Ni americanada ni tradició perduda: així conviuen Tots Sants i Halloween a les Balears

PalmaUna de les festes més arrelades històricament arreu de les Balears és Tots Sants, data en que les famílies recorden els seus familiars difunts i se'ls fa una ofrena floral al cementiri. Aquesta tradició se celebra entre dia primer i dia 2 de novembre, dia de Tots Sants i dia dels Morts, respectivament. Des de fa gairebé dues dècades, emperò, la gastronomia i tradicions que envoltaven la festivitat de Tots Sants han anat en detriment a favor Halloween, la festa nortamericana importada d'Irlanda per excel·lència.

Any rere any, aquest és un tema de debat o de conversa, ja que hi ha una certa percepció que la festa local es perd i la de fora guanya força. Segons el propietari de Las Palmeras, floristeria amb 40 anys de trajectòria a Palma, Tots Sants continua essent una de les campanyes més importants de l'any pels floristes, malgrat que sí que perceben un canvi de costums, sobretot pel que fa a les noves generacions.

"L'altre dia una clienta mateixa em feia la reflexió que pensava que ella formava part de la darrera generació que vendrien uns dies abans de Tots Sants a comanar les flors i el verd per endiumenjar la tomba", comenta. En aquest sentit, apunta que no considera que sigui un tema econòmic, sinó que senzillament les noves generacions i les famílies més joves, gasten més en disfresses i objectes de decoració de Halloween que no pas en rosaris i centres florals.

En la mateixa línia s'ha manifestat el responsable de premsa de PIMEM, Joan Vives, que constata que segons les dades de l'entitat, la visita als cementiris cau progressivament any rere any. "No significa que s'hagi deixat de fer, però sí que la tendència, comparat en fa unes dècades va a la baixa", apunta Vives. En aquest sentit, consideren que hi ha diversos factors que afecten a aquest canvi de costums, com ara la secularització de la societat, la introducció d'altres festes i cultures, la globalització, etc.

Un altre dels productes estrella d'aquesta època, precisament, són els panellets i els rosaris, dels quals l'associació destaca que una "clara diferència" entre la Part Forana i Palma, ja que els forners consideren que als pobles aquesta tradició continua gairebé "intacta" i en celebren les vendes. Per contra, a Palma es tracta d'un consum gairebé residual i cada vegada més en detriment, comenten des de PIMEM.

Per la seva banda, els comerços que venen disfresses i accessoris de Halloween, constaten també l'auge d'aquesta celebració, sobretot a Palma, ja que consideren que és un gran atractiu pels joves que aquests dies surten de marxa disfressats. "Nosaltres començam la campanya de Halloween per setembre, però no és fins la darrera setmana que les vendes es disparen", comenta l'encarregada de la botiga d'Eurocarnavales de Palma.

"Dijous i divendres hem tingut una avalanxa de gent dins la botiga, sobretot d'adolescents", assenyala. En aquest sentit, lamenta que el gruix de vendes es concentri en els darrers dies, ja que és més complicat satisfer el client pel volum de feina i de demanda. "Pel que fa a les famílies i els més petits també apunta que hi ha moltes vendes, però com que solen encarregar-se els adults, són més previsors i ja venen unes setmanes abans", comenta. "La majoria de la clientela són joves i famílies, ja que, per norma general, als infants els agrada disfressar-se, per ells és un joc", comenta.

Halloween o la Nit de les ànimes, com s'han adaptat les Balears a aquesta festivitat importada?

Però, per què s'ha produït aquest canvi i per què cada any d'ençà que se celebra, sol ser un tema de conversa i de debat? Segons l'antropòleg, Marcel Pich, aquesta progressiva substitució, s'ha donat perquè la festa provinent d'Amèrica ha ocupat un lloc on hi havia un buit. En aquest sentit, Pich considera que allò que ha provocat l'arribada de la celebració de Halloween, en gran part, és precisament la reivindicació de les celebracions que tradicionalment es duien a terme per Tots Sants (la Nit de les Ànimes, la Castanyada, els rosaris ensucrats, els fanalets, etc) que o, bé havien desaparegut, o bé tenien poc abast.

"Halloween ha estat un catalitzador per recuperar o potenciar celebracions tradicionals", apunta. L'antropòleg defensa que "no és fins que es té la percepció que una cosa desapareix, que passa a reivindicar-se i a assenyalar ingerències externes, ens pot semblar una intromissió, una festa xavacana o una 'americanada', però no ho és més que molts altres inputs d'allò que anomenam globalització cultural", apunta l'expert en cultura popular. "Al cap i a la fi, aquests inputs impacten sobre cultures locals i són aquestes cultures locals que acaben transformant-ho, de fet, ja hi ha manifestacions 'híbrides' com la festa de les llanternes que se celebra a molts de municipis de la Part Forana", comenta.