entre tots els cicles dels estudis Maritimopesquers hi ha enguany 9 dones per 121 homes. El cicle amb menys presència femenina -un 2%-és el d’Instal·lació i Manteniment: el cursen 226 homes i tan sols 5 dones a totes les Balears. Els homes també són la gra n majoria a Fusta, Moble i Suro (34 homes i5 dones), Seguretat i Medi Ambient (35 homes i 1 dona), Electricitat i Electrònica (247 homes i 9 dones), Informàtica i Comunicacions (2.118 homes i 227 dones), Transport i Manteniment de Vehicles (669 homes i 18 dones) i Energia i Aigua (38 homes i 2 dones). Per contra, les alumnes es concentren en quatre famílies de l’FP: Imatge Personal (358 dones i 37 homes), Sanitat (2.559 dones i 707 homes), Serveis Socioculturals i a la Comunitat (1.867 dones i 220 homes) i Administració i Gestió (1.147 dones i 557 homes).

Andrea confessa que ser l’única dona del curs ha fet que més d’un pic es plantejàs abandonar. S’ha sentit sovint “fora de lloc” i “menystinguda per ser una al·lota”. Assegura que els professors i els companys l’han acollida bé. “Però ells parlen entre al·lots i jo estic allà; no és amb mala intenció, però és així”. Diu que estar “obrint portes que abans estaven tancades per a les dones” l’ha encoratjada a continuar. “Perquè es deixin de dir coses com que les dones donen mala sort a bord”, conclou convençuda.

La professora del Departament de Psicologia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, Elena Quintana, sosté que s’ha de fer feina per incorporar les dones a les formacions masculinitzades, però també els homes a les feminitzades”. Opina que és fonamental aplicar la coeducació que recull la Llei d’igualtat de dones i homes de les Balears des d’etapes primerenques. En aquest sentit, subratlla la importància d’una orientació educativa i professional sense cap biaix de gènere i que s’incorporin als currículums referents femenins.

D’altra banda, creu que l’alumnat ha de triar l’especialitat que vol massa prest: “En una edat, l’adolescència, en què és molt complicat transgredir els rols de gènere perquè ningú no vol ser diferent”. Un altre punt clau és la manca de formació dels docents en coeducació, perquè ara mateix no hi ha cap assignatura que ho tracti, ni en els graus d’Educació Infantil i Primària ni en el màster de professorat. És davant aquesta mancança que la UIB ha engegat un curs d’Especialista en Coeducació finançat per l’IBDona. Enguany és el primer curs i es formen 25 alumnes.

Quotes per a dones

La directora de l’IBDona, Maria Duran, apunta dues polítiques bàsiques per revertir la situació: la sensibilització per lluitar contra els prejudicis i la reserva de places per a dones en aquells cicles d’FP en què la bretxa és més gran. “Si aconseguim augmentar el pes femení en les formacions podrem començar a accedir a càrrecs intermedis i escurçar l’escletxa laboral”. En aquesta línia, Quintana destaca les conseqüències en el treball que tenen les diferències de gènere en els estudis: “En les dones porten a feines menys remunerades i a més bretxa salarial”. Rompre aquesta bretxa és un canvi llarg, però ja es fan les primeres passes. Un bon símptoma, segons la professora de la UIB, és el col·lectiu Feminisme a l’Escola, que agrupa instituts i escoles de les Balears amb projectes transversals de coeducació.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF