FA MASSA DÈCADES que a Balears vivim del turisme, però passat el temps i situats a l'actualitat, ja hi ha moltes veus acreditades que opinen que el model del qual hem menjat fins ara està necessitat d'un canvi en profunditat. Particularment, si hi ha un aspecte que crec que no ens beneficia és que la primera etiqueta que se'ns pengi és la de turístics. No és, sens dubte, un qualificatiu amb connotacions negatives, però té poc sentit si no es tracta d'un atribut conseqüència d'altres qualificatius que se li han d'avantposar. Vull dir que si, per exemple, d'un museu només es diu que és turístic, el seu interès se'n va automàticament en orris. Del Louvre, no se'n dirà que és un museu turístic. Se'n pot dir que és un museu extraordinari per conèixer la història de l'art sobretot occidental i que per això és visitat per milions de turistes i no turistes a l'any. Hi pensava mentre llegia el comunicat d'Afedeco clamant, amb tota raó, contra la possible declaració de Marratxí com a Zona de Gran Afluència Turística, en cas que el Govern s'agenolli davant el poder de les grans superfícies. Faria rialles pensar que Marratxí, perquè té un parell d'immensos centres comercials, pugui ser declarada com a zona turística. I en canvi, no es faci més èmfasi en la declaració de zona d'interès cultural perquè té els millors artesans dedicats al fang. Aquesta és, des de la meva humil opinió, la imatge nostrada que s'ha de potenciar. Grans magatzems com els que s'han situat al municipi de Marratxí, els turistes els tenen també als seus països. En canvi, el comerç de proximitat, els petits tallers artesans i els mercats de productes propis ens defineixen perquè són nostres i ens singularitzen davant l'homogeneïtat general.
