“Valtonyc és el nostre pres polític”

PalmaEl moviment dels CDR a Catalunya va forjar-se a partir dels esdeveniments de l’1 d’octubre. Aquell mateix dia, a la plaça de Cort de Palma, centenars de persones varen sortir al carrer per mostrar indignació davant la repressió policial i solidaritat amb Catalunya. També hi va haver concentracions a la majoria dels municipis de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa.

A partir d’aquest moment, l’assimilació del moviment assembleari va ser un procés gairebé natural. Tota la gent que ja participava en les assemblees de barri o en altres moviments associatius, molts dels quals eren herència del moviment 15-M i de les revoltes pel Pla Bolonya, han continuat fent el que feien però sota un nom nou. Ara ja són prop de 30 les agrupacions de Mallorca que s’han acollit a les sigles CDR (Comitès de Defensa de la República) per organitzar-se i promoure accions a escala de barri o municipi. És un moviment associatiu, assembleari i reivindicatiu que no para de créixer.

Organització interna

El primer CDR que va sorgir va ser el de Palma, arran d’una primera trobada. De seguida es varen establir uns mínims i aquella assemblea es va anar fraccionant en grups més petits. Actualment hi ha els CDR de Palma, de Canamunt, de Bons Aires, de la UIB, del barri de Pere Garau i també s’està formant el CDR de Ponent, que inclou el barri de Santa Catalina. Els pobles també es mobilitzen i ja hi ha comitès a Campanet, a la zona de Llevant, a Puigpunyent, Santa Maria, Alaró, Manacor, Inca, Sineu i Llubí.

Cada comitè actua de manera completament autònoma i no segueix cap directriu de Catalunya. Són moviments que simpatitzen ideològicament amb els CDR catalans, però no hi tenen cap tipus de vincle comunicatiu o organitzatiu. “No hi ha ni portaveus ni caps, senzillament funcionam pel principi d’adhesió. Un CDR d’un barri o un poble pot tenir una iniciativa i els altres s’hi adhereixen si l’assumpte és d’interès general”, declaren.

Destaquen dues lluites d’acció principals. Per una banda, la solidaritat cap a Catalunya i tot el que passa allà, i per una altra, la defensa de la nostra sobirania i el dret d’autodeterminació, a més de la reivindicació feminista, la llibertat d’expressió, la lluita contra la gentrificació i la defensa del territori.

Taules informatives, concerts, tallers, correbars i concentracions, són algunes de les iniciatives que han estat impulsades des d’aquest moviment assembleari.

“Són persones, independentistes o no, que s’han adonat que això s’ha convertit en un problema de manca de democràcia i ara s’estan organitzant”, explica un dels membres del CDR del barri de Canamunt.

Un dels fenòmens que també destaquen els membres dels CDR és la diversitat de perfils i edats de les gent que hi participa. D’altra banda, les eines de difusió que utilitzen són les xarxes socials, el correu electrònic i, per comunicar-se entre ells i anunciar les convocatòries, Telegram o Signal. Asseguren que les reunions són públiques i obertes a tothom.

Cas Valtonyc

El cas del raper Josep Miquel Arenas ha estat un catalitzador del moviment CDR a les Illes. L’empatia cap a Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment al terrorisme, ha estat total. Arran d’això, s’han impulsat diverses mobilitzacions per defensar el raper i els seus drets. “Contràriament a allò que molta gent pensa, la societat mallorquina no és tan apàtica. És cert que els que ens mobilitzam sempre som els mateixos, però cadascú ocupa el seu lloc a la societat”, diu un dels portaveus. A més, “el dia de la manifestació per a Valtonyc, que plovia i feia fred, es varen arribar a congregar més de 1.000 persones, que varen sortir al carrer per reivindicar la llibertat d’expressió”. Recorden que si Valtonyc entràs a la presó, seria el primer artista empresonat a Espanya des del 1939, quan varen engarjolar Miguel Hernández. “Què vol dir, que el 2018 estam igual que el 39? Doncs sí”, asseveren. “La societat mallorquina està enfadada, potser no és catalanista però s’adona dels problemes actuals”.

Criminalització del moviment

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va demanar a la Guàrdia Civil un informe sobre l’activitat d’aquests comitès. També el passat dimarts el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va dir que els combatria amb tots “els mitjans policials i judicials”. Altres membres del Partit Popular, Ciutadans i el PSOE també han volgut criminalitzar el moviment i l’han comparat amb la kale borroka del País Basc.

Davant de les acusacions per part de polítics i mitjans de comunicació, 21 entitats, agrupades en la Taula de Coordinació d’Entitats Sobiranistes, han denunciat la repressió espanyola i la criminalització dels Comitès de Defensa de la República. Diuen que els talls de carretera o l’aixecament de barreres dels peatges són accions de desobediència civil, però sempre pacífiques.

Cap detenció

En el cas de Mallorca no hi ha hagut cap denúncia ni cap esdeveniment violent. “L’única violència que s’ha produït aquí és la de l’extrema dreta. Cal recordar l’agressió que hi va haver contra la paradeta de l’Assemblea Sobiranista, a la porta de Santa Catalina. També s’han produït agressions físiques i insults a persones només per dur el llaç groc”.

Consideren que el nacionalisme irracional i violent prové del nacionalisme espanyol. En canvi, asseguren que ells defensen el principi de la no violència, el diàleg i la democràcia.