Un de cada tres extracomunitaris ha partit de Palma durant la crisi

PalmaUn de cada tres extracomunitaris ha partit de Palma en els darrers cinc anys. El nombre de residents procedents de fora de la Unió Europea ha caigut en picat durant la crisi econòmica, amb una reducció de 20.320 persones des del gener del 2010, la qual cosa suposa la pèrdua de gairebé un 5% de la poblacióde Palma, xifrada ara en el padró municipal en 427.973 habitants.

Aquest trasllat de gent extracomunitària, però, no s’ha reflectit en el conjunt de la població de Palma, que en aquest temps ha augmentat lleugerament (1.447), perquè al mateix temps, també coincidint amb la crisi, s’ha produït un increment des de l’any 2010 de residents de nacionalitat espanyola (14.662) i de països de la Unió Europea (7.043), a més d’un petit nombre dels considerats apàtrides (62).

Dia 1 de gener passat, els empadronats procedents de països extracomunitaris a Palma eren 40.287, mentre que fa cinc anys arribaven als 60.607. El ritme de la reducció de llavors ençà és d’uns 4.000 individus cada any, però aquesta xifra és superada l’any passat, quan es comptabilitzaren fins a 4.439 residents manco de fora de la Unió Europea.

La minva d’aquest col·lectiu ha fet que, de manera progressiva, la població estrangera hagi anant perdent pes en el conjunt de Palma, malgrat que en aquest mateix temps els residents europeus sí han augmentat de manera significativa. El fenomen ha estat així fins al punt que ara mateix, per primera vegada en molts anys, els habitants de la UE superen els extracomunitaris.

Menys pes i més europeus

El padró actual mostra que actualment resideixen a Palma un total de 82.922 estrangers, la qual cosa representa un 19,4% del total de la població. Al gener del 2010 eren fins a 96.199, el 22,6% del total. Si fa cinc anys el col·lectiu d’extracomunitaris arribava al 63% del total d’estrangers, ara just queda en el 48,5% davant una majoria d’europeus. Així, els residents de la Unió Europea ja són més que els extracomunitaris després de passar de 35.592 als 42.635 actuals, amb un creixement de gairebé el 20%.

La partida d’extracomunitaris, que s’explica en bona part pel retorn d’immigrants als seus llocs d’origen o per la seva sortida a altres indrets, ha tingut efectes significatius sobre els barris amb més presència de gent d’aquest col·lectiu. Son Gotleu, Pere Garau, el polígon de Llevant (ara Nou Llevant), la Soledat, Bons Aires i Son Cotoner són els que han perdut més habitants durant el període comprès entre el 2010 i el 2015.

Son Gotleu, amb 920 individus manco que al gener de fa cinc anys, Pere Garau (635) i Nou Llevant (475) són els tres barris que presenten un descens més acusat de població. Els dos primers són les dues zones de la ciutat que registren una major densitat de població i un major pes relatiu dels residents extracomunitaris, amb un 28,5 i un 21 per cent respectivament.

Creixement a l’extraradi

Per contra, els barris que han augmentat més la població en els darrers cinc anys són aquells situats a l’extraradi que han continuat experimentant un creixement urbanístic: Son Ferriol (698), el Pi·larí (693) i Son Rapinya (608). En aquestes zones la presència d’extracomunitaris és molt poc significativa. El 92% dels residents de Son Rapinya són de nacionalitat espanyola, percentatge que es manté en el 90% en el cas de Son Ferriol i només baixa al 88,2% en el del Pil·larí.

Pel que fa al centre de la ciutat, des de l’any 2010 s’observa una pèrdua generalitzada de població, que es fa més significativa a alguns barris com Monti-sion (-181), Jaume III (-174) i la plaça dels Patins (-121), mentre que només augmenta de manera important a la zona del carrer del Sindicat (362), on noves promocions de pisos han substituït habitatges que estaven abandonats.

Fuita de sud-americans i africans

En les variacions del padró municipal just respecte del de l’any passat, s’hi observa que Palma va perdre principalment habitants sud-americans i, per primera vegada en els darrers anys, també africans. El descens més acusat es produeix entre residents de països sud-americans com Colòmbia (-741), Bolívia (-682) i Equador (-660).

En total, en el darrer any han deixat Palma un total de 3.487 persones procedents del continent americà. Ara bé, la partida d’habitants africans també és significativa, amb un total de 1.016 manco, i sobretot de nigerians, marroquins i senegalesos. En contraposició a això, a més dels nacionalitzats espanyols, han arribat a la ciutat majoritàriament italians (367) -molts ciutadans argentins tenen aquesta doble nacionalitat-, alemanys (287) i romanesos (260).

Des de l’Ajuntament de Palma s’ha valorat que, amb aquestes dades i atenent també a les xifres de creixement dins el període 2010-2015, es pot considerar que “ens trobam dins d’una normalització de l’estructura poblacional, atès que les xifres s’han mantingut amb un creixement estable”.