Així era i no era... Lluís Apesteguia (segons la seva germana): “A 11 anys era escolà i sortí de missa quan el capellà criticà unions del mateix sexe”

PalmaPer no haver de triar, el diputat i coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia Ripoll (Deià, 1985), va fer que fos la sort qui decidís que aquest perfil es fes amb les paraules de la seva germana gran, Marta, o bé de la segona, Sara. Li va tocar a la gran, amb qui el polític es duu catorze anys. El primer que diu Marta és que, tant ella com Sara varen ser gairebé unes “segones mares” per a ell: “Quan va arribar, va ser un regal. Ja érem adolescents, així que la relació va ser gairebé maternal”.

Recorda perfectament com varen saber que el nin era nat: “Anàvem a l’institut a Sóller amb el bus. En acabar la jornada escolar, aquell dia, ens hi vàrem trobar mon pare a la porta. Això ens va indicar que en Lluís havia nascut”. Va ser un nin “mot tranquil”, explica Marta, i molt “observador”: “Tot el temps tenia una rialla a la cara. Des de petit li va interessar el teatre i conversava molt i amb fluïdesa”. Des de ben jovenet, la lectura va ser una de les seves grans passions: “Això s’ajuntava amb la seva curiositat pel teatre, i el que feia era imitar les veus dels contacontes que el dúiem a veure, i recitava els relats paraula per paraula”, recorda.

A can Apesteguia Ripoll varen veure ben aviat que Lluís –que duu Enric de segon nom– tenia una “memòria exquisida” i llegia “molt, molt aviat”. De fet, la germana en recorda una anècdota: “Un dia va llegir un còmic d’Astèrix en un moment. Estàvem amb la família, i un cosí nostre no podia creure’s que s’havia llegit el còmic sencer. Per comprovar-ho, va demanar a en Lluís què deia una pàgina concreta del còmic. I com que a part de llegir ràpidament tenia la memòria que tenia… en Lluís li ho va repetir fil per randa”. Aquesta facilitat per la lletra, la bona memòria i el gust per llegir el varen fer un estudiant “brillant”, en paraules de la germana gran. També va ser escolta i va acabar de monitor a l’agrupament.

Quan Marta va partir a estudiar Medicina a Barcelona, el petit només tenia cinc anys: “Ens enyoràvem molt, però és cert que jo vaig tenir sempre molt de contacte amb Mallorca i amb ca nostra. Ens escrivíem cartes. Quan me n’anava d’una visita i arribava a Barcelona, sempre trobava una carta de cada membre de la família a la motxilla”.

D’adolescent, Lluís va ser un al·lot “sense rebel·lies ni conflictes”: “Era un adolescent actiu, compromès, i tot d’una va tenir molt clar el compromís social amb temes com la defensa de la llengua i els drets humans. Era un al·lot amb molt de sentit de la justícia, contra el racisme i la discriminació”. En aquest sentit, hi ha una altra anècdota que per Marta és molt il·lustrativa del caràcter del polític. Lluís va ser escolà un bon grapat d’anys: “Quan en tenia 11, durant una missa, el capellà va condemnar les unions entre persones del mateix sexe, just quan una parella de dones havia firmat els papers per ser parella de fet al poble. En sentir-ho, en Lluís es va aixecar i va sortir de l’església. Ja de petit sabia que això no era just”.

Aquestes conviccions el varen dur a relacionar-se amb la política des de jove. “A 17 anys ja participava en l’agrupació de Deià, i a 18 ja era al PSM”, conta Marta, i explica que tota la família va estar ben contenta quan va assolir la batlia del poble. Ara bé, assumeix que la política “no sempre és fàcil per a algú tan noble”: “Ell és molt extravertit però molt reservat amb els seus sentiments. Crec que aquest món li pot fer mal. Però la seva convicció i la seva voluntat de justícia l’ajuden a mantenir-se ferm. Faig mindfulness i sempre li dic que ell ja ha nascut amb el mindfulness dins. Té una paciència infinita”.