Societat 02/04/2020

Per què el 95% de detinguts per saltar-se el confinament són homes?

La tendència a ocupar l'espai públic o la valentia com a mostra de masculinitat són algunes de les raons que expliquen el fenomen

Alba Tarragó
4 min
La majoria d'actes administratives de les Balears s'han aixecat a homes

PalmaA les Balears ja s'acumulen més de 5.000 propostes de sanció per saltar-se el confinament i mig centenar de detencions. Cada cas és diferent, però els cossos policials coincideixen que hi ha un màxim comú denominador: la gran majoria d'informes administratius –és a dir, de propostes de sanció– els han fet a homes. Les dades de la Delegació del govern espanyol a les Illes revelen que gairebé un 95% dels arrestats per incomplir l'estat d'alarma durant aquestes tres setmanes han estat homes.

"No es tracta que les dones genèticament siguin més submises i obedients i els homes més transgressors", aclareix Patsilí Toledo, doctora en Dret Públic per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciada en Ciències Jurídiques i Socials. Una de les raons que explica la diferència entre el nombre d'infraccions comeses per homes i per dones és la "construcció social" de cadascun dels gèneres, explica. "En la nostra cultura la transgressió de les normes dels homes està més acceptada que la de les dones. Fins i tot, és considerat quelcom masculí", afegeix.

Fonts policials asseguren que el tram d'edat més sancionat és el comprès entre els 20 i 30 anys, seguit de les persones de mitjana edat, d'entre 40 i 60 anys, malgrat que també s'han trobat casos d'homes de 70 anys, la majoria amb problemes amb l'alcohol. La principal diferència amb què s'han trobat a l'hora d'identificar homes i dones és la reacció que tenen: ells tendeixen a ser més violents, però amb elles aquesta conducta és molt més estranya. En qualsevol cas, les multes han experimentat un gran augment els darrers dies, indiquen fonts de la Delegació del govern. Només aquest dijous se'n van posar 670.

Però també hi ha factors econòmics, indica l'advocada, com ara el fet que "les dones tenen menys ingressos que els homes en general, i exposar-se a una sanció de multa pot tenir un impacte major per a elles". En aquest sentit, les tasques domèstiques són un altre component a tenir en compte. "Les dones continuen sent les principals responsables de les cures" i, per tant, "s'encarreguen més de fer les compres de la casa que els homes", assenyala Toledo. Amb les dades a la mà, es pot deduir, per tant, que "les dones surten igualment al carrer, però en els casos permesos, mentre que els homes ho fan per altres motius".

En una anàlisi més profunda, l'experta en dret amb perspectiva de gènere indica que "l'espai domèstic –és a dir, el privat– continua sent tradicionalment de les dones, on aquestes tenen més coses a fer amb relació a la neteja, l'alimentació o la cura i l'educació dels fills". Els homes, en canvi, "poden trobar-se més fora de lloc a casa", en tant que el seu rol social "ha estat definit per l'espai públic, ja sigui a la feina, a la plaça o al carrer".

Una casa petita com a factor de risc

Però en l'anàlisi de les sancions és tan important aplicar-hi una perspectiva de gènere com de classe, adverteix Toledo. "Seria interessant conèixer els metres quadrats que tenen les cases de les persones multades", suggereix, perquè no és el mateix passar el confinament amb la teva família amuntegat en un pis que tenir el teu espai, un despatx i jardí. "Aquest és un dels problemes de la normativa, que recau més sobre les persones que viuen a les cases més petites", indica. La jurista recorda que "el dret penal sanciona de manera diferenciada segons la classe" i que, com a conseqüència, "les persones més penades són les menys privilegiades". Per això, "el que resulta perillós d'aquesta nova normativa és que les dinàmiques de la policia acabin sancionant també les persones més febles davant la justícia, les comunitats marginalitzades". S'hi inclouen també les persones immigrants, "que poden viure en situacions de molta precarietat dins els seus habitatges".

A banda d'això, Toledo reconeix que "alguns homes estan patint l'estrès addicional per tots els expedients temporals de regulació d'ocupació que s'estan fent: en la nostra cultura és diferent la responsabilitat econòmica que ells senten en comparació a la de les dones". Una vegada més, la classe social hi té a veure. "És diferent una persona que depèn del seu sou per viure que una altra que té estalvis i una certa estabilitat", puntualitza. En aquesta situació, "potser sortir al carrer és l'única estratègia que tenen per gestionar això".

Esperança Bosch, la directora de l'Oficina per la Igualtat d'Oportunitats entre homes i dones de la Universitat de les Illes Balears, coincideix en aquest enfocament més ampli i aconsella tenir en compte el perfil de cada persona sancionada. Ara bé, és cert que les mateixes circumstàncies que pateixen els homes les poden patir les dones i, tot i això, "no surten tant". Bosch compara les restriccions de l'estat d'alarma amb la llei del tabac, davant la qual molts homes van reaccionar de manera similar, amb certa reticència a "acceptar determinades normes que els priven del que volen fer".

"Des del punt de vista de l'educació que reben, es considera molt masculí no tenir por, ser valent i més llest que els altres", explica la psicòloga. En aquesta construcció social del que suposa ser un home també s'inclou la tendència, segons Bosch, d'"assumir un risc innecessari, per demostrar que no tenen por". Així, afirma, "la gran part d'homes que transgredeixen les normes –excloent-ne les persones sense sostre, entre les quals els homes també són majoria– ho fan perquè és la seva manera d'afrontar la situació, sense aturar-se a reflexionar i amb una fuita cap endavant".

stats