Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

El món perd l'últim gran home polític del segle XX

L'adéu a Nelson Mandela ha estat un adéu llarg. Feia temps que Sud-àfrica i el món es preparaven per a aquest moment. Però avui el país se sent orfe. Els sud-africans han perdut el pare de la nació, i el món ha perdut l'últim gran home polític del segle XX. Un símbol de transcendència política i moral. L'home que va sobreviure l'empresonament d'un règim racista i repressor per construir, després, sobre el diàleg, la reconciliació i el perdó. Un president coratjós per aixecar la Sud-àfrica interracial, unida i democràtica que havia de trencar amb dècades fosques d'apartheid. Aquest és el missatge que va predicar durant la marxa triomfal que va fer per tot el país quan va sortir de la presó el febrer del 1990. Mandela es va convertir en el primer president negre de Sud-àfrica.

Madiba, el símbol, es va erigir en un referent per al continent africà i per a tots aquells que defensen que es pot desarmar l'enemic des de la no-violència. De Mandela, l'home polític, ens en quedarà la seva imatge afable, el testimoni d'un líder pragmàtic carregat de determinació, l'encant d'un avi de somriure innocent i el llegat del líder de visió estratègica i passat heroic.

Feia mesos que la societat sud-africana havia començat a "deixar-lo marxar", que els líders mundials havien desfilat per Johannesburg per acomiadar-se d'un Mandela cada cop més absent. Els últims anys de malaltia li van estalviar la consciència de l'espectacle lamentable que han ofert els seus hereus polítics i de sang. La batalla entre familiars i líders del Congrés Nacional Africà per apropiar-se del seu llegat i la seva imatge. Els primers, per fer diners; els altres, per recordar als votants d'un partit enfangat per la corrupció la noblesa de l'home que els va fer grans.

La mort de Mandela hauria de servir perquè aquesta Sud-àfrica, on les diferències entre rics i pobres s'eixamplen i on encara no han aconseguit esborrar algunes de les cicatrius socials de l'apartheid, reflexioni si ha perdut el rumb, si ha corromput el llegat del seu pare. Els queda el testimoni del coratge i la generositat de l'últim gran símbol del xegle XX, de l'home que es va convertir en la consciència moral d'un país.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF