NATUR WEEKEND

Maria Macaya: “El ioga et torna el poder que el càncer et treu”

És professora de ioga i impulsora de la Fundació Radika

Maria Macaya és professora de ioga, una disciplina que practica fa més de vint anys. El 2016 va impulsar la Fundació Radika, de la qual és presidenta, que té com a objectiu oferir ioga, meditació i pràctiques alternatives per tal de prevenir i curar els símptomes del desassossec, i complementar les teràpies tradicionals en persones que pateixen trastorns mentals i traumes. Macaya participa aquest cap de setmana en el Natur Weekend, un cicle formatiu de tres dies que té lloc a Alaró, amb diversos tallers de ioga, salut integrativa i nutrició. Avui, dissabte, farà una xerrada i una sessió centrada en una de les seves especialitats: el ioga informat en el trauma, aplicat als pacients de càncer.

En què es basa el ioga informat en el trauma?

És un ioga que es practica tenint de base la informació del que és un trauma i com afecta el nostre cos, la nostra ment i el nostre sistema nerviós. A partir d’aquesta informació, desenvolupam eines per poder treballar-lo des d’aquesta disciplina. Sabem que aproximadament el 90% de les persones sofriran un esdeveniment traumàtic al llarg de la seva vida, i d’aquestes, entre un 20% i un 30% desenvoluparà un trauma. Hi ha esdeveniments traumàtics que són més susceptibles de generar traumes que altres, com per exemple el càncer o una violació.

Com s’aborda el càncer amb el ioga informat?

El ioga informat dona la possibilitat de treballar tant la part física com la psicològica. La medicina del càncer cada vegada és millor, però continua provocant uns efectes secundaris físics molt intensos i que poden millorar practicant estils de ioga de diferents intensitats: des dels més intensos, com l’Ashtanga, fins al Nidra ioga i la respiració.

Un exemple?

El sistema limfàtic, element essencial del sistema immunitari, està centrat en la caixa toràcica. Practicant la respiració de manera conscient, posam en moviment el diafragma i, com a conseqüència, aquest sistema s’activa i facilita la depuració.

I la part psicològica?

Cada trauma té les seves característiques. En el cas concret del càncer, les persones pateixen una pèrdua de poder molt important. La malaltia és una cosa que et passa de sobte i sobre la qual tu no tens gens de control. No esculls quan anar al tractament, quina roba et posaràs... Molt ràpidament perds gran part del teu poder d’elecció. I el ioga informat el que fa és tornar-te aquest poder.

Com?

A través de canvis molt petits però importants. Per exemple, en les classes jo practic amb tu. Amb això et dic: “Som iguals, no tenc més poder que tu”. També et don opcions. Al llarg de la pràctica, et dic: “Pots quedar en aquesta postura o, si ho vols, pots canviar a aquesta altra”. Amb tot, el que pretenc és que connectis amb el cos, perquè el càncer ha fet que te’n desconnectis. El cos passa a ser un lloc que t’ha traït, un lloc que conté molt de dolor. El ioga informat t’ajuda a trobar els punts on no hi ha dolor i, a la vegada, a acceptar aquells on sí que n’hi ha, perquè quan estàs fent el tractament necessites estar sencer.

Quin paper hi juga l’entorn en què es desenvolupa la pràctica?

És molt important. S’ha de posar l’atenció a tots els detalls. Jo, per exemple, no deix mai la sala en foscor absoluta, perquè sempre puguis veure on és la porta. Tampoc posaré música, perquè no sé si la música que jo posaré tindrà algun efecte negatiu o un record d’aquell fet traumàtic.

Quines millores heu vist en persones que pateixen càncer i practiquen aquest tipus de ioga?

La reconciliació amb el propi cos i la confiança en els altres, i també la capacitat d’autoregulació, perquè el fet d’escollir durant la pràctica et servirà per saber quan t’has de relaxar o quan t’has d’activar. El ioga també t’ajuda a la recuperació del record traumàtic d’una manera segura. Sovint, quan hi ha un episodi traumàtic, hi ha dues portes al cervell que es tanquen: la parla i la memòria. Recordam l’abans i el després de l’episodi, però no el fet en si. Idò si vas a teràpia i no tens la memòria ni la parla, què fas? Hi ha la teoria que sosté que el cos sí que ho recorda tot, i això ens dona la possibilitat de reactivar aquest record en un lloc segur.

Com començàreu a especialitzar-vos en aquest àmbit del ioga?

Tot va començar quan vaig tenir la possibilitat de fer classes als usuaris de Projecte Home de Mallorca. Som amiga de Tomeu Català; després d’un temps de demanar-li-ho, vaig poder impartir classes a 200 usuaris en diferents grups, durant deu dies. Abans d’anar-hi, vaig informar-me a veure què seria bo per a addiccions i em vaig adonar que hi havia una altra manera totalment diferent d’ensenyar que els podria ser realment útil.

Vàreu notar resultats?

Sí. Després de fer les classes, vaig veure uns canvis increïbles. Record que hi havia terapeutes que al principi estaven una mica en contra de la meva intervenció al Projecte Home i al tercer dia ja varen començar a venir a les classes, perquè varen veure els canvis que es produïen en els seus usuaris. A partir d’aquí vaig anar a formar-me als EUA i a Anglaterra, en les tres formacions que hi ha en aquesta especialitat.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF