Banca

Segon intent del BBVA de comprar el Banc Sabadell: totes les claus de l'operació

El banc d'origen basc fa públic que vol adquirir l'entitat catalana amb seu a Alacant, mentre el Sabadell confirma que ho analitzarà "adequadament"

4 min
Seu BBVA

Barcelona"Seria una mala notícia per a Catalunya". La categòrica reflexió d'un veterà banquer arribava hores després del xoc financer que s'ha produït al migdia al saber-se que el BBVA està negociant per comprar el Sabadell. És, sí, el segon intent després de l'operació fallida de la tardor del 2020. I, segons les fonts consultades, té bones possibilitats de prosperar.

La pel·lícula de la jornada ha sigut vertiginosa: al matí Sky News publicava que hi havia negociacions per a una fusió. Portaveus del Banc Sabadell negaven aquest extrem, mentre el BBVA no ho confirmava. Però al migdia esclatava la bomba: "El BBVA confirma que ha traslladat al president del consell d'administració del Banc Sabadell l'interès del consell d'administració del BBVA a iniciar negociacions per explorar una possible fusió entre les dues entitats". El segon banc espanyol comunicava així a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el regulador borsari espanyol, la seva intenció d'adquirir el Sabadell. Poca estona després, el banc català amb seu a Alacant ho confirmava: "Banc Sabadell confirma que ha rebut a les 13:42 hores del dia d'avui una proposta escrita indicativa del BBVA per a una fusió. El consell d'administració del Banc Sabadell analitzarà adequadament tots els aspectes de la proposta".

La reacció a les borses no ha trigat a notar-se: passades les tres del migdia, el Sabadell s'enlairava més d'un 6%, mentre que el BBVA queia més d'un 7%. Al final de la jornada, el Sabadell pujava més d'un 3% i el BBVA queia al voltant del 6%.

El precedent del 2020

Superat el xoc inicial, els telèfons dels principals despatxos financers començaven a sonar i quedava clara una cosa: el que es viurà en els dies vinents no té res a veure amb el que es va viure la tardor del 2020. Aleshores el BBVA va fer un intent marcat per la manca de confiança (els directius del banc d'origen biscaí van ocultar als del Sabadell la venda de la seva filial als EUA i van dir en plena negociació que tenien altres opcions) i per la situació d'extrema debilitat del Sabadell, que tenia el preu de l'acció per sota dels 30 cèntims i a tir d'opa.

Carlos Torres, president del banc blau, i el seu conseller delegat, Onur Genç, van voler imposar aleshores condicions molt dures a la compra, que incloïen només una vicepresidència per a Josep Oliu i un repartiment de poder radicalment favorable al BBVA. El preu ofert pels compradors tampoc era massa bo: Torres es plantava en prop de 2.250 milions d'euros, i Oliu demanava entre 250 i 400 milions d'euros més.

Passats quatre anys, la situació ha canviat radicalment. "El Sabadell ha canviat molt i per a bé", expliquen fonts properes al BBVA. "El 2020 allò era gairebé un rescat; avui Oliu té una posició de força", afegeix una segona veu. Aquesta posició de força es veu directament en el preu del banc: si fa quatre anys l'oferta rondava els 2.000 milions, ara frega els 10.000 de capitalització. Un veterà de l'Íbex-35 dona per fet que el Sabadell tindrà la força de demanar consellers, i especula que Oliu podria fins i tot ser copresident.

"El BBVA haurà d'explicar molt bé que no va comprar per 2.000 i podria comprar per més de 10.000", apuntava un directiu bancari. Però una altra font recorda que el BBVA està "supercapitalitzat", amb una posició de liquiditat molt folgada i la perspectiva de superar els 10.000 milions d'euros de guanys per primer cop. Aquesta veu apunta que el recent fitxatge com a consellera de Cristina de Parias, històrica defensora que calia comprar el Sabadell, pot haver sigut clau. I dona una altra pista: l'operació es farà en bescanvi d'accions, i no pas en cash, com s'havia arribat a plantejar ara fa quatre anys.

Oliu, figura clau

Al sector financer hi ha un cert consens que Josep Oliu és clau per possibilitar l'operació. Amb 75 anys, una fusió podria ser la seva última gran operació. Algunes veus apunten que donar-hi llum verda seria veure el Sabadell integrat en el que seria un nou monstre financer (es calcula que superaria CaixaBank un cop engolida Bankia i que s'aproparia a la dimensió del Santander) i blindar l'interès dels accionistes. "El Sabadell, a deu anys vista, no té una mida que li garanteixi la continuïtat, i aquesta operació seria bona", apuntava un financer. "Els accionistes ho aplaudirien i el mercat també", afegia. "Per a Oliu seria un gran final", sosté una de les veus consultades.

Però hi ha un contrapunt. "Penso que Oliu viurà això com l'abraçada de l'ós", apunta un altre banquer. "I no és agradable, perquè ara té un banc molt i molt ben valorat, amb molt bones perspectives... Crec que ell es veia més protagonitzant una operació corporativa", afegeix, amb relació a una eventual compra d'Unicaja per part del Sabadell.

El cert és que totes les fusions tenen una part negativa i aquesta no és una excepció: el 2020 es calculava que uns 5.000 treballadors perdrien la feina, la majoria del Sabadell. Ara aquesta xifra continuaria sent important, tot i que menor, perquè el Sabadell ha fet dues reduccions de plantilla des d'aleshores, fet que n'ha reduït la xarxa un 20%. També suposaria la fi d'una entitat fundada el 1881 i una de les principals empreses catalanes, amb la pèrdua d'un important pol de poder i de càrrecs de responsabilitat amb una mirada catalana. "En una operació així l'ocupació no compta; hi ha alts nivells de cinisme. El tema és la rendibilitat i el retorn a l'accionista", deia un banquer a preguntes de l'ARA. "Desgraciadament, en una fusió el que compta són les sinergies per retallar costos, funciona així", afegia un altre.

Fredor del govern català i espanyol

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha estat clara al valorar la notícia, expressant el seu "respecte" per la decisió que prenguin les entitats, però avisant que "els ciutadans i les pimes catalanes necessiten més entitats financeres, i no menys".

En efecte, una fusió entre el BBVA i el Banc Sabadell reduiria els actors d'un sector que des de la Gran Recessió no ha deixat de concentrar-se. Per això el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha apel·lat a aquesta situació: "No només és important fomentar que el sector continuï tenint aquests bons nivells de rendibilitat i solvència [...], sinó que també és important que el sector financer continuï mantenint una situació competitiva".

Els sindicats, per veu de CCOO, s'han afanyat a demanar que es garanteixin els llocs de feina. Però no sembla una petició gaire realista en aquest cas, especialment per la sostinguda aposta del BBVA a Catalunya: el 2012 es va quedar les tres caixes d'Unnim, el 2014 les tres de CatalunyaCaixa i ara apunta al Sabadell. Les recurrències de la xarxa d'oficines i també en l'àmbit de càrrecs directius són òbvies, i la naturalesa de les fusions també.

stats