L’Institut d’Antropologia de les Illes es consolida

PalmaUna comunitat pot estudiar-se des de diferents perspectives: lingüística, històrica, cultural, sociològica i també antropològica. Tot i que sovint relacionam aquesta paraula amb estudis colonials, viatges exòtics i la descoberta de tribus llunyanes, el cert és que l’estudi antropològic implica una mirada de gran abast, es fixa en els detalls i aporta, en el camp de la investigació, una manera d’entendre la realitat que prioritza allò qualitatiu en comptes d’allò quantitatiu. Defuig les generalitzacions, les conclusions basades en enquestes, els percentatges i les xifres i implica una observació més porosa, capaç d’integrar punts de vista de disciplines diverses com l’economia, la perspectiva de gènere o la gastronomia.

L’Institut

Cati Canyelles i Margalida Mulet són dues de les cofundadores de l’Institut d’Antropologia de les Illes, una entitat que va presentar-se el desembre del 2017, amb els següents objectius: contribuir al desenvolupament de la investigació i la divulgació científica de l’antropologia com a disciplina que estudia l’ésser humà de manera holística; millorar els canals d’informació i comunicació entre els antropòlegs i disciplines afins; promoure una major presència institucional i visibilitat social de l’antropologia, i establir i mantenir relacions amb altres organismes o institucions semblants, estatals o internacionals.

A partir d’aquí s’han establert uns estatuts, s’han captat una seixantena de socis i s’han obert perfils en les diferents xarxes socials per millorar la comunicació entre els investigadors. De fet, la idea de crear l’IAI ve d’antic. Es va plantejar per primera vegada fa uns deu anys, el 2012 es va tornar a reprendre la idea però no va ser fins el novembre del 2016 que es va fundar. El desembre del 2017 va presentar-se oficialment amb una junta formada per set persones.

A banda d’incorporar i donar a conèixer l’estudi antropològic, l’IAI lluita també també perquè s’incloguin els estudis dins els concursos públics de l’Administració. De fet l’Institut ja ha interpel·lat contra dues convocatòries d’oferta de places públiques, i en una d’elles, convocada per l’Ajuntament d’Artà els varen donar la raó i al final la varen incloure. “Un referent podria ser l’Institut Català d’Antropologia (ICA), que va néixer el 1978 i té diversos grups de treball en funcionament i una revista pròpia i organitza contínuament seminaris i xerrades”, explica Mulet.

La idea és que l’IAI agafi força. De moment s’han creat un seminari permanent i dos grups d’investigació, un d’Antropologia de la Salut i Qualitat de Vida, i un altre de Recerca Urbana i Acció. L’IAI no es planteja, ara per ara, demanar la incorporació d’un grau d’antropologia a la UIB, però no es descarta com a projecte a llarg termini.

Història d’una ciència

L’antropologia com a ciència va néixer en el segle XIX com a disciplina colonial. Els primers antropòlegs feien feina per a governs colonials com França o la Gran Bretanya. “Per exemple, Evans Prichard va estudiar els nuer a l’Àfrica, en col·laboració amb el govern anglès”, explica Margalida Mulet. “Els antropòlegs varen donar a conèixer comunitats i ètnies que eren desconegudes. Es marcava una diferència clara entre ‘els altres’ i ‘nosaltres’, on ‘els altres’ eren sempre el subjecte d’estudi i el ‘nosaltres’, el subjecte que estudiava”.

D’aquesta manera, es va establir, des del principi, una diferència essencial entre la sociologia i l’antropologia, perquè la sociologia ja centrava les seves investigacions en Europa i l’antropologia fixava la seva mirada més enllà. “Així com la sociologia va ser filla de la revolució industrial, l’antropologia ho va ser del colonialisme i, per tant, ja va néixer en un àmbit acadèmic”, declara Canyelles.

Una disciplina oblidada

Les ciències que impliquen el desenvolupament de la reflexió i de l’esperit crític o creatiu com la filosofia, les arts plàstiques o la música tenen cada vegada menys presència en els currículums i els programes escolars. Es detecta, doncs, un desinterès progressiu per les ciències humanístiques i socials. L’antropologia no se salva d’aquest fenomen. “De fet, s’esdevé que per presentar-nos als borsins de Secundària gairebé no tenim opcions per poder impartir assignatures”, explica Mulet.

Curiosament, no passa el mateix amb la sociologia, una disciplina amb més presència en l’oferta formativa de les universitats i més demanda en l’àmbit professional i institucional. Això es deu al fet que es privilegia el mètode sociològic perquè està més basat en les conclusions, les enquestes i l’estudi quantitatiu. “A escala social tenim integrat que una enquesta, un sondeig o una mostra d’un grup de persones té més fiabilitat científica”, explica Mulet. Moltes vegades, quan es critica l’estudi antropològic, s’esgrimeix que no està basat en xifres i, per tant, no és representatiu. “Què és més representatiu, l’estudi d’un cas durant un període de temps, fet amb profunditat i tenint en compte totes les relacions que implica, o un estudi basat en un mateix qüestionari de respostes tancades?”, es pregunta Margalida Mulet.

D’altra banda, com explica Cati Canyelles, en un qüestionari és més possible que els enquestats responguin d’acord amb un discurs políticament correcte. “Per exemple, si em pregunten si som masclista respondré que no, i tal vegada jo estic convençuda que no ho som, però si es fa un estudi amb temps, imaginem que jo som advocada i em veus en acció, es podrà plasmar la veritable manera de pensar d’acord amb uns comportaments”. S’obtindrà, doncs, una resposta més profunda i fidedigna.

L’antropologia a l’actualitat

Actualment, amb tots els moviments migratoris i el fenomen de la globalització, l’objecte d’estudi ja no implica forçosament viatges i desplaçaments. Hi ha societats amb segones, terceres i fins a quartes generacions d’immigrants que ja no senten cap tipus de vinculació amb els seus països d’origen.

Les nocions d’els altres’ i el ‘nosaltres’ tenen connotacions colonialistes i es perceben, sovint, com a conceptes obsolets.

L’antropologia actual beu i es nodreix de moltes disciplines i té en compte l’evolució i els canvis progressius que es viuen dins una comunitat.

“Ara el nostre objecte d’estudi es troba arreu, a les escoles, als hospitals, als diferents barris on veim una gran diversitat cultural de gran interès”, explica Mulet.

Així, la disciplina antropològica aporta un punt de vista diferent per analitzar les polítiques públiques i de convivència que es duen a terme en una comunitat.

Casos pràctics

Catalina Canyelles i Margalida Mulet han aconseguit fer de la seva formació antropològica una eina per dur a terme investigacions molt diferents, però d’aplicació directa i pragmàtica sobre la realitat. Canyelles estudia el funcionament judicial en els casos de violència de gènere i com el masclisme pot intervenir en sentències o en la valoració de de les declaracions de les víctimes. Margalida Mulet participa en un projecte d’àmbit europeu per promocionar el turisme gastronòmic a la Seu d’Urgell. Dos exemples de com l’antropologia pot ser una eina interessant, útil i de plena actualitat.

Un seminari sobre els antropòlegs de les Illes

L’Institut d’Antropologia impulsa un cicle de seminaris permanents que se celebraran cada dos mesos, oberts a totes les persones que hi estiguin interessades. Ahir va inaugurar-se amb una xerrada a càrrec de l’antropòleg Xesc Alemany, qui va parlar sobre els principals estudiosos de les societats històriques a les Illes. Va parlar de l’arxiduc Lluís Salvador com un dels primers curiosos sobre la idiosincràsia mallorquina i precursor del turisme. També dels investigadors que vingueren els anys trenta, procedents de les universitats d’Oxford i Cambridge; del matrimoni Laub, que varen centrar els seus estudis en la comunitat xueta; els antropòlegs Joan Comes i Àngel Palerm, que varen formar-se a Mèxic o als Estats Units; Joan Bestard que va publicar Parentesco y reproducción doméstica en Formentera (1986), i Claudio Alarco, que es va interessar per la cultura eivissenca.

L’estudi de l’antropologia: una vocació

Margalida Mulet (Palma, 1982) és doctora a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) des del novembre del 2017 amb la tesi Resolver, un art cubain de la débrouille. La gestion du quotidien en des Vázquez, une famille transnacionales dans la Cuba des annés 2000. Actualment treballa a l’Odela (Observatori de l’Alimentació), dins el grup d’investigació de la Universitat de Barcelona, en el projecte europeu Medfest Culinary Heritage experiences: how to create sustainable tourist destinations.

Catalina Canyelles (sa Pobla, 1982) va estudiar Antropologia a la Universitat de Barcelona i actualment és doctoranda. Estudia la influència de la cultura masclista en els processos judicials de violència de gènere. Fa feina per a l’Associació Irídia, Centre de Defensa dels Drets Humans.

Les dues són cofundadores de l’Institut d’Antropologia de les Illes i membres de la junta directiva. Viuen a Barcelona però impulsen les activitats de l’Institut a l’illa i vetllen per dinamitzar-les i donar-les a conèixer.