El bloqueig de Madrid empeny ICV i Unió al sí-sí

Barcelona.Amb la consulta ja lligada, els partits es preparen per encaixar un any d'alt voltatge polític. Un cop rebut el vistiplau dels seus òrgans executius, els favorables al dret a decidir emprendran avui un camí cap al referèndum que obligarà a fixar el vot. Les posicions de sortida són clares a CDC, ERC i la CUP, que defensaran el sí; i al PP i C's, que abanderaran el no. Unió i ICV-EUiA també es poden veure empeses a avalar la independència si no arriba una oferta de l'Estat, mentre que el PSC es pot esberlar d'aquí al 9-N.

Satisfacció per un acord que engega la campanya pel sí-sí

L'última executiva de CDC, fa deu dies, va servir perquè els dirigents del partit deleguessin en Artur Mas la negociació de la pregunta. "Al final no ha calgut allargar-ho fins a finals de mes i s'ha aconseguit un acord satisfactori molt més aviat del previst", apunta un dirigent. L'executiva de Convergència validarà avui la pregunta doble formulada per Mas i que té la virtut, a ulls de CDC, de complir amb dos objectius de la formació: preguntar explícitament sobre la independència i evitar el trencament de CiU, que ha sobrevolat l'ambient els últims mesos.

"La reunió de demà servirà per aplaudir l'acord i conjurar-nos per als mesos que vindran", diu un membre de la cúpula. CDC va abraçar l'estat propi al congrés del març del 2012 i l'ha assimilat progressivament a una independència "com la d'Àustria o Dinamarca". Els nacionalistes faran públic avui que la seva opció és el doble sí i que encetaran campanyes per fer-lo realitat.

Gairebé un any per debatre la posició a la segona pregunta

Ramon Espadaler, president del consell nacional d'Unió, va ser la cara visible del partit després que Mas anunciés el contingut de la consulta. I va treure pit: "S'ha comprovat que la pregunta inclusiva no era incompatible amb la claredat". I és que les preguntes encaixen amb el confederalisme d'Unió, que aspira a fer de Catalunya un estat des d'una relació entre iguals amb Espanya.

Els dubtes per la fórmula, però, arribaran en el moment en què s'hagi d'adoptar una posició sobre la pregunta de l'estat independent. Duran s'ha posicionat sovint en contra de la independència, i no falten dirigents que sostenen que Unió "no ha sigut mai independentista". El sector crític de la direcció opta pel sí-sí i veu improbable que Duran condueixi els democristians cap al no.

Contents per haver inclòs la paraula 'independència'

La cúpula d'ERC feia temps que temia una pinça d'Unió i ICV per vetar la referència a la independència, i va centrar-se a impedir-ho. Així, va cedir en la tria del marc legal i la data, tot i que va intentar fins al final que la consulta fos el 14 de setembre, com proposava el Consell Assessor per a la Transició Nacional. "Al final, però, renuncies a tota la resta per preservar el que és fonamental", explica un dirigent. Ahir a l'executiva extraordinària va ratificar per unanimitat el pacte -es va estar a punt de no fer la votació, però Oriol Junqueras ho va demanar- i l'acte al Fòrum de dissabte per la consulta celebrarà l'acord, amb més de 4.500 inscrits que han cobert l'aforament.

Contra una "acció unilateral abocada al fracàs"

Definitivament, el PSC s'autoexclou del corrent central del catalanisme. Ahir era sorollosa la seva absència a la imatge del consens, que Pere Navarro no va dubtar a titllar d'"acció unilateral abocada al fracàs" perquè s'ha anunciat la data i la pregunta de la consulta sense haver-les acordat prèviament amb l'Estat. Amb aquesta acció va donar per "liquidada" la comissió parlamentària pel dret a decidir.

Navarro també va negar en rotund que la pregunta inclogui l'opció federal i va acusar especialment Joan Herrera de sumar-se al carro independentista i ser "còmplice" d'uns pressupostos "marcadament antisocials". Navarro sap, però, que hi ha un sector del seu partit que sí que avala la pregunta. El mateix líder d'Avancem, Joan Ignasi Elena, va ser un dels que hi van donar el seu vistiplau tot i veure amb recels la data. Caldrà veure si en aquest nou escenari es precipita una ruptura d'almenys una part del sector crític del partit.

Ariet de Rajoy a Catalunya per impedir la consulta

Prenent al peu de la lletra la contundent negativa de Mariano Rajoy, la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, es va comprometre a batallar per impedir la consulta després de "l'error històric" d'anunciar la data i la pregunta. Va tancar de ple la porta al diàleg sobre cap consulta "il·legal, inconstitucional i antidemocràtica".

Una pregunta inclusiva que porta a reforçar el debat intern

ICV i EUiA volien una pregunta que acontentés independentistes i federalistes, i per això ahir es mostraven tan satisfets. L'executiva d'ICV va aprovar per unanimitat la proposta -avui ho farà el seu consell nacional- i la comissió nacional d'EUiA també la va validar sense gaire debat. Tenen clar que a la primera pregunta respondran sí, i des d'aquesta tranquil·litat decidiran més endavant si opten per la independència o no. Faran una consulta interna entre els seus afiliats per posicionar-se quan es convoqui formalment la consulta. Llavors sobretot tindran en compte si l'Estat ofereix o no una alternativa a la independència. "Es dóna una última oportunitat a l'Estat", explica un dirigent d'ICV. Ahir es va reunir el grup de treball sobre el dret a decidir dels ecosocialistes, un espai que es reforçarà d'aquí al 9-N per acotar la postura a la consulta i posar en comú la pluralitat interna.

Un cop sabuda la pregunta, cursa per liderar el no

Ciutadans i el seu líder, Albert Rivera, són els que millor capitalitzen electoralment l'espanyolisme. "Els partits a favor de la consulta portaran a la frustració quan despertin de Màtrix", va dir el seu portaveu, Jordi Cañas. Amb una presència intensa de Rivera als mitjans de Madrid, estan en situació de disputar al PSC i el PP el tercer graó del podi al Parlament.

Celebra el xoc democràtic tot i que manté els dubtes

Les cares dels diputats de la CUP mentre Mas exposava els detalls de la consulta retrataven la situació. La formació de l'esquerra independentista l'accepta com la màxima possible pel consens i, sobretot, aplaudeix que es plantegi el "conflicte democràtic" amb l'Estat en fixar data i detalls. Ara bé, no se'n senten tan autors com la resta de partits i es reserven el dret a "analitzar la idoneïtat i la claredat" de la pregunta per proposar-hi esmenes. Així, preveuen reunir-se amb la societat civil, experts i agents internacionals per verificar que el camí cap a la independència no depengui de possibles interpretacions polítiques dels resultats.