Comprar tot lo dia i a tothora, en cotxe i a empreses de fora

Tant consens quan es va aprovar la Llei de comerç era preocupant, i amb el pas del temps s’aclareix l’horitzó i em tem que, una vegada més, un govern de dretes haurà estafat amb totes les lletres els ben intencionats petits i mitjans comerciants.

Aquesta setmana, mentre Pimeco lluitava amb tota la seva energia contra el despropòsit de les Fontanelles, l’ARA Balears publicava algunes claus que fan difícil prosperar una part de la seva impugnació de la llicència. Experts en dret administratiu explicaven que la combinació entre la Llei de comerç i la Llei del sòl provocarà efectes devastadors gràcies a l’eliminació, entre d’altres ‘petits detalls’ de la diferenciació que establien normatives anteriors entre sòl urbà i sòl urbà consolidat, i que poden servir per fer estèril els intents dels petits i mitjans comerciants de posar emperons a la instal·lació dels macrocentres comercials.

En aquell moment, quan es va negociar la llei, les Fontanelles ja no tenia remei. L’havia aprovat amb nocturnitat, com la modificació il·legal del Pla General per encabir un hospital davant el Monestir de la Real, Catalina Cirer, una de les polítiques més perilloses que han passat per Cort disfressades amb rebosillo i camiseta del Mallorca.

Però sí que tenien remei altres equipaments i, sobretot, els horaris i els dies d’obertura en festiu. Per aquest motiu, amb un excés, en opinió meva, de bonhomia, els petits i mitjans comerciants “s’empassaren” 16 festius a l’any a canvi que el Govern posàs ordre en el tema de les zones de gran afluència turística.

Una fórmula que el Pacte va aplicar sense cap ni peus i que García va prometre regular, amb l’esperit que “només declararem zona de gran afluència allò que realment sigui turístic”. Era molt important el compromís, perquè la simple declaració permet als comerços d’una zona obrir tots els diumenges i festius durant el període autoritzat.

Un veritable caramel per a les grans superfícies i una condemna per als petits i mitjans que no poden competir en estructura. Això, sense valorar el model de consum de 24 hores al més pur estil nord-americà, que a la Mediterrània mai s’havia imposat i que els grans operadors insisteixen a acabar conquerint.

Encara és prest per pronunciar-s’hi, però vista la política general en matèria de comerç del Govern Bauzá, que troba que s’ha de poder comprar pertot i a qualsevol hora, em tem que hi haurà alguna sorpresa negativa.

De moment, la Conselleria ja s’ha encarregat d’enviar escrits als pobles perquè “no s’oblidin” de fer la sol·licitud de declaració com a ZGAT, que ha d’anar aprovada pel ple.

En matèria de comerç, més que escoltar el discurs oficial, basta fer una volta per l’entorn de Palma. Un autèntic despropòsit que transforma la ciutat, contamina, promou la compra en cotxe a grans empreses que no tributen aquí i deixa indefens el petit comerç. Com va dir Damià Pons en un article en aquest diari, els petis comerciants “semblen masoques” amb el seu vot.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF