Societat 07/06/2019

Barcelona tindrà el superordinador més ràpid d'Europa

El MareNostrum 5 comportarà una inversió de 200 M€ cofinançats amb la Comissió Europea

Xavier Pujol Gebellí
3 min
L'interior de les instal·lacions del supercomputador Mare Nostrum

BarcelonaDefinitivament, Barcelona entrarà a formar part de l’elit mundial de la supercomputació. Serà de la mà del MareNostrum 5, el nou giny tecnològic que entrarà en servei l’1 de gener del 2021 a la seu del Barcelona SuperComputing Center (BSC). La Comissió Europea va donar ahir el vistiplau a la construcció i posada en marxa de la nova generació de superordinadors amb què Europa vol competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó, els grans gegants de la supercomputació. Entre Barcelona, Bolonya i Kajaani (a Finlàndia) es repartiran tres equipaments que seran els més potents del continent.

El projecte del BSC multiplicarà les capacitats i prestacions de l'actual superordinador, el MareNostrum 4, entre 17 i 20 vegades. El seu pressupost inicial voreja els 200 milions d'euros, cofinançats al 50% per la Unió Europea d'una banda i el ministeri de Ciència i Innovació i la Generalitat de l'altra, i tindrà la participació de Portugal, Turquia, Croàcia i Irlanda. La inversió de Brussel·les, de prop de 100 milions, és la més alta que Europa ha fet mai a Espanya.

El MareNostrum 5 s'integrarà a la nova generació de superordinadors preexaescala. Això vol dir que ha d'assolir una potència pic de 200 petaflops per segon, l'equivalent a 200.000 bilions d'operacions matemàtiques (de 'coma flotant') per segon, i un rendiment mitjà d'almenys 150 petaflops. A hores d'ara, només hi ha un superordinador al món d'aquestes característiques, el Summit d’IBM instal·lat a l’Oak Ridge National Laboratory dels Estats Units. Està acreditat com el més potent a nivell mundial, per sobre dels seus competidors xinesos i japonesos.

Un dels tres supercomputadors més potents

L'aprovació del projecte de Barcelona s'inscriu en l'objectiu de convertir Europa en "la regió de supercomputació més important del món", segons que es destaca en un comunicat emès per la UE. L'EuroHPC, l'organisme que impulsa la supercomputació europea d'alt rendiment, ha seleccionat 8 llocs per a centres de supercomputació ubicats en 8 estats membres diferents. A més de Barcelona, han estat escollides les ciutats de Sofia (Bulgària), Ostrava (Txèquia), Kajaani (Finlàndia), Bolonya (Itàlia), Bissen (Luxemburg), Minho (Portugal) i Maribor (Eslovènia). De totes, tres seran màquines preexascala, com la de Barcelona, i cinc supercomputadors petascala (capaços d’executar almenys 4 petaflops).

En conjunt, donaran suport al desenvolupament de grans aplicacions en dominis com la medicina personalitzada, el disseny de medicaments i nous materials, la biotecnologia, la predicció del temps o el canvi climàtic. Globalment, les noves instal·lacions suposen un pressupost total de 840 milions d'euros.

El ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, ha explicat que la meitat del pressupost destinat a Barcelona l'aportarà la Unió Europea i els 100 milions d'euros restants aniran a càrrec de l'Estat. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Duque ha defensat que el MareNostrum 5 suposarà un "impuls a la innovació i l'economia" espanyola, i ha agraït als "600 treballadors del Centre Nacional de Supercomputació que hagin presentat una proposta tècnica impecable, fiable i creïble pels nostres socis europeus".

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, considera que l'elecció de la candidatura de Barcelona per acollir un dels tres centres de computació d'alt rendiment d'Europa és una "bona noticia de país" perquè "garanteix que Catalunya ocupi un lloc de lideratge a Europa en el tema de supercomputació". Tal com ha explicat Torra, l'arribada d'aquest supercomputador d'alta capacitat Catalunya podrà "liderar la revolució digital i tecnològica" a Europa i "ocupar una posició de lideratge en temes de supercomputació".

"Sempre hem pensat que Europa havia de treballar unida en una àrea tecnològica en la qual competim amb països tan potents com els Estats Units, la Xina o el Japó", explica Mateo Valero, director del BSC. "Barcelona s'afegeix ara al nou full de ruta europeu". Per la seva banda, el vicepresident del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, considera que la nova generació de superordinadors és "un recurs estratègic per al futur de la indústria europea i ens ajudarà a avançar en tecnologies orientades al futur com l'internet de les coses, la intel·ligència artificial, la robòtica i l’anàlisi de dades".

Estratègicament, les capacitats informàtiques d'alt rendiment es defineixen com a crucials per generar creixement i ocupació, així com també per guanyar autonomia econòmica global. En aquest sentit, la gamma d'aplicacions de la supercomputació és enorme. Per exemple, pot predir l’evolució dels patrons meteorològics locals i regionals i predir la mida i les rutes de les tempestes i les inundacions, cosa que permetrà activar sistemes d'alerta primerenca per a esdeveniments meteorològics extrems.

També s'utilitza en el disseny de nous medicaments, ja que resol equacions de física complexes que modelen els processos moleculars i les interaccions d'un nou fàrmac amb els teixits humans. Les indústries aeronàutica i d'automoció també utilitzen la supercomputació per realitzar simulacions complexes i provar components individuals i avions i automòbils sencers. A més, atès que són fonamentals per a l'execució de simulacions a gran escala i per a l'anàlisi de dades, els superordinadors són un component extremadament important en el desenvolupament de la intel·ligència artificial i per potenciar les fortaleses europees en la seguretat cibernètica.

Què és un petaflops?

Un flops és la unitat bàsica de mesura quan parlem del rendiment d’un ordinador. Acrònim de l’anglès Floating Point Operations Per Second, fa referència a la quantitat d’operacions que és capaç d’executar per segon. Si parlem de megaflops parlem d’un milió d’operacions per segon. Un gigaflops és mil vegades més; si hi afegim 3 zeros (multipliquem per mil) tenim els teraflops, i si tornem a multiplicar per mil, els petaflops. Així, doncs, un petaflops és un flops seguit de quinze zeros. Els 200 petaflops del nou MareNostrum són, per tant, 200.000 bilions d’operacions per segon. El MareNostrum 5 serà 10.000 vegades més potent que el MareNostrum 1, inaugurat el 2004, i se situa a un pas dels exaflops, la generació següent.

stats