Coordinació de Política Lingüística de la UIBLa Universitat de les Illes Balears, tal com ara la coneixem, fa 40 anys. Hem estat la Universitat Lul·liana de Mallorca. I la història ens ha fet saber que al segle XVIII el nostre ens acadèmic defensà els seus costums i drets catalans davant el cos administratiu de la Corona de Castella.
Al 1983, amb l’establiment de l’autonomia, la UIB és designada institució oficial consultiva per a tot el que faci referència a la llengua catalana. Aquest òrgan acadèmic recupera així una de les seves responsabilitats històriques.
La societat illenca, en tant que part de la comunitat lingüística catalana, té com a llengua pròpia i territorial una llengua transfronterera, dividida administrativament per comunitats autònomes dins un mateix estat, de què Barcelona, València i Palma en són les capitals. A aquesta fragmentació autonòmica cal afegir-hi les fronteres exteriors: França, Andorra i Itàlia, a més d’Espanya. Evidentment, la salut del català està condicionada per les polítiques lingüístiques que s’apliquen a cadascun dels territoris esmentats. I les universitats estan immergides dins aquests entorns legals.
Al llarg d’aquests 40 anys, el català ha vist com se li aplicaven polítiques lingüístiques que han anat evolucionant segons les vicissituds contextuals. Als anys vuitanta, calia escolaritzar una població que tot just sortia d’un període de prohibició de la seva llengua. Les universitats catalanes de l’Estat espanyol s’implicaven en aquesta dinàmica de recuperació del control lingüístic i les funcions socials del català. La formació d’un cos docent capacitat en català ha estat i és la responsabilitat d’aquestes institucions acadèmiques. Són els anys de la immersió lingüística, en què el repte era donar les eines per fer del català llengua amb plenitud d’usos. El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB), que forma part de la Xarxa CRUSCAT (coneixements, representacions i usos del català) de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), amb el Dr. Joan Melià al capdavant, dona compte, entre d’altres, de l’evolució del català en el context balear, dels usos, coneixements i vies d’adquisició. Aquest grup de científics de la Universitat balear ha elaborat, entre d’altres, l’estudi de l’ús del català a la selectivitat. L’any 1994, data en què es comencen a recollir les dades, l’ús de la llengua pròpia a la selectivitat fou d’un 32,2%; el 2014, any que representa el pic més alt, és d’un 82,6%; i el 2017, d’un 79,6%.
Actualment, el català, en el context europeu en què som immergits, és una de les llengües mitjanes que malden per tenir-hi representació. L’Europa del segle XXI sembla que manté una pugna entre la urgència de preservar les llengües històriques del continent i la prossecució de les llengües estatals hegemòniques. Al panorama descrit, s’hi afegeix la pressió continuada de l’anglès com a llengua de mercat, amb prou recursos simbòlics per establir-se, en algunes comunitats lingüístiques europees, més com una segona llengua que no com una llengua de comunicació global.
Les 22 universitats que formen part de l’espai Vives, Xarxa Vives d’Universitats, plataforma que aplega administracions públiques i privades d’aquest territori transfronterer, del qual la Universitat de les Illes Balears forma part, han anat elaborant plans de política lingüística. L’objectiu ha estat fer del català la llengua vehicular d’aquestes universitats i, alhora, gestionar la nova realitat lingüística: el multilingüisme a l’aula, derivat de la mobilitat i la internacionalització universitària en l’espai europeu. Programes com el voluntariat lingüístic de les parelles lingüístiques possibiliten, també, oferir el català a canvi de rebre la llengua del nouvingut. Es tracta d’usar els recursos que tenim a l’abast i que compartim per tal de fomentar actituds positives cap a la llengua territorial i pròpia, sotmesa a un bilingüisme asimètric. La Comissió de Llengua de l’espai Vives, en què la UIB té una presència consolidada i activa, fa estudis de detecció de riscos en la distribució dels usos lingüístics a les aules. El darrer informe, que es farà públic ben aviat, s’ha treballat des de la coordinació tècnica de Política Lingüística. S’hi detecta un augment de la presència de l’anglès a les tesis, en detriment del català, i no tant del castellà. Tot i que la UIB manté la presència del català en aquest àmbit en un percentatge més elevat que altres universitats de l’espai Vives, el cert és que la globalització, amb els avantatges que representa per al coneixement i la compartició de la diversitat de pensament i de llengües, suposa un repte més per a les llengües amb recursos legals limitats. Segons les dades que proporciona el Servei d’Estadística i Qualitat Universitària de la UIB (SEQUA), quant a la llengua de la docència o idioma utilitzat a la UIB, segons consta a la informació de les guies docents, al curs 2014-2015, el català hi tenia una presència del 53,49%; el castellà, del 38,53%; i l’anglès, del 7,47%; al curs 2015-2016, la presència del català davalla al 49,7%, la del castellà és manté amb un 38,6%, i puja l’anglès amb un 11,2%.
Si la compartició d’espai amb una llengua més gran i d’estat ha suposat un esforç ingent per al català i la seva pervivència, l’entrada de l’anglès, sense negar-hi els possibles avantatges, suma pressió a la llengua local. Aquesta és la realitat sociolingüística en què estan immergides algunes de les universitats de l’espai Vives. A més a més, al context illenc, segons dades de l’ Enquesta d’Usos Lingüístics a les Illes Balears de 2014, s’hi constata la normalització del castellà: el 49,9% dels seus habitants declaren tenir com a llengua habitual l’espanyol, enfront del 36,8% en què la llengua habitual seria el català (GRESIB-Gomila, 2016).
Sortir de l’àmbit local per donar presència internacional al català és una de les tasques de l’Institut Ramon Llull (IRL), que coordina i gestiona l’ensenyament del català a 150 universitats del món. La UIB hi col·labora intensament, per tal de contribuir al coneixement de la realitat catalana. Aquest estiu la UIB acollí l’Estada Lingüística de la Xarxa Llull. Una vintena d’estudiants d’11 països procedents de 17 universitats practicaren el català i la seva cultura. Propvinentment, la UIB serà la seu de les 32es Jornades Internacionals per a Professors de Català al Món de l’IRL.
La Universitat de les Illes Balears té el deure ètic i la responsabilitat cultural de preservar el català, de contribuir a la seva normalització i, alhora, oferir-lo a tothom ocupat i dedicat al coneixement. Si l’era de la globalització té sentit, hauria de ser des del respecte a les cultures i llurs identitats.
