HISTÒRIA

Quan l’anarquisme arrelà amb força a Formentera

La CNT va arribar a tenir 500 afiliats el 1936, tot i que a l’illa només hi havia 2.850 habitants

Formentera fou durant els anys trenta l’illa de les Balears on l’anarquisme va arrelar amb més força entre la classe treballadora. La Confederació Nacional del Treball (CNT) va arribar a tenir 500 afiliats el 1936, encara que a l’illa només hi havia 2.850 habitants, 1.250 dels quals eren homes. A més dels militants amb carnet, s’hi han de sumar els simpatitzants i els familiars de cada cenetista. Per tant, la central anarcosindicalista de Formentera, formada per saliners, pescadors, mariners i pagesos, era hegemònica a l’illa. Així ho explica l’historiador Martí Serra Riera en el llibre La II República a Formentera 1931-1936 (Editorial Mediterrània Eivissa). A més a més, que no hi hagués cap element de control directe per part de les classes dominants perquè solien viure a Eivissa i l’entrada de noves idees a través dels mariners que sortien de l’illa cercant feina a l’Uruguai i l’Argentina, dos països amb forta tradició anarquista, van possibilitar el desenvolupament d’una força sindical molt important entre els treballadors a les salines.

“La societat formenterenca era més igualitària que a la resta d’illes, perquè no hi havia tanta jerarquització social”, comenta l’historiador, qui afegeix que no existien classes mitjanes i els senyors vivien fora. “Hi havia una concepció sobre el món com a iguals”, apunta. D’altra banda, el treball a les salines “fomentava la creació d’un proletariat”, diu Serra, perquè les condicions eren pèssimes i es cobrava molt poc. La dècada dels anys trenta va ser una lluita constant per part dels treballadors, que volien aconseguir millores laborals, sempre a través de vagues generals. Segons ha investigat Martí Serra, els diaris de l’època destaquen el caràcter pacífic d’aquestes vagues protagonitzades per la CNT. Així i tot, es va arribar a enviar un destacament de la Guàrdia Civil per garantir l’extracció de sal i hi havia jornalers no associats al sindicat que continuaren fent feina, però la resposta dels anarquistes sempre fou pacífica.

Doble militància i la utopia impossible

A més de la CNT, existia un nucli de treballadors organitzats dins Esquerra Republicana Balear i, d’acord amb Serra, existien dobles militàncies entre republicans i anarquistes. “Quan estudiam el passat, tendim a fer-ho segons l’entenem ara”, recorda, i afegeix que en aquell moment era un fet comú. Altrament, l’Ajuntament formenterenc estava governat per l’esquerra gràcies al vot de molts cenetistes. De fet, els anarquistes arribaren a entrar a l’executiu municipal: “En els documents consultats, he trobat que el govern civil balear els arriba a qualificar d’anarquistes quan entren al Consistori”, comenta l’historiador. Sobre això, recorda que la societat formenterenca era molt petita i majoritàriament analfabeta, i poca gent podia ocupar càrrecs de poder. “La influència anarquista era tan gran que els sectors més possibilistes eren presents a l’Ajuntament”, diu Martí Serra.

Tot i aquest arrelament entre els treballadors, la influència anarquista va quedar restringida principalment a la lluita sindical, perquè “no hi havia recursos humans ni econòmics per crear una societat paral·lela com va passar a Catalunya”, conclou l’autor.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF