Eivissa continua lluny de complir la llei en sostenibilitat ambiental

EivissaAquesta setmana l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa, creat per la Fundació per a la Conservació d’Eivissa i Formentera (IPF per les sigles en anglès), ha presentat els primers resultats de l’ Informe Anual de Sostenibilitat 2018, corresponents a l’àrea d’Economia Circular sobre l’estat de sostenibilitat de l’illa d’Eivissa. Prenent com a referència l’Observatori de Sostenibilitat de Menorca, la IPF d’Eivissa va crear aquest observatori amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre la sostenibilitat de l’illa i proporcionar, a més, indicadors clars per poder fer-ne un seguiment continuat mitjançant la comparació i anàlisi de dades.

Les primeres dades ja són aquí i, malgrat que mostren lleugers avanços en matèria de gestió de residus, consum energètic i cicle de l’aigua, també posen de manifest el llarg recorregut que queda a l’illa d’Eivissa fins a arribar a complir les lleis en aquestes matèries. De fet, la IPF assegura que l’anàlisi objectiva dels resultats de l’informe mostra que l’illa d’Eivissa encara està lluny de la nova política europea d’“economia circular”, la qual promou que els països membres redueixin el consum de recursos naturals no renovables, disminueixin la generació de residus i es fomenti el reciclatge.

Segons l’informe presentat, a Eivissa es produeix únicament un 0,25% d’energia renovable, 100 vegades menys del que l’Estat es va comprometre a aconseguir l’any 2020 -un 20%-. D’altra banda, a Eivissa es recicla menys de la meitat dels residus que es generen a l’illa i, a més, la major part de les aigües residuals s’aboquen a la mar sense ser reutilitzades.

Creixent demanda elèctrica

En l’àmbit energètic, l’informe posa de manifest la creixent demanda elèctrica de l’illa, la qual des de fa més de deu anys no deixa de créixer. Així, només el 2018 es va consumir a la Pitiüsa major l’equivalent a 468,286 tones de petroli, un 7% més que l’any anterior. Això significa que Eivissa consumeix un 85% més del fixat com a objectiu per a l’any 2030 segons la Llei de canvi climàtic de les Balears.

Si continuam amb els indicadors, les dades sobre el cicle de l’aigua tampoc no són positives, tot i que el 2018 s’ha incrementat l’ús d’aigua dessalada, recurs fonamental per aconseguir reduir la pressió a uns aqüífers sobreexplotats. Així, tal com assenyalen les dades de la IPF, les tres dessaladores d’Eivissa van funcionar el 2018 a la meitat de la capacitat màxima anual, amb tan sols 9,5 hm3 produïts respecte dels 16,6 hm3 possibles. Des de la fundació asseguren que el funcionament al màxim rendiment de les tres dessaladores podria garantir el subministrament urbà tot l’any sense necessitat d’haver d’utilitzar aigua subterrània més enllà dels mesos de temporada alta, quan la demanda urbana es dispara.

A més, un altre aspecte negatiu en relació amb el cicle de l’aigua té a veure amb els resultats de sanejament, ja que mostren una depuració general deficient de totes les depuradores de l’illa, a excepció de la del Port de Sant Miquel, la qual cosa ha provocat abocaments puntuals d’aigües contaminades en els darrers dos anys. En aquest sentit, cal assenyalar que únicament es reutilitza el 6% de l’aigua depurada i, ara com ara, encara és inviable la reutilització de l’aigua a Eivissa per la deficient depuració de les aigües residuals i pel nivell de salinitat d’aquestes aigües, fet que, al seu torn, n’impossibilita la reutilització per a usos agrícoles.

Generació de residus

Pel que fa a la generació de residus a l’illa d’Eivissa, aquests sols estan un 10% per sobre de l’objectiu establert pel Govern balear per a l’any 2021. El 2018 ha donat bones notícies en aquest sentit, perquè durant l’any passat, per primera vegada, s’ha reduït la generació de residus a l’illa un 0,5%, a causa del descens registrat a Sant Antoni, Eivissa i Santa Eulària del 3%, 1,3% i 0,1%, respectivament. La fundació celebra, així mateix, la millora en la recollida selectiva, la qual ha assolit el 17,2% el 2018 gràcies a l’augment de la recollida realitzada als municipis de Sant Josep (25, 1%), Santa Eulària (24%) i Eivissa (23, 1%). Això no obstant, reitera que aquestes xifres encara estan molt lluny del 50% requerit per a l’any 2021 en la nova legislació balear.

La generació d’aquests residus a la Pitiüsa major es caracteritza, segons assenyala l’informe, per una forta estacionalitat, ja que a l’estiu es triplica respecte de l’hivern. Com a exemple d’aquest fet, la fundació recorda que la recollida de vidre es multiplica per cinc durant la temporada i que aquesta està directament associada al sector hoteler i d’oci nocturn.

Propostes urgents

Per tot això, i davant les dades que llança l’informe de l’Observatori per la Sostenibilitat, la Fundació per la Preservació d’Eivissa i Formentera planteja una sèrie de propostes urgents en cadascun d’aquests àmbits. Pel que fa a la qüestió energètica, els experts parlen de la necessitat urgent d’apostar per les energies renovables i per adoptar mesures d’eficiència energètica a l’habitatge i en el sector hoteler.

En matèria d’aigua, l’Observatori indica que és prioritari aprofitar al màxim el rendiment de les tres plantes dessaladores i urgeix a modernitzar les plantes de depuració d’aigües residuals. Finalment, l’informe conclou que és necessària la conscienciació de la població sobre la necessitat d’un major i millor reciclatge, i és fonamental reduir la generació de residus.

Per tot això, més enllà de les campanyes de l’estil ‘Eivissa sostenible’, promogudes per Turisme del Consell d’Eivissa, i davant l’evidència de les dades, cal replantejar-se si les polítiques executades en aquesta matèria es podran posar al dia abans que la situació sigui absolutament insostenible.