El balanç minso del programa de lloguer segur del Govern: 27 habitatges en vuit mesos

Palma"Amb aquest programa volem rompre la barrera que atura molts de propietaris de pisos buits que, com ens diuen els agents de la propietat immobiliària, s’estimen més tenir l’habitatge buit per por d’impagaments, desperfectes o de males experiències". Així parlava la presidenta del Govern, Marga Prohens, el 21 d'octubre de 2024, quan va presentar una de les mesures estrella de l'Executiu en matèria d'habitatge: el programa lloguer segur. Malgrat que la captació de pisos va començar el novembre, els resultats avui dia no denoten que hi hagi "molts de propietaris" en les circumstàncies que va detallar Prohens: després de vuit mesos d'activitat del programa, la iniciativa només té 27 pisos, 25 a Mallorca, 2 a Menorca i cap a Eivissa i Formentera.

Aquestes són les xifres que aporta el Govern a una sèrie de preguntes del portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, i que va publicar el Butlletí Oficial del Parlament (BOPIB) l'1 d'agost. Curiosament, les vuit preguntes de Castells reben pràcticament la mateixa resposta, amb un text idèntic on només canvia el nom de l'illa i el nombre de pisos ("En el marc del programa lloguer segur s'han signat x contractes a xx. Com ja anunciat en diverses ocasions el conseller José Luis Mateo, els contractes es varen començar a signar fa dos mesos. El programa lloguer segur ja disposa de 27 habitatges, la gran majoria dels quals són de tres habitacions": aquesta és la fórmula que la Conselleria d'Habitatge empra a les vuit respostes). A més, el Govern es mostra positiu i afirma que el programa "ja disposa de 27 habitatges", la majoria "de tres habitacions", uns pisos que suposen una xifra irrisòria si es compara amb la de persones afectades per l'emergència habitacional: a l'Ibavi la llista d'espera per a un habitatge social és pràcticament de 8.000 persones, moltes de les quals representen una unitat familiar amb infants.

Segons manifestava el Govern en la nota de la presentació del programa (del 21 d'octubre), l'objectiu era "aconseguir entre 2.000 i 3.000 habitatges en una primera fase". "S'espera que els primers habitatges es puguin lliurar enguany mateix", continua el comunicat. Malgrat que no s'assenyalava cap termini d'aquesta 'primera fase', el balanç queda lluny del que es va anunciar. Així i tot, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha parlat en tot moment de "bon balanç" de resultats i ha remarcat que es tracta d'una iniciativa que "dona molta de feina" al Govern.

El ball de xifres ha estat una constant des que es va posar en marxa el programa. Mateo va assegurar en el Parlament el febrer que hi havia 150 habitatges en "procés avançat d'adhesió al programa". Tres mesos després, el maig, n'hi havia 94 en la fase final per signar els contractes, encara que també va assegurar que hi havia més de 400 pisos de propietaris interessats en el programa.

Crítiques d'oposició i sindicats

L'oposició i els sindicats han criticat els resultats magres del programa lloguer segur. El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha dubtat de l'eficàcia de la iniciativa perquè, "quan finalitza un contracte, tothom vol apujar més d'un 100% el preu del lloguer anterior". Mentre que cedir un pis a aquest programa implica un preu màxim de 1.050 euros a Mallorca i de 1.470 a Eivissa i Formentera. Si un pis es taxa per 1.200 euros al mes, el llogater pagarà al Govern 890 euros; si es taxa en 1.000, el lloguer serà de 700; i, si es taxa en 850, el llogater pagarà 595 euros. El preu s'actualitzarà de la mateixa manera que en el mercat convencional. Uns guanys que estan molt per sota dels que el lloguer turístic està generant a bona part dels habitatges que allotgen visitants.

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha lamentat que el programa "només agradi a promotors i agents de la propietat". Més per Menorca també va denunciar que, després que el Govern delegàs la gestió del programa en el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària, aquest òrgan designàs l'empresa privada Portal Balear Inmobiliario SL per recollir dades personals dels llogaters que s'hi volen inscriure, en perjudici de la seva privacitat.

Segons MÉS per Mallorca, el programa "institucionalitza l'especulació immobiliària". "Qui té por és qui lloga i no pot pagar el lloguer, no qui especula a l'habitatge", va manifestar Ferran Rosa en el Parlament per criticar que, en lloc d'abaixar els preus, el Govern decidís subvencionar part del preu de mercat, que beneficia els propietaris. Per part seva, UGT ha alertat de la possibilitat que el lloguer segur tingui un efecte perniciós i serveixi per apujar els preus del lloguer. El sindicat reclamava a l'octubre que es donàs un termini de sis mesos per comprovar l'evolució del lloguer. Ara bé, vuit mesos després la incidència del programa és gairebé inexistent.