Balears es consolida com una de les comunitat líders en la donació d’òrgans

PalmaBalears s’ha consolidat com una de les comunitats amb més donants de l’Estat. Gràcies a això, gairebé un miler de ciutadans (966) de les Illes que patien d’insuficiència renal crònica s’han pogut sotmetre a un trasplantament de ronyó entre el 1990 i el 2017. Aquesta consolidació i el gran nivell de conscienciació de la població i dels equips dels diferents hospitals de les Balears pel que fa a la importància de la donació d’òrgans, “són dos dels factors que han fet que la nostra comunitat continuï generant dades molt positives pel que fa a la donació i els trasplantaments d’òrgans respecte de la resta de l’Estat”, segons que asseguren el Dr. Julio Velasco, cap del Servei de Medicina Intensiva i coordinador de la Unitat de Trasplantaments de l’Hospital Universitari de Son Espases, i el Dr. Miguel Agudo, coordinador autonòmic de trasplantaments de Balears.

El 2017 es varen registrar 55 donants a les Balears, els quals equivalen a una mitjana de 49,5 donants per cada milió d’habitants, i situen les Illes Balears a tres punts per sobre de la mitjana estatal, que és de 46,9 donants per cada milió d’habitants. Aquestes xifres suposen “unes dades excepcionals”, segons el coordinador autonòmic de trasplantaments, Miguel Agudo, qui compta 70 trasplantaments renals duits a terme l’any passat a la nostra comunitat. Tots els trasplantaments es varen realitzar a l’Hospital Universitari de Son Espases.

“Mai no havíem tingut tants donants i tampoc una taxa tan elevada de trasplantaments”, explica Agudo. Això també “ha possibilitat que l’any 2017 s’hagi assolit una xifra rècord de donacions d’òrgans a les Illes. En total, hi ha hagut 55 donants”, assenyala.

15 donants en tres mesos

En els tres primers mesos del 2018, les Illes Balears han registrat 15 donants d’òrgans, 10 a l’Hospital Universitari de Son Espases, 3 a l’hospital Can Misses d’Eivissa i 2 a l’hospital Mateu Orfila de Menorca, una xifra, aquesta, “que tenint en compte que pertany a una comunitat petita, és important”, segons el coordinador de Trasplantaments de Son Espases, el Dr. Julio Velasco, qui assenyala que 17 malalts “han pogut ser trasplantats de ronyó”.

A la conferència Evolució de la donació i el trasplantament a Mallorca durant el període 1989-2017 , duita a terme aquesta setmana a la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes, el cap del Servei de Medicina Intensiva de Son Espases, Julio Velasco, reiterà que cap altra activitat mèdica ni quirúrgica té índexs de supervivència tan alts ni que puguin beneficiar tantes persones com la donació i el trasplantament d’òrgans”. En aquest sentit, Velasco reitera que l’autèntic gran protagonista de tot aquest procés “és el donant”, a qui s’ha referit com “l’heroi anònim” de tot el procediment, “una persona que de manera totalment altruista dona els seus òrgans a través de la seva família, perquè molta gent pugui viure”. “Ell és, sense dubte, el vertader protagonista d’aquesta història”, subratlla, i diu que “això sempre ho hem de tenir present per destacar-ho i donar-los les gràcies a ells i a les seves famílies, perquè, realment, és gràcies a ells que es poden salvar moltes vides”.

Implicació conjunta

“La feina s’inicia amb la donació d’un potencial donant d’òrgans, un procés que lidera el coordinador autonòmic de trasplantaments. És una feina multidisciplinària “molt bonica” -diu Velasco-, perquè hi “intervé molta gent de l’hospital”. Destaca, també, “el gran paper de la infermeria” en el procés de la donació, l’extracció i el trasplantament d’òrgans, perquè “dins aquests equips que hi participen hi ha les infermeres, que fan la feina que d’estar al costat del malalt, que esperen el malalt al quiròfan. La infermeria “és fonamental en aquest procediment”, assenyala.

El sistema espanyol

A l’estat espanyol, el mapa de trasplantament es divideix en sis zones, que reuneixen diverses comunitats. Les Illes Balears es troben dins la zona 2, juntament amb Catalunya. De fet, “els nostres hospitals de referència pel que fa a trasplantaments són els catalans (Vall d’Hebron, Clínic , Sant Pau…). Quan a les Balears hi ha un donant de ronyó, s’envia a Son Espases. La resta, s’envien inicialment als hospitals de Catalunya”, explica Miguel Agudo. Això, excepte si es produeix una urgència 0 arreu de l’Estat, és a dir, quan es necessita un trasplantament en menys de 72 hores. Si hi hagués una urgència 0 en una altra comunitat, l’òrgan donat s’enviaria allà.

“Si l’òrgan no acaba d’encaixar amb les característiques antropomètriques del receptor o no hi ha cap receptor en aquell moment a la nostra zona, l’ONT és qui s’encarrega de gestionar a quin centre es traslladarà.

Líders mundials

Des de fa 26 anys, Espanya és líder mundial en donació i trasplantaments. El sistema espanyol posat en marxa per l’ONT, fundada per Rafel Matesanz, que va ser-ne director general entre el 1992 i el 2017, serveix de model per a altres països. Matesanz deixà l’entitat amb xifres rècords: prop de 5.000 trasplantaments realitzats i una taxa de donació d’entre 45 i 46 donants per cada milió d’habitants.

La formació continua sent fonamental: l’ONT organitza cursos que han fet possible que en els darrers anys hi hagi hagut més de 20.000 professionals entre metges i infermeres formats en la importància de la donació i el trasplantament.

Trasplantament hepàtic

El repte que resta pendent a les Illes consisteix a començar a fer trasplantaments hepàtics. El coordinador de trasplantaments de l’Hospital Universitari de Son Espases, Julio Velasco, comenta que a totes les comunitats d’arreu de l’Estat hi ha un hospital que fa aquest tipus de trasplantaments i assenyala que “tenim un equip preparat i una estructura i una logística d’hospital que permetrien començar a fer trasplantaments hepàtics. De moment, s’indica que a les Illes hi ha pocs malalts susceptibles de ser receptors hepàtics. En aquest sentit, “necessitaríem la figura d’un o diversos hepatòlegs, que podrien elaborar una llista dels malalts que podrien arribar a sotmetre’s a una operació de trasplantament”. Velasco assegura que “la creació consensuada d’una comissió de trasplantament hepàtic formada per digestòlegs i cirurgians de tota la comunitat de les Illes Balears podria impulsar un programa de trasplantament hepàtic”.

Pla 50x22, el repte de l’ONT fins al 2022

L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) estructura i és el suport de tot el model de trasplantaments a l’Estat. Actua com una oficina central de distribució d’òrgans i d’ajuda als múltiples hospitals de l’estat espanyol. En aquesta estructura es destaca la feina del coordinador de trasplantaments hospitalari, qui detecta els donants i parla amb les famílies per possibilitar que es posi en marxa l’engranatge que conclourà amb el trasplantament.

A les Balears, la Comissió Assessora de Trasplantaments (CATIB), encapçalada pel coordinador autònomic, Miguel Agudo, i integrada per tots els coordinadors dels hospitals públics i les clíniques privades de les Illes coordinen el procés. L’ONT ha presentat el pla 50x22, un projecte que pretén superar els 5.500 trasplantaments i assolir una mitjana de 50 donants per cada milió d’habitants entre el 2018 i el 2022.

El pla vol garantir 25 anys de lideratge mundial de l’Estat en trasplantaments. Entre els seus objectius hi ha la millora de la donació en asistòlia, l’impuls de la col·laboració publicoprivada i l’extensió del trasplantament renal creuat a un àmbit internacional.

A les Illes, l’àrea de Salut d’Eivissa i Formentera, amb 8 donants el 2017,ha superat el repte del pla 50x22: ha assolit 51,2 donants per milió d’habitants. La taxa de donació del 2017 duplica la de l’anterior, que fou de 25,9. Pel que fa a Menorca, dels 4 donants que hi va haver el 2017, 3 varen ser donacions per asistòlia controlada , igual que ho són els 2 que ja s’han assolit aquest any.