Les Balears fan més PCR que Alemanya però menys que el Regne Unit

La Conselleria de Salut preveu començar a emprar en tan sols “uns dies” els tests d’antígens, que són molt més barats i ràpids
Una treballadora sanitària fa una PCR a un resident de la zona de Son Gotleu / ISMAEL VELÁZQUEZ

La capacitat del sistema de salut per detectar de manera precoç els contagis de coronavirus és clau per contenir-ne la transmissió i saber quin és l’avanç de la pandèmia en cada moment. D’aquesta tasca, se n’encarrega l’Atenció Primària, que rastreja els possibles infectats i fa tests PCR als casos sospitosos. A les Illes Balears, ara per ara, es fan entre 2.000 i 2.500 proves cada dia. Segons la Conselleria de Salut, la darrera setmana completa de què es tenen dades al tancament d’aquesta edició -del 28 de setembre al 4 d’octubre- se’n varen fer un total de 15.361, que situen la taxa de PCR fetes per 100.000 habitants en 1.336 proves.

En general, durant el transcurs de la pandèmia les Illes han fet més PCR per habitant que Alemanya, però moltes menys que el Regne Unit, que és el cinquè país europeu amb la taxa més alta de proves per 100.000 habitants (2.710). Però no sempre ha estat així. Els britànics començaren a fer molts més tests a partir de la primera gran onada de morts que va patir el país, a mitjan abril. De fet, de la segona a la tercera setmana del mateix mes, passen de fer 170.000 PCR a gairebé 400.000. Ara, en fan més d’1,8 milions setmanals.

El portaveu de la Conselleria de Salut, Javier Arranz, subratlla la importància de “la política sanitària de cada país”, més enllà de la capacitat dels sistemes de salut. A més, afegeix que s’ha de tenir en compte que durant els primers mesos de pandèmia la majoria de països europeus -Espanya inclosa- varen tenir problemes per disposar dels tests. No va ser així a Alemanya, perquè n’és fabricant. I és curiós com, tot i així, el país germànic gairebé sempre s’ha mantingut per sota tant de la taxa europea com de l’espanyola i la balear.

Si ens fixam en la mitjana espanyola, veim que les Balears hi han estat generalment per sobre, però aquesta tendència es va revertir a mitjan setembre i, des de llavors, les Illes han quedat per davall. Arranz assegura que la comunitat té “la capacitat de fer totes les proves PCR que s’hagin de fer”. Explica que els laboratoris no es troben, ni prop fer-hi, en la seva capacitat màxima. “Hi ha hagut moments d’alta pressió en què s’han fet més de 3.000 proves diàries només a l’hospital Son Espases”, afirma.

Europa torna a estar assetjada per la segona onada de covid-19

Punt àlgid de proves

En concret, quan es varen fer més tests a les Illes va ser les dues darreres setmanes d’agost, que coincideixen amb l’ascens de la segona onada. Llavors, es varen recollir 22.755 i 20.895 mostres respectivament, que representen unes 3.120 proves per dia de mitjana. Des d’aquell moment, hi ha hagut una tendència descendent i la quantitat de proves ha anat davallant fins a arribar a les 15.361 la primera setmana d’octubre.

El 64% de totes les PCR que s’han fet a les Illes han estat per casos simptomàtics: 9.600 dels 15.000 notificats des de l’inici de la pandèmia. Qualsevol amb un símptoma principal -tossina, dificultat respiratòria o febre- ja es pot fer una PCR. Als asimptomàtics se’ls detecta pel rastreig de contactes estrets i en els cribratges.

En lloc de proves massives a la població, el Govern balear sempre ha optat per fer crides selectives en poblacions concretes. És el cas de les zones confinades a Palma i Eivissa, on es va demanar a les persones entre les franges d’edat amb més infeccions que anassin a fer-se les proves.

En aquest sentit, el portaveu de Salut argumenta que, si es fa un cribratge massiu, “és per rendibilitat”, i que per aquest motiu és millor “fer-ho on se sap realment que hi ha positius”. “Les PCR tenen una part positiva, perquè evidentment trobes casos i pots fer accions; però també et va en contra, perquè surts a les estadístiques”, afegeix. I posa l’exemple d’Itàlia, que és el desè país europeu que menys proves fa. “No sabem quins resultats els està donant, perquè fan PCR a la gent que els arriba de fora, però en canvi no sabem si els en fan amb la mateixa intensitat a la pròpia població, perquè no veim que n’hi hagi gaires casos. Potser fan tests a gent a qui no se n’hauria de fer”, apunta.

Per ara, el país que més proves fa és Luxemburg, amb una taxa de 6.620 proves per 100.000 habitants durant la setmana 38; seguit de Dinamarca (6.081), Islàndia (4.781) i Malta (3.283). Queden a la coa països de l’Est del continent: en darrer lloc Polònia (359), seguida de Bulgària (401), Eslovàquia (519), Romania (722) i Croàcia (784).

Es disparen els casos de covid-19 perquè se’n fa més recerca activa i més PCR que mai

Tests d’antígens, més a prop

L’ús dels antígens com a eina diagnòstica és cada pic més a prop. Es tracta d’una alternativa a la PCR, molt més econòmica i ràpida (en pocs minuts se’n tenen els resultats). De fet, Arranz assegura que “en uns dies” ja es podran utilitzar als centres de salut en persones positives amb símptomes de menys de cinc dies. A partir del sisè dia de simptomatologia ja es recomana fer PCR.

Ara Salut estudia l’eficàcia d’aquest test amb les persones sense símptomes i “segurament la setmana que ve ja tindrem alguna informació preliminar”. Són els mateixos tests que s’estan estudiant a Madrid, però a les Illes s’emprarà no només en serveis hospitalaris, sinó també en urgències, Atenció Primària i residències. Si finalment es comprova una alta eficiència en persones asimptomàtiques, “seria una opció” per cribrar escoles o per testar viatgers als ports i aeroports.

Així i tot, Arranz precisa que la mostra es pren pel nas com la PCR “i és molesta i complicada per fer”, per exemple, en infants. Un cop presa la mostra, es posa en un tub que té un reactiu. Es barreja i al cap d’uns minuts es diposita una gota d’aquest líquid en un kit similar als de l’embaràs, que amb un sistema de colors diu si és positiu o negatiu.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF