L’Ibavi, col·lapsat: “L’única cosa que em diuen és que miri la web”

PalmaSebastián arriba a les portes de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) en bicicleta. Pedaleja sense pressa, deixa el vehicle fermat a un fanal i entra. Surt de seguida. “No m’han dit res”, diu al guarda de seguretat que vigila l’entrada. “No et preocupis, home. Tu revisa els llistats cada 15 dies i tot arribarà”, li respon amablement el guarda qui, a més de controlar-ne l’accés, orienta les persones que hi arriben, les acompanya dins i, fins i tot, els dona alguns formularis. No hi ha cap coa, però el degoteig de persones és constant. “Fa més d’un any que esper, i l’únic que em diuen és que miri la web. Per sort, puc pagar una habitació a un pis compartit”, explica Sebastián abans de partir.

Un any d’espera és poca cosa si es compara amb els casos de fins a vuit anys que ha vist la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Àngela Pons. “Quan hi sol·licites un habitatge et donen una puntuació, però sempre hi ha gent que tindrà més punts i et passarà per damunt. Això fa que hi hagi persones que esperen molts anys”, explica.

Pel que fa al sistema de puntuació, s’apliquen els següents barems: membres de la llar amb discapacitat (de dos a tres punts); un o dos fills menors (dos punts); família nombrosa (tres punts); famílies monoparentals (un punt); per cada sol·licitant de més de 65 anys (dos punts);víctimes de violència de gènere i víctimes del terrorisme (dos punts); residència al municipi de l’habitatge de més de cinc anys (quatre punts); per residència a les Balears de tres a 20 anys o més (d’un a quatre punts).

“S’hi ha fet una gestió nefasta, no hi ha control ni un perfil d’urgència. Ser víctima d’un desnonament ni tan sols puntua i estam en una emergència habitacional brutal”, lamenta Pons.

L’ARA Balears ha demanat en diverses ocasions parlar amb el director gerent de l’Ibavi, Roberto Cayuela, des del seu nomenament l’agost de 2023, però sempre s’hi ha negat, també amb motiu d’aquest reportatge. Fonts de la Conselleria d’Habitatge indiquen que la llista d’espera per a un habitatge social és avui dia de 7.923 persones, mentre que la legislatura passada va acabar amb 5.000 aproximadament.

Juan n’és un dels nous sol·licitants. La seva dona i ell tenen 73 anys i comparteixen domicili amb una filla de 42 que té un 82% de discapacitat. El seu contracte de lloguer va caducar i la immobiliària li va notificar que el propietari volia recuperar el pis, per llogar-lo a un preu al qual ell no podria respondre. Juan destaca que sempre ha pagat els 800 euros de lloguer i que no ha faltat un sol mes. “Amb les pensions dels tres, tenim ingressos per pagar un lloguer, però tothom ens rebutja. No en trobam perquè una persona amb discapacitat com la meva filla adquireix uns drets davant la llei”. Sense alternativa, Juan ha sol·licitat un habitatge de l’Ibavi i no sap quan hi tindrà accés. Mentrestant, aquesta família ha de resistir les pressions de la immobiliària perquè surtin del pis on han viscut 10 anys. “No me’n puc anar fins que trobi una alternativa. Aquest mes he dipositat els 800 euros de lloguer, malgrat que ja no hi ha contracte”, diu, i lamenta haver de recórrer a un habitatge públic. “Sé que no som els més necessitats”, afegeix.

Un altre cas és el de Tomasa, que va arribar a Mallorca procedent de Bolívia i cercant una atenció millor per al seu fill amb esclerosi múltiple. “El seu estat havia empitjorat molt, i per això el vaig dur aquí”. Tomasa és treballadora de la llar, i és interna. Mentre que ella fa feina, el fill viu a casa d’una altra filla. “Guany uns 1.300 euros i amb aquest salari és impossible llogar. Tenc 60 anys i l’únic que vull és tenir un lloc on estar amb el meu fill”. La trobam a la sortida de la seu de l’Ibavi, perquè ha hagut de renovar la sol·licitud que va fer el 2023. “Deman quant de temps haurem d’esperar, però no em diuen res. Però malgrat tot estic bé”.

Cayuela va comparèixer davant del Parlament l’octubre de 2023 per explicar quines serien les línies de la seva gestió. Un dels grans anuncis que va fer llavors va ser que tenia previst superar els 1.200 habitatges de la legislatura anterior. A hores d’ara, fonts de la Conselleria d’Habitatge assenyalen que hi ha 900 pisos de noves promocions de l’Ibavi en marxa. Ara bé, no concreten en quina fase està cada promoció. La informació que ha rebut aquest mitjà és que hi ha casos en què s’han signat convenis amb ajuntaments, altres en licitació o adjudicació i altres en què ja s’han presentat projectes.

Cap obra nova

Aquesta informació contrasta amb la que es troba a la Plataforma de Contractació del Sector Públic de l’Estat. L’únic que s’ha fet aquesta legislatura pel que fa a la construcció d’habitatge social és publicar les condicions, la redacció de projectes bàsics, i curiosament totes les publicacions són de maig de 2025. En aquest punt cal una explicació: una vegada que es redacta el projecte bàsic d’una obra, s’ha de sol·licitar la llicència; després s’ha de licitar i elaborar el projecte d’execució, i s’ha de tornar a sol·licitar una llicència. D’aquesta manera, és complicat que es puguin iniciar obres aquesta legislatura. En aquesta situació hi ha 213 habitatges, cap d’ells a Palma. D’altra banda, s’estan avaluant les ofertes que s’han presentat per fer els projectes d’altres 28 pisos. Les úniques execucions d’obres que s’han formalitzat es varen adjudicar la legislatura passada, i en alguns casos s’ha tardat un any i mig a culminar el procés: hi ha adjudicacions de maig de 2023 que s’han formalitzat el gener de 2025.