Les aerolínies de baix cost s’aboquen al client ‘premium’

BarcelonaPujar a un avió i ser rebut amb tovalloletes calentes, àpats de forquilla i una coberteria de metall. Tenir-hi un endoll per carregar el mòbil o l’ordinador portàtil, i acumular milles en cada vol per aconseguir viatges gratis. ¿És només possible en una companyia aèria tradicional -les anomenades de bandera -? Fins fa poc, sí. Però des de fa uns anys -des del 2009, en el cas de Vueling-, algunes aerolínies de baix cost han començat a imitar aquests serveis, per oferir bitllets als passatgers de negocis i incrementar el seu marge de negoci.

En aquesta cursa pel client premium, Vueling presumeix de ser capdavantera. “Nosaltres vam predir la fi del fonamentalisme low cost fa temps”, afirma l’empresa en una presentació per a inversors. I aquella predicció es va complir. “Tindrem serveis que ni tan sols algunes aerolínies de les tradicionals ofereixen”, avançava el president de la companyia, Alex Cruz, fa unes setmanes davant la premsa. Fins i tot Ryanair, famosa per la seva aspror en el tracte al client, ha començat a avançar en el mateix sentit, i aquest any ha incorporat la seva classe business, amb bitllets flexibles i cua ràpida al control de seguretat. Que el gegant irlandès, apòstol del fonamentalisme low cost, faci aquests passos vol dir que el canvi va de debò. La segona aerolínia de baix cost del continent, EasyJet, també està fent per la seva banda un esprint en la incorporació de serveis premium i també té un programa de fidelitat i un taulell de check-in preferent, a més dels mateixos serveis que ofereix Ryanair.

Per seguir liderant la cursa, Vueling, que va començar a introduir aquests elements abans que ningú, va anunciar en aquella presentació per a inversors la creació d’una classe business separada de la resta de l’avió per uns separadors físics, i la incorporació de nous serveis, com el càtering especial, amb coberteria de metall, la tovallola calenta o els endolls. Són la cirereta del pastís a un portafolis de serveis que comença amb el que ja ofereix també Ryanair -i EasyJet i Norwegian-, i que es completa amb altres serveis com el programa de fidelització, el check-in preferent o l’accés a zones VIP.

A la caça del viatger de negocis

Norwegian també té molt desenvolupat el seu servei premium. I de fet ha avançat Vueling en alguns serveis. L’aerolínia noruega ofereix un sistema d’entreteniment per als seus clients VIP i ja té disponible l’accés wifi gratuït. Vueling, per la seva banda, no ofereix entreteniment audiovisual, i tot just començarà a fer proves del servei wifi durant l’any 2015. Cal tenir en compte, però, que Norwegian ofereix també vols de llarg radi, més exigents pel que fa a la necessitat de confort per als passatgers.

I per què aquest canvi? Hi ha diversos motius. D’una banda, el fet que les aerolínies de baix cost hagin copat pràcticament les freqüències de radi curt, i hagin arraconat les aerolínies de bandera al radi llarg, fa que necessitin programes per atreure els viatgers de negocis. De fet, en els pròxims tres anys, s’espera que les aerolínies de baix cost incrementin el trànsit de mitjana en un 9%, mentre que el trànsit de les aerolínies tradicionals es quedarà gairebé pla. Això també els permet vendre bitllets amb més marge. I, en el cas de Vueling, a diferència dels seus competidors de baix cost, s’hi afegeix la necessitat d’arribar a acords amb companyies d’alt cost per oferir vols en codi compartit. L’aerolínia catalana ja els ofereix amb Iberia i British Airways, que formen part del seu grup empresarial, IAG. A més, acaba d’anunciar un acord interline amb Qatar Airways, i pretén seguir creixent per aquesta via.

Aquests acords, que permeten vendre vols als clients d’aquestes aerolínies d’ alt cost, i que, per tant, incrementen el trànsit de Vueling, requereixen també oferir serveis al nivell que esperen els clients d’Iberia, British o Qatar Airways. I en això, en els serveis que ofereixen als seus clients, és on arriben més sovint les dificultats per tancar un acord d’aquest tipus amb una aerolínia de bandera i que fa bandera del servei al client com Qatar o British, segons expliquen fonts pròximes a Vueling.

La nova classe business de Vueling, com la de Norwegian i a diferència de les d’EasyJet o Ryanair, estarà físicament separada de la resta de l’avió amb uns plafons especialment dissenyats a tal efecte. Començarà a ser oferida a partir del 2015, coincidint amb l’arribada de 15 nous avions a la flota de Vueling (els primers que tindrà en propietat) i que augmentaran la flota total fins a les 105 aeronaus.

Sense oblidar els costos

Però que s’esforcin per trobar el model premium no vol dir que les aerolínies de baix cost oblidin els orígens: les obsessions per l’eficiència continuen al capdavant de les prioritats. Vueling, per exemple, té un programa d’eficiència que estalvia, fins i tot, en fotocòpies a les oficines centrals, i que sumarà estalvis de 108 milions entre el 2012 i el 2014. També ha iniciat un programa de flexibilitat laboral que ha incrementat el nombre d’empleats eventuals, que ha passat d’un 20% a un 35%, segons la presentació per a inversors. També hi ha més flexibilitat en la flota, amb lloguers temporals d’avions, exclusivament per a la temporada d’estiu.

Brussel·les obre noves oportunitats per a Vueling a Roma

La Comissió Europea va aplanar la setmana passada el camí a Vueling per continuar creixent a l’aeroport de Roma Fiumicino, on ja és la segona aerolínia, després d’Alitalia, i amb un 11% de quota. Brussel·les va aprovar divendres la compra del 49% d’Alitalia per part de l’aerolínia d’Abu Dhabi Etihad Airways, però li va imposar unes condicions que podrien beneficiar la companyia catalana: per tirar endavant la compra, Alitalia haurà de deixar la ruta a Belgrad, que Vueling encara no opera, i podria aspirar a fer-ho.

Actualment, Alitalia i Air Serbia, controlada també per Etihad, són les úniques aerolínies que ofereixen vols directes en aquesta ruta, i la Comissió va considerar que això era un monopoli que pot provocar un augment de preus per als passatgers. La resta de rutes, però, no plantegen problemes de competència, segons Brussel·les, principalment per la pressió que ofereixen altres aerolínies, com la mateixa Vueling, que va posicionar-se a Roma, amb la intenció de crear el seu segon hub, després de Barcelona. L’aerolínia que presideix Alex Cruz (a la foto) va agafar posicions davant dels problemes d’Alitalia, en un intent de repetir la jugada que va fer a Barcelona després de la fallida de Spanair, quan va incrementar exponencialment el seu trànsit des de l’aeroport del Prat.