VINYÒVOL

Lluís Valenciano: “El vi és una llaminadura”

Valenciano és un jove actor binissalemer que s’adonà d’aquesta magnífica combinació de vi i teatre fent peces de microteatre a la festa del Vermar

El vi forma part de la nostra cultura mediterrània; basta una senzilla cerca al totpoderós Google per descobrir les infinites interrelacions entre el suc fermentat i la nostra cultura tant en l’actualitat com en l’època en què l’olimp regnava sobre les terres gregues i Dionís era conegut com el déu del vi i la vinya, però també de la festa, l’alegria, les orgies i el teatre. Lluís Valenciano Gener és un jove actor binissalemer que s’adonà d’aquesta magnífica combinació de vi i teatre fent peces de microteatre a la festa del Vermar de Binissalem. Ara fa uns pocs mesos, ha estrenat un espectacle propi anomenat Vinyòvol que parla d’una vida en què el vi té una forta presència tant en els moments de lleure i divertiment com en altres en què la melancolia i la tristesa fan acte de presència, un trencaclosques format per bocins de la seva vida condensat en una hora en la qual el guardià de la vinya i la paraula combina el vi amb la màgia de la vida.

És tan complicat com sembla el món teatral?

I més, perquè quan acabes la formació penses que algú et telefonarà o et presentaràs a càstings i t’agafaran, però ningú et telefona, quasi no hi ha càstings o no t’agafen. I alerta, ja que moltes vegades cerquen un perfil físic, és a dir, ho pots fer molt millor que un altre company, però si no tens aquell perfil físic que cerca el director o el responsable, ja no t’agafen. Aleshores, per pura necessitat, arriba un punt que dius “o me’n vaig a fer una altra feina com fer de cambrer o em pos a picar pedra muntant una escola o un grup de teatre o fent un espectacle”.

Aquest és el vostre cas?

Efectivament. Fa uns anys, amb altres companys, férem una escola de teatre a Binissalem que es diu Xamo Xamo, ja que la vàrem crear conjuntament amb el grup de teatre amateur del poble i aprofitàrem la figura de l’associació, que ja teníem, i hem tirat endavant. La veritat és que funciona molt bé: tenim devers 12 grups de teatre per a un poble d’uns 6.000 habitants en els quals tenim totes les edats, de 5 anys fins a gent jubilada. Tenim tres grups d’adults i nou de diverses edats que van dels més petits fins a adolescents. A més, vaig muntar la companyia Myotragus Teatre, amb la qual feim diverses obres, com la de Vinyòvol.

Com sorgeix escriure i representar una obra de teatre sobre el món del vi?

Començà per la Vermada [es refereix a la festa del Vermar de Binissalem], ja que començàrem muntant un microteatre que relacionava les festes del vermar i el vi. Al cap d’uns anys vaig anar a veure els cellers, perquè creia que seria bo fomentar la cultura amb el món del vi. Després de tres anys fent les microvermades i veure que funcionaven bé, vaig pensar que seria interessant fer un espectacle sobre aquest tema, ja que els cellers es començaven a obrir i tenien ganes d’oferir més activitats culturals. Vaig pensar a escriure i protagonitzar un monòleg en què es parlàs de la vida i el vi. He fet diverses funcions a Mallorca, a Eivissa; he començat a anar per Catalunya i en un futur l’he de traduir per anar per tot l’estat espanyol.

Per vós, què és el vi?

A mi m’agrada molt i crec que el vi és una llaminadura per a la gent adulta, sempre amb un control, ja que et pot passar com amb les llepolies de sucre, que si en menges moltes tindràs un empatx; així que, si en beus molt, agafaràs un bon gat amb mal de cap. Actualment, a part de l’entreteniment que m’aporta, el vi és un mitjà de vida, atès que gran part de la meva economia depèn de les activitats que faig durant les festes del Vermar. I aquest espectacle també és un divertiment, perquè m’agrada molt visitar cellers i ara, gràcies a l’obra, veig projectes ben interessants; un dels darrers va ser el celler Perinet del Priorat.

El sector vitícola aposta pels projectes culturals?

Jo crec que sí i per això vaig fer Vinyòvol. A través de les representacions de microteatre vaig veure que molts cellers tenien ganes de fer coses diferents i, si t’hi fixes, de cada vegada hi ha més actes culturals als cellers. Un exemple perfecte és Jaume de Puntiró, que té tota una programació amb un públic fidel. Allò que he anat veient amb Vinyòvol és que l’enoturisme ha crescut molt, els cellers s’han obert i s’han adonat que tenen un altre mercat que no és només vendre vi, sinó vendre el turisme del vi; això ho he notat més a Catalunya. Si t’hi fixes, la gent té ganes d’entretenir-se, de fer coses diferents, de noves activitats en un moment en què hi ha una dinàmica de renovació permanent i és ben viable plantejar una obra de teatre en un celler, on la gent pot gaudir del vi i de l’espectacle.

Voleu dir que actors i vinaters teniu en comú que feis un producte per entretenir?

Tenim aquest punt en comú, que és ben important, perquè si vius sense entreteniment tornes un amargat, no vius feliç i vius molt menys temps. A banda de la part lúdica, també m’agrada dir que nosaltres alimentam l’ànima. I en el cas del vi, a part de l’ànima, també alimentam de bon de veres, ja que és un dels tres aliments bàsics de la nostra cultura juntament amb el blat i l’oli.

Mentre feis Vinyòvol teniu altres projectes en marxa?

Per viure dignament del teatre faig una mica de tot. Ara he de preparar una obra infantil que es dirà L’home dels contes i no té res a veure amb el vi, perquè parlarà de contes de les diferents illes de les Balears. Ben aviat començaré a preparar els espectacles de la pròxima festa del Vermar, ja que he d’escriure cinc peces. També m’agradaria fer un concurs. En aquest ofici sempre estàs així: una vegada acabat un producte, amb el següent.

Jo som un home de la terra i ara pens en un vi rosat anomenat Albaflor de Vins Nadal, ja que sempre he gaudit molt amb els vins negres, però em vaig començar a obrir més amb els rosats i els blancs a través de l’Albaflor. Aquest vi em va donar l’opció de conèixer millor els rosats, als quals abans no feia cas.

Vi recomanat per l’entrevistat

Albaflor Rosat de Vins Nadal (Binissalem)

Jo som un home de la terra i ara pens en un vi rosat anomenat Albaflor de Vins Nadal, ja que sempre he gaudit molt amb els vins negres, però em vaig començar a obrir més amb els rosats i els blancs a través de l’Albaflor. Aquest vi em va donar l’opció de conèixer millor els rosats, als quals abans no feia cas.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF