Glòria Julià: “El millor que li pot passar a la poesia és que la facem més popular”

Du una posidònia tatuada en un braç i diu que la seva olor no la canvia per res

Du una posidònia tatuada en un braç i diu que la seva olor no la canvia per res. Du a la cuixa una sirena -la coa només, la resta del cos és dins la mar- en record del mestre i amic Antoni Artigues, que abans de morir li va dir que era el seu peix preferit. “Aquesta sirena és com ell, el Conco, hi és i no hi és”, confessa Glòria Julià Estelrich (Portocolom, 1983), la veu de Vers Endins, la formació que, amb Víctor Leiva, Toni Duarte, Joan Carles Vaquer, Marc Grimalt i Aníbal Ferrer, va fundar fa quatre anys per reunir “poesia, música i passió”, com proclamen. Acaben de treure disc nou, el segon, amb el títol Despulla’t, eixampla’t, somriu!, que presentaren fa pocs dies en un concert al moll d’en Pereió de Portocolom. “El millor espai del món”, afirma la cantautora, poeta i docent del lloc que l’ha vista créixer.

Heu escrit Despulla’t, eixampla’t, somriu! com a imperatius de vitalitat?

Ho són. Aquest nou disc és un convit a gaudir de tot, a deixar-se endur. Si el primer treball era més tranquil, en aquest volem demostrar, encara més, que la poesia es pot ballar i cantar. Són tres accions que atribuesc a Antoni Artigues, que tenia aquesta manera d’anar nuu pel món, sense prejudicis, deixant que tot t’entri. Per això també a la poesia catalana li hem posat ritmes del món: música brasilera, samba, funky, fandango i fins i tot un rap, amb molta alegria. La música és un canal extraordinari per tal de connectar la poesia amb el públic.

Els puristes poden veure-hi un perill, en la popularització de la poesia.

A mi l’hermetisme no m’agrada gens. El millor que li pot passar a la poesia és que la facem més popular. Hi ha una explosió de poesia, i més que n’hi ha d’haver, ha de ser un art per a tothom. La mateixa reeixida de la glosa és fantàstica. La glosa i la poesia són maneres d’estimar la nostra llengua. Què podem fer millor que dur-la al carrer?

Què és per vós la poesia? Què us dona?

De totes les definicions de poesia, em qued amb la que un dia li vaig sentir a Biel Mesquida: “la poesia ho és tot”. De fet, jo la trob pertot. Escric des que era quasi una nina, amb 12 o 13 anys. I ho vaig començar a fer impulsada per una mestra a qui aprecii molt, Antònia Santandreu, que em va mostrar com d’agraït pot ser escriure. L’escriptura, la poesia, és un canal per dir tot allò que m’agrada i tot allò que no m’agrada del món. És un canal per projectar allò que sent. I com a docent, també intent fer-ho veure així als meus alumnes.

I com es rep la poesia a l’aula d’un institut?

Quan en una classe dic per primera vegada “i ara ve el meu tema preferit: la poesia”, començ a sentir remucs i altres sons d’oi. Però abans de mitja hora ja estan amb els ulls ben badats. La passió és contagiosa. I a mi m’agrada tant la poesia com ensenyar. He tingut molts bons mestres i el meu objectiu és ser una bona mestra. Enseny per aprendre. Hi pas un guster. Durant les vacances, enyor els meus alumnes.

Sou professora de llengua i literatura catalanes. Us trobau amb prejudicis?

Sempre tens alumnes amb prejudicis cap a la nostra llengua perquè creuen que aquí poden funcionar amb la llengua de l’Estat. Hi ha al·lots que notes que no hi volen ser, a les classes de català, i això és un repte. Així i tot, fa dotze anys que faig classes de català i sé que, si no els forces, ells mateixos es recondueixen. Hi insistesc, es tracta de transmetre entusiasme. I en aquest cas, es tracta que aprenguin a estimar la llengua i la literatura, que és un àmbit molt més ampli que no ensenyar o aprendre els accents. Jo cresc amb els alumnes, creixem i construïm tots plegats, és el mateix que feim amb la música els de Vers Endins.

També el disc nou és una creació col·lectiva. Sou sis al grup, i en aquest treball, a més, hi són Joana Gomila, Biel Majoral i Pau Mas, entre molts d’altres.

La creació de Despulla’t, eixampla’t, somriu! ha estat fantàstica. Som molts els que l’hem fet i molta gent que l’ha fet possible a través del Verkami. Hem treballat tots amb total llibertat. I ara som els de Vers Endins els que hem de defensar aquest treball en els directes, i tenim moltes ganes de fer-ho.

Vàreu començar a Portocolom, el vostre poble. Què significa per vós Portocolom?

És el meu raconet, on vaig néixer i on visc. Quan me’n vaig anar a estudiar a fora, sempre vaig pensar que haurien de passar coses molt grosses per no tornar-hi. Per mi, Portocolom és la mar. De padrí mestre d’aixa i de pare pescador, a la mar hi trob la calma. I l’olor de la posidònia jo no la canvii per res. A més, a Portocolom hi ha un moviment molt important de gent jove que ha anat a viure a la part vella, que defensa el poble i que li ha donat vida. Quan hi som, que hi som sempre que puc, sent que visc en un poble. I, sobretot, Portocolom avui em recorda contínuament la meva infantesa, i això no ho pot dir tothom, sobretot d’un lloc de costa.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF