Palma Springs, la darrera taca sobre el teixit comercial

PalmaPalma Springs, el macrocentre comercial presentat aquesta setmana i que s’aixecarà a la Platja de Palma damunt la zona humida de les Fontanelles, s’afegeix a l’allau de grans superfícies que s’han implantat els darrers anys a Mallorca, i de manera especial a l’àrea metropolitana de Palma, un fenomen que està transformant el teixit comercial tradicional i que amenaça la supervivència de molts petits i mitjans comerços. L’any passat, l’extensió de les grans superfícies a les Illes Balears (327.131 metres quadrats) gairebé ja triplicava la del comerç tradicional (122.718), segons l’Anuari Econòmic de la Caixa.

Els darrers anys el desnivell en aquesta proporció ha anat en augment i, segons el mateix Govern, des de l’inici de la legislatura fins a principi d’enguany s’autoritzaren 40 grans superfícies, i es consideren així aquelles instal·lacions comercials de més de 700 metres quadrats. La xifra arriba fins a 52 si es calcula des de 2010, any en què acabà la moratòria per a grans superfícies que aprovà el Pacte. Aquesta mateixa setmana, el president de PIMEM Mallorca, Antoni Mas, denuncià que en aquest mateix temps, gairebé cinc anys, s’han destruït 2.959 comerços arreu de Balears.

Benedicció institucional

El petit comerç, castigat especialment per la crisi, sosté que l’expansió de les grans superfícies està directament relacionada amb la desaparició dels seus negocis. Les patronals del comerç, també Pimeco i Afefeco, han alçat especialment la veu aquesta setmana després de la presentació de Palma Springs, on observaren un exemple de la benedicció institucional a aquest tipus de macrocentres per la presència del president del Govern, José Ramón Bauzá, i el batle de Palma, Mateu Isern.

Tots dos feren seu el projecte d’Unibail-Rodamco, bravejaren d’haver ajudat que superàs tots els obstacles, tot i els problemes mediambientals que implica la construcció sobre la zona humida de les Fontanelles. Defensaren això per una inversió prevista de 225 milions d’euros i perquè anuncien la creació d’uns 4.900 llocs de feina, directes o indirectes. No obstant això, les patronals del comerç s’han cansat d’advertir els darrers anys que aquest projecte, que inclou comerços, restauració i oci, destrossarà el teixit de l’oferta complementària de la Platja de Palma, cansada de demanar ajudes des de fa temps.

Només a dos quilòmetres de Palma Springs s’està construint S’Estada, un altre macrocentre comercial a partir de l’ampliació de l’actual Carrefour del Coll d’en Rabassa. Cadascun d’aquests dos centres calcula rebre més de 10 milions de visitants anuals. No són els únics grans macrocentres comercials d’aquest tipus projectats en els darrers anys a l’extraradi de Palma. A la Marina de Magaluf ja han començat les obres d’un espai de 26.000 metres quadrats lligats a un projecte hoteler, mentre que a Marratxí ja va obrir Bauhaus, una gran superfície de 30.000 metres quadrats que també disposà de totes les facilitats administratives. Ja a Palma, altres grans cadenes com Media Markt i Brico Depot s’hi han instal·lat els darrers temps.

Ara, en mans de plans sectorials

La nova Llei del comerç aprovada recentment, consensuada en gran part amb les patronals del sector a canvi de cessions com la limitació de les zones de gran afluència turística o certes restriccions horàries, preveu ara que siguin els consells insulars els que aprovin els seus respectius plans directorials sectorials per regular l’obertura de nous equipaments comercials i quina ha de ser la seva ubicació. En qualsevol cas, PIMEM ja ha advertit aquesta setmana que la nova normativa de comerç no prohibeix la modificació dels planejaments per als canvis d’usos que permeten instal·lar a les grans superfícies, per la qual cosa considera que continua existint el perill “d’un urbanisme comercial a la carta”. En aquest sentit, s’avisa que la nova normativa permet la transformació a usos comercials de zones fins ara industrials com una nova via per obrir noves grans superfícies.

D’aquí la importància que adverteix el sector del petit i mitjà comerç en allò que determinin els plans directors insulars amb vista al futur, i per això demanen celeritat als consells insulars perquè es comenci a treballar en aquest sentit. En el cas de Mallorca, encara no han obtingut respostes que facin pensar que serà així, assenyalen. En el municipi de Palma, un dels més sotmesos a la pressió per l’obertura de grans centres comercials, el grup municpal de MÉS ha reiterat durant aquest mandat, ja abans de l’aprovació de la Llei del comerç, la necessitat urgent d’aprovar aquest planejament. A Palma el teixit comercial també s’ha ressentit per la declaració del centre com a zona de gran afluència turística, que permet un alliberament dels horaris.