XARXES SOCIALS

Grups de WhatsApp per a pares: de l’eina útil al malson

Malgrat que aquesta via de comunicació pot generar problemes d’autonomia en els infants, ben utilitzada és una bona font d’informació per a les famílies

Quants pares deuen haver desitjat abandonar el grup de WhatsApp de la classe dels fills? El curs s’acosta i els missatges desfilen a bon ritme pels telèfons mòbils: quin era aquell quadern de retxes? Quin dia hi haurà Educació Física? Cal que duguin fruita un pic per setmana? Els temes de debat poden arribar a ser infinits, i això en el cas que no sorgeixin problemes i els dies passin amb normalitat. Quan alguna cosa va malament, hi ha grups que treuen fum amb un bon grapat d’opinions i declaracions de principis. En l’era de la comunicació, emetre missatges és una obligació ineludible.

“Els grups de WhatsApp són útils per informar-nos del que passa”, explica el psicòleg Toni Cerdà. “Però també tenen perill, perquè moltes vegades els nins no aprenen a ser autònoms ni a desenvolupar estratègies per fer-se responsables de solucionar els seus problemes”. Els infants necessiten que “els seus actes tinguin conseqüències”, i de poc ajudarà que els pares cerquin quins són els deures i organitzin les agendes escolars.

La clau consisteix a cercar “el punt mitjà”, malgrat que soni a tòpic. “Has de saber que et passes quan fas la feina dels nins de manera sistemàtica”, continua Cerdà, qui es declara “no gaire partidari d’aquests grups”. “És un suport no necessari i cal que entri en joc la confiança en aquest terreny”. Els nins que “no s’autogestionen i no fracassen després no tenen tolerància a la frustració”.

Per Marina Vallacaneras, directora del CEIP Pintor Joan Miró de Palma, els grups de WhatsApp s’han convertit en una eina important. “A la nostra escola hi ha pares que no llegeixen tant de paper, però tothom té mòbil. Amb els grups arribam més a les famílies”, explica. Un element fonamental és que “el tutor sigui present al grup”. “Intentam que no es parli gaire de coses personals i que siguin grups de feina i per difondre informació important”. En el cas del seu centre, els deures no són un problema, perquè els nins no solen tenir-ne.

Que els professors formin part dels grups també permet que “els problemes no es facin grossos”. “Quan el tutor no hi és, la bolla es fa més grossa. Amb el mestre present no es fan determinats comentaris i hi ha una figura que serveix per intervenir. Si no fos així, ens adonaríem tard del que passa”.

Vallcaneras també destaca que aquesta eina de comunicació permet “una relació més propera i directa amb les famílies”, però creu que encara en manca “una regulació”. “No podem anar en contra de la innovació, sinó que l’hem d’incorporar d’una manera adequada al centre”. Per descomptat, i aquí hi ha coincidència amb el psicòleg, els grups no han de servir per alliberar els alumnes de la seva feina. “Si els pares s’encarreguen de tot, els nins perden la seva autonomia”.

De pares a fills

Quan els alumnes creixen, poden agafar en part el relleu dels pares en la comunicació amb l’escola. Aquest és el cas de la professora Trinidad Sbert, que ensenya al CIDE. “Tenc un grup de WhatsApp amb els meus alumnes de segon de Batxillerat, on he pautat unes normes molt clares: només és per feina i no s’admeten comentaris d’un altre tipus, bromes ni ximpleries”, diu. “Si volen alguna cosa més personal, fan grups paral·lels al de la classe”.

Les normes també fan referència a horaris i moments adequats per als missatges. “Els explic que el meu número no és perquè em molestin. Quan estic de vacances, surt del grup i no contest preguntes que no siguin pertinents”.

Però l’experiència d’aquesta professora va més enllà del rol professional. També és mare de Carlota, una nina que aviat començarà Primària. “Ho veig com una eina útil per als pares, però és cert que de vegades hi ha problemes i conflictes als grups”.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF