EDUCACIÓ

Només el 7% dels infants amb altes capacitats s’acaba diagnosticant

L’entitat que agrupa les famíles afectades denuncia que el protocol obligatori per identificar aquest tipus d’alumnes no s’aplica a tots els centres

Els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (ACI) formen un grup heterogeni que comparteix trets comuns, d’una manera semblant al col·lectiu d’estudiants amb dificultats per aprendre. Així, els experts assenyalen que cal detectar-los com a primer pas per atendre’n les necessitats. No obstant això, l’Associació Balear de Superdotats i d’Altes Capacitats (ABSAC) denuncia que a les Illes sols es detecten un 7% dels casos que, estadísticament, hi hauria d’haver en proporció a la població escolar. Se n’han trobat 1.300 dels 17.700 que hi hauria d’haver. Tot i que des del 2015 hi ha un protocol per diagnosticar-los, que s’ha de seguir obligatòriament, l’entitat manté que no s’aplica a tots els centres. Per la seva banda, fonts de la Conselleria d’Educació es defensen dient que tots els col·legis tenen el protocol a disposició, “però depèn de cada centre la manera en què s’aplica”.

En aquest sentit, el director general d’Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Ribas, explica que tot i que queda molta feina per fer, l’existència del protocol ha permès incrementar la detecció d’alumnes amb altes capacitats, de manera que s’ha passat dels 770 localitzats el curs 2015-2016 als 1.300 d’ara. “Molts anys hi ha hagut un buit important en aquest sentit i en l’actuació dels professors per la falsa creença que els alumnes amb altes capacitats no necessiten cap tipus d’intervenció ni recursos diferents”, admet Ribas.

L’assessora d’ABSAC, María José Cordero, indica que “no tan sols no es detecten milers de casos, sinó que els pocs que s’identifiquen no tenen un seguiment satisfactori”. Cordero assegura que manquen docents formats per posar en marxa les mesures necessàries d’adaptació. Així, a l’associació determinen que, malgrat que hi ha hagut canvis i millores en l’educació dels alumnes d’altes capacitats, les dades i informes estadístics continuen mostrant uns criteris comuns a l’hora d’identificar-los.

Formació del professorat

Educació començà el novembre el curs d’Expert Universitari en Altes Capacitats, que s’adreça de manera preferent als docents que formen part dels serveis d’orientació. “Sabem que per oferir un ensenyament de garanties a aquests alumnes necessitam professors formats que puguin donar resposta a tot el procés d’identificació i seguiment”, diu Ribas. A més, la Conselleria fa diferents programes que estimulen i fomenten el talent. “Els infants amb altes capacitats mostren respostes notablement elevades comparats amb els altres individus de la seva mateixa edat; necessiten serveis i activitats que l’escola ordinària no sol oferir, per això és fonamental fer programes que complementin l’ensenyament escolar”, diuen fonts d’Educació.

Per part seva, Cordero destaca que aquests programes no són suficients: “El tracte al superdotat no és el mateix que el que es dona als infants amb altres necessitats que sí que disposen de professors especials”, afirma. I afegeix: “Consideram que és urgent que s’implanti la titulació de Pedagogia per a la Superdotació; així, cada centre podria tenir un especialista per tractar aquests alumnes”. L’assessora explica que l’infant amb altes capacitats acudeix a l’escola amb “poca il·lusió”, perquè no rep els estímuls ni l’atenció adequats a causa de la manca de formació dels docents i de la inexistència d’una metodologia eficaç actualment. “S’hi ha de treballar en l’edat primerenca, perquè, si no, se’n desaprofita el talent”, conclou María José Cordero.

Les Illes lideren la taxa d’abandonament escolar

Les Balears varen tornar a ser el curs passat la comunitat autònoma amb la taxa d’abandonament escolar més alta de l’Estat. Un 24,4% dels alumnes varen abandonar la formació de manera primerenca. Així, les Illes continuen enfora de la mitjana estatal, que segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) es va situar el 2018 en el 17,9%, la xifra més baixa dels darrers deu anys. Els indicadors registren una tendència positiva pel que fa a la millora educativa. El 2008, l’abandonament a les Balears se situava en el 42,5%, molt per sobre de l’actual: hi ha hagut una reducció de 18 punts percentuals. Igual que en el cas de la manca de detecció de l’alumnat d’altes capacitats, l’abandonament pot ser resultat d’una trajectòria de desmotivació que en molts casos es tradueix en fracàs.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF