Santueri, l’ull que vigila tres comarques
Ara fa quatre anys que la fortificació roquera de Felanitx es va obrir al públic
FelanitxTot i que el castell de Capdepera és la fortificació amb més renom del Llevant de Mallorca, el castell de Santueri (Felanitx), és l’únic bastió roquer que es pot trobar en tota la costa que abasta l’est i el migjorn de l’illa. Es tracta d’un element ancestral de defensa que en els darrers anys s’ha aconseguit recuperar gràcies a la cooperació del Consell de Mallorca i la propietat, fins al punt que és considerat el més ben conservat de Mallorca. La seva posició, li atorga una àmplia visió sobre les comarques del Pla, Migjorn i Llevant i, a més, dominar el seu litoral i l’illa de Cabrera. En dies molts nets, la figura de la costa sud de Menorca també apareix dins el seva camp visual.
Després d’un llarg període de decadència, la seva restauració parcial li permet, des de fa quatre anys, obrir les portes i ser visitat entre l’1 de maig i el 31 d’octubre. Santueri és un monument d’interés cultural (BIC) d’ençà del 1993. A vui té el seu fonament econòmic en el turisme i, també, en les visites grupals concertades fora de la temporada alta. Durant l’hivern roman tancat. Molts de dies, la seva silueta amb els merlets, que coronen el puig (423 m), sembla navegar entre els núvols i les boires que ombregen un dels promontoris més alts de la serralada de Sant Salvador.
Diverses intervencions en els murs exteriors i alguns edificis interiors que han sobreviscut al pas dels segles, fan de Santueri tot un atractiu on, a més la part de la murada conservada, el visitant pot contemplar una col·leció de grafits a l’aljub principal.
La fortalesa, que abriga 30.400 m2 de terreny, és el núcli d’un entorn parcel·lari protegit de 776.000 m2, aprovat pel Consell l’agost del 2013. Dos anys abans, però, la institució insular havia iniciat l’expedient d’expropiació arran del grau de deteriorament i el perill d’esfondrament d’alguns trams de murades encara conservats. Aleshores, i malgrat la crisi, la família Vidal engegà un projecte de restauració que va afavorir la seva explotació com a lloc d’interès patrimonial i cultural. Xim Vidal destaca l’esforç realitzat i es mostra esperançat que l’explotació turística del monument permeti anar avançant en les tasques de consolidació i rehabilitació.
Inversió
La posada a punt del recinte va exigir uns 600.000 euros d’inversió. El mur de l’entrada, la cúpula de la torre de l’Homenatge i la recuperació de grafits varen absorbir la part més grossa del pressupost. Juntament amb la finca de Bellpuig (Artà), Santueri entrà en el plans de compra del Consell amb fons de les inversions estatutàries, fins al novembre de 2015 quan, una vegada rehabilitat i obert a les visites per part de la propietat, deixà de ser objectiu de patrimoni públic. Llavors, els esforços institucionals es dirigiren cap a la recuperació d’Es Sindicat. En els darrers anys s’hi han duit a terme algunes excavacions i s’ha avançat en els estudis d’aquesta gran fortificació, que guarda restes de l’epoca romana i bizantina, però tot l’espai del cim guarda vestigis d’època prehistòrica, al voltant del 2200 a.C.
Durant la invasió islàmica, a principi del segle X, fou emprat com a refugi. El gruix de la informació històrica arrela en l’època de la Reconquesta (1229), quan va ser escenari de moviments de resistència en temps de setges. Des del començament del segle XIV, la fortificació va ser objecte de nombroses reformes, així com d’una restauració gairebé completa dels 300 metres de murades el 1348.
El castell de Sanueri fou bastió de la Corona, inexpugnable per al moviment de les Germanies durant el primer quart del segle XVI. Amb una extensió singular de terreny cultivable, un pou i nou cisternes que formaven tot un sistema hidràulic, païsses, i edificis habitats que apareixen en documents històrics, Santueri fou un bastió militar i un refugi per a la població més propera, difícil de conquerir per a qualsevol batalló de l’època medieval.
El 1811 deixà de ser fortalesa, quan fou venut per l’Estat i passà a mans privades. 200 anys després, Santueri sobreviu amb l’ànima mirant al cel del llevant.
