Els policies demanen sedició per a votants de l’1-O

Una cinquantena d’agents continuen investigats al jutjat número 7 de Barcelona

La defensa dels policies investigats per les càrregues en els centres de votació durant el referèndum de l’1-O ha sol·licitat al jutge que imputi per sedició tots els votants que van participar en incidents amb els agents, d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. En un document al qual va tenir accés l’Agència Efe, el despatx d’advocats que exerceix la defensa dels agents al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona considera que els votants “perfectament identificats” han de ser investigats per sedició o resistència “en qualsevol modalitat de comissió”, per haver intentat impedir que els agents retiressin les urnes del referèndum, en compliment del mandat judicial.

Segons la defensa dels policies, aquests votants van actuar “clarament” per “impedir amb la seva actuació activa l’efectivitat de les lleis i de les resolucions judicials vigents, enfrontant-se o oferint una resistència activa a l’actuació policial que pretenia reposar l’ordre constitucional i aplicar les esmentades resolucions judicials”.

Per aquest motiu, considera que existeixen els indicis suficients perquè siguin investigats i es depurin “les possibles responsabilitats penals en què [els votants] haurien pogut incórrer com a autors, coautors còmplices o cooperadors necessaris en relació amb les conductes constitutives de delicte de sedició i desobediència desenvolupades el dia 1 d’octubre a Barcelona”.

En la sentència del Procés, el Suprem va denunciar “obertes agressions” de ciutadans a policies i guàrdies civils i va considerar que aquests “es van veure obligats a l’ús de la força legalment prevista”. Segons l’alt tribunal, hi va haver ciutadans que van insultar i van vexar els agents amb escopinades, expressions despectives i paraules amenaçadores, “sense que faltessin obertes agressions que van sobrepassar els contorns de la resistència passiva, fins i tot en la més indulgent de les concepcions, erigint-se en simples actes d’agressió”.

Les condemnes de l’alt tribunal, segons interpreta la defensa dels policies, evidencien que els manifestants que s’aplegaven a les escoles també estaven participant en la sedició de què s’ha responsabilitzat en especial els nou presos polítics amb penes d’entre 9 i 13 anys de presó.

Repetició de l’estratègia

És l’estratègia a la contra que han trobat els advocats per evitar que els seus clients siguin condemnats per les agressions que diversos votants han denunciat i que es dirimiran al jutjat d’instrucció número 7, on hi ha una cinquantena d’agents de la Policia Nacional investigats, entre ells diversos comandaments.

No és una tàctica de defensa nova. També l’ha fet servir la Fiscalia, entre d’altres contra nou dels votants de l’Institut Pau Claris que van denunciar agressions policials. El ministeri públic es va adherir així parcialment al recurs que va presentar el Sindicat Professional de Policia. La diferència és que aleshores el Tribunal Suprem no havia dictat sentència i, per tant, es pretenia que el jutge investigués els votants per resistència o desobediència greu a l’autoritat, amb penes de tres mesos a un any de presó. Ara, en canvi, demanen sedició com als condemnats pel Suprem. El jutge decidirà si avala l’estratègia.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF