El comerç es recupera, excepte a l’estiu

PalmaEl petit comerç de Mallorca registrà l’any 2014 3.488 milions en vendes, 100 més que l’any 2013 però 400 menys que el darrer any abans de la crisi, el 2007, segons les dades recollides per l’informe anual de la patronal del petit comerç, Pimeco, que confirmen per segon any una lleugera recuperació de l’activitat comercial a l’illa després d’una caiguda del 7,3% entre el 2009 i el 2013.

En l’àmbit Balear, el volum de negoci del comerç minorista va arribar als 5.952 milions d’euros, 500 milions per davall de l’any 2008. “El 2014 va ser el primer any en el qual el comerç balear ha millorat els seus números després de 6 anys de decreixement constant, però estam molt allunyats de les xifres que teníem en els exercicis d’aband de la crisi”, va dir ahir el president de la patronal, Bernat Coll.

Una de les constatacions més significatives de l’estudi és el fet que durant el 2014 les vendes del comerç milloren tots els mesos en comparació amb el 2013, tret dels suposadament millors de l’any, juliol i agost. Tot i que són els dos mesos amb major volum del 2014, són els únics en què s’experimenta un retrocés, que podria estar lligat a la baixa qualitat del turisme que arriba a l’estiu. “Segurament podria explicar-se en part així, però també hi ha un component relacionat amb el consum local”, va matisar Coll.

Més ocupació

A major volum de vendes, l’ocupació se’n ressent, encara que de manera molt minsa. L’any 2014, el comerç de Balears va experimentar un augment de l’ocupació del 2,2% respecte del 2013. És el segon any consecutiu que es registra una millora interanual.

En el cas de Mallorca, el 2014 hi va haver a Mallorca 10.551 autònoms (un 2,6% més que el 2013) i 28.072 assalariats (un 0,5% d’augment sobre el 2013). Com passa amb les vendes, les dades milloren.

Respecte al nombre de contractes, el comerç minorista de Mallorca va realitzar-ne el 2014 26.102, un 14,8% més que el 2013 i una xifra que només es pot entendre a partir dels canvis legislatius que permeten moltes tipologies sense que això signifiqui un increment real en el nombre de treballadors.

Menys empreses

La crisi ha estat tan intensa que 2.700 empreses de comerç han quedat pel camí, 2.000 d’aquestes integrades dins l’epígraf “comerç minorista”. La darrera dada, del gener del 2014, reflecteix encara una minva de 300 empreses respecte del 2013.

Tot i això, el creixement de vendes del 2014, que s’espera que sigui d’un 3% per al 2015, fa pensar que “ja hem tocat fons”, amb paraules de Coll.

Els creuers, magres

El turisme de creuers, un dels elements que des de l’Administració es venera els darrers anys perquè es considera que dinamitza molt l’oferta complementària, resulta que té més de mite que de realitat si es fa cas de les dades de Pimeco. Només un 1% del total de les vendes del comerç mallorquí és generat pels turistes de creuer, malgrat que algun dia el centre de Palma sembli envaït per aquests visitants. En total, l’estudi de Pimeco, coordinat per Antoni Villalonga, estableix que la seva despesa, tant per als creueristes de base com d’escala, es pot xifrar en 22,5 milions.

Sobre aquest assumpte, Coll va recordar que entre els creueristes que desembarquen en trànsit, el 24% efectua les seves compres a les botigues de souvenirs i el 29%, en comerços generalistes. Dels creueristes amb base al port de Palma, un 7% va realitzar les compres en botigues de souvenirs i un 12 %, a generalistes. En tot cas, el president de Pimeco va concloure que és “molt menys important del que sovint se’ns presenta”.

El turisme de temporada alta gasta un poc menys, però no deixa de ser l’activitat turística el motor de les vendes, com confirma el fet que “les zones turístiques, també Palma, són les que obtenen millors registres, mentre que altres zones encara es troben en caiguda”, va assegurar Coll.

Precisament l’interès d’alguns municipis per esdevenir “turístics” i així aconseguir la declaració de Zona de Gran Afluència ha estat un dels cavalls de batalla de Pimeco els darrers mesos, des de l’entrada en vigor de la Llei de comerç.

La patronal ha impugnat recentment les resolucions de la Direcció General de Comerç i Empresa del Govern balear per les quals s’aproven les sol·licituds d’ampliació de les Zones de Gran Afluència Turística (ZGAT) de cinc municipis de Mallorca.

En concret, es tracta de les ampliacions aprovades a Llucmajor, Felanitx, Vilafranca de Bonany i sa Pobla, com també la del nucli urbà de Portocristo.