Es compleixen 100 anys del naixement de Jørn Utzon

PalmaAquest dilluns 9 d'abril es compleixen 100 anys del naixement de l'arquitecte danès Jørn Utzon (1918-2008), premi Pritzker el 2003 i autor de l'Òpera de Sydney.

Utzon va construir els seus refugis insulars a Mallorca, on va residir durant dècades, i ha exercit una gran influència en l'arquitectura espanyola.

Considerat un dels arquitectes més importants i influents del segle XX, Jørn Utzon va deixar un llegat en el qual abunden les innovacions constructives i formals, en una arquitectura que reivindica la construcció, l'honestedat material i la integració en el paisatge. Després de ser acomiadat de la construcció de la seva obra mestra, l'Òpera de Sydney, va residir durant dècades en els refugis insulars que va construir a Porto Petro i a l'Horta de Felanitx. La seva trajectòria va ser reconeguda amb el premi Pritzker el 2003 i nombroses distincions més, com ara la Medalla d'Or del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (2004).

L'Òpera de Sidney no és l'única obra d'Utzon que forma part de la història de l'arquitectura. La trajectòria del mestre danès s'ha forjat sobre la seva fascinació per l'experimentació constructiva i la integració paisatgística en una obra que combina líricament modernitat i tradició, construcció i context, i construeix un itinerari tenaç d'obres i projectes que il·lustren la seva sensibilitat artística i audàcia estructural, que flueix des de les seves àmplies plataformes, concebudes durant les dècades dels cinquanta i els seixanta, fins a la geometria lírica i estandarditzada de les seves últimes obres.

En l'escala domèstica, la reinterpretació de la casa-pati tradicional caracteritzarà els paisatges domèstics construïts a la dècada dels cinquanta, amb les agrupacions de les cases-pati Kingo i Fredensborg. L'estandardització i la precisió geomètrica amb què es planteja la racionalització de la construcció de l'Òpera de Sydney, a través del talent tectònic d'Utzon, obren un nou període caracteritzat per la prefabricació de l'església de Bagsværd (1968-1976) i l'arquitectura additiva de la dècada dels setanta amb l'Assemblea Nacional de Kuwait (1972-1984) i la producció estandarditzada del sistema de construcció expansiva.

La seva obra concilia els preceptes universals de la modernitat amb la tradició vernacla i històrica. La proesa estructural, la síntesi formal i l'excel·lència funcional i paisatgística forgen la seva trajectòria professional. A Mallorca descobreix la construcció essencial vernacla, la seva saviesa elemental i els paisatges agrícoles. La construcció dels refugis insulars a Porto Petro i a l'Horta de Felanitx reivindiquen l'honestedat material i la integració en el paisatge, i posen en valor els recursos i materials de la construcció tradicional. La seva obra s'ha forjat sobre dues certeses essencials: la construcció i el paisatge. Construïda a la vora d'un penya-segat, Can Lis (1968) és una concatenació de recintes arcaics que s'obren al mar i Can Feliz (1994), l'última casa de l'arquitecte a Mallorca, un ampli mirador a la vall de Calonge que s'assenta en un conjunt de terrasses esglaonades on conjuga els preceptes universals de la modernitat amb la tradició vernacla i històrica.

Jaime J. Ferrer Forés és l'autor de la seva nota biogràfica.