Així era i no era...Margalida Mateu (segons el seu germà): “Quan jugava a bàsquet es barallava molt amb les contrincants”

PalmaA la montuïrera Margalida Mateu Sampol la sentim per la ràdio i la veim per la televisió, a Téntol, a IB3. La caracteritza la gran rialla que té, sempre a punt per dedicar-la als oients i espectadors. Aquest gran somriure no ve d’ara: “Quan era petita era molt alegre i reia tot el temps, a part que era un nirvi: decidida, moguda i amb coratge per aconseguir el que volia”, conta el germà gran de la comunicadora, Joan Mateu Sampol. És el gran, però no de gaire: només es duen dos anys; ell és del 1981; ella, del 1983.

Si els veies d’enfora, podien parèixer bessons, perquè a sa mare li encantava vestir-los iguals o bé combinats: “Si no dúiem la mateixa roba, ens posava a un els pantalons vermells i a l’altra la camiseta del mateix color. Ens duia junts pertot”, diu Joan. Com solia passar sovint entre germans, Margalida i Joan varen combregar junts. Tots dos han tocat molts d’anys a la banda de música de Montuïri (ella, el saxofon; ell, la trompeta) i han practicat esport al municipi: “Jo feia futbol i ella, bàsquet. No està de més dir que era molt bona. Era base, feia molts de punts i era molt valenta, duia la batuta i es barallava molt amb les contrincants”, recorda.

Per molt igual que els vestissin, els dos germans de Montuïri han sortit amb caràcters ben diferents: “Mentre que na Margalida és riolera, no té vergonya i li és igual que la vegin quan arriba als llocs, jo som molt més reservat”, diu. Amb la música, també ha tingut disputes: “Ens varen regalar un tocadiscos, per la comunió. Si bé coincidíem en el gust pel rock en català, hi havia altres coses que ella escoltava que jo no suportava. Va tenir una època que només posava les Spice Girls, Sergio Dalma i Enrique Iglesias... que se’m va fer llarga!”.

Tot i que sa mare els feia anar junts pertot, no es pot dir que Joan i Margalida siguin d’aquests germans que són amics íntims: “Ens duim poc temps, així que quan vàrem ser adolescents coincidíem a bastants de llocs. Sortíem i ens topàvem pel poble, però cada un anava amb el seu grupet. No ens contàvem les intimitats”, diu Joan: “Teníem, i tenim, una relació tranquil·la i normal, ens discutíem i ens ajudàvem com tots els germans”. A vegades, les relacions són així de senzilles. O no: “Una cosa que feia i que a mi em feia enfadar era que em prenia el motoret per anar a voltar amb les amigues. Supòs que era de tots dos, però jo sempre havia pensat que aquell motoret era meu”. Tenia el seu punt de trapella, la presentadora.

Ara bé, tota la força i energia que té Margalida per anar per la vida, també la té per discutir: “Quan s’enfada és molt dura, té un geni... Alguna vegada ens hem barallat i hem hagut de xerrar l’endemà, té el nirvi curt! No pot quedar-li res dedins, si te l’ha d’amollar, te l’amolla”, comenta amb una rialla.

Margalida Mateu va ser una al·lota de bones notes: “Amb el seu grupet d’amigues pareixia que competien per qui treia les notes més altes. Ella sempre ha estat molt metòdica a l’hora de fer feina. Record que, quan fèiem els deures, sempre li sobrava temps”, explica Joan. Margalida va acabar estudiant Publicitat i Relacions Públiques a Barcelona, i a poc a poc va anar ficant el nas en l’àmbit de la comunicació, fent pràctiques a la revista El Temps i després entrant al programa d’IB3 Ràdio Tassa i mitja amb Noemí Garcies. Això de veure-la per la televisió amb Téntol, però, sí que va venir més de nou a la família: “És un programa que ella i n’Adrià van lluitar molt perquè hi creien. I no m’estranya, així com és ella, que ho aconseguís”, celebra Joan.