La gran banca enceta el 2024 disparant els guanys tot i pagar més per l'impost

MadridLa gran banca espanyola ha arrencat el 2024 amb força. Durant els tres primers mesos de l'any, les principals entitats financeres a l'Estat han vist créixer els guanys en comparació amb un any enrere. En total, el Banco Santander, CaixaBank, el Banc Sabadell, el BBVA i Bankinter han guanyat 6.565,9 milions d'euros durant el primer trimestre d'aquest 2024, cosa que suposa gairebé un 16% més que el mateix període de l'any passat, quan les entitats van guanyar 5.662 milions d'euros.

A més, el sector ha anotat aquests resultats tot i pagar molt més per l'impost extraordinari a la banca. Aquest primer trimestre les entitats han liquidat l'import a pagar per l'exercici del 2023, quan van anunciar beneficis històrics. En total, els cinc grans bancs de l'Íbex-35 han abonat pel gravamen 1.400 milions d'euros, un 30% més en comparació amb l'import que van abonar l'any 2023 i que corresponia a l'exercici del 2022.

De fet, fruit de la bona evolució dels seus guanys, el govern espanyol ha decidit prorrogar un any més el gravamen i ha obert la porta a fer-lo permanent. Aquest s'haurà de tramitar a través d'una nova norma i, per ara, se'n desconeixen els detalls, tot i que organismes com el Banc d'Espanya ja han fet propostes. Per entitats, CaixaBank ha pagat 493 milions d'euros; el Santander, 335 milions; el BBVA, 285 milions; el Sabadell, 195 milions, i Bankinter, 95 milions. Al sector, però, el missatge continua sent el mateix: "No ajuda a l'economia i discrimina", recalcava aquest dimarts el conseller delegat del Santander, Héctor Grisi, durant la presentació dels resultats trimestrals. Un missatge que s'ha escoltat a la resta de bancs.

Santander, líder indiscutible

El Banco Santander lidera el rànquing de beneficis de les grans entitats financeres en el primer trimestre. De fet, ha anotat el seu millor primer trimestre. L'entitat que presideix Ana Botín ha guanyat 2.852 milions d’euros en els tres primers mesos d'aquest 2024, un 11% més que fa un any, quan va anotar uns beneficis de 2.571 milions d’euros, tal com ha informat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

El banc ha augmentat els ingressos un 10%, fins a una xifra rècord de 15.380 milions d’euros, i ha disparat el marge d’interessos un 18%, fins als 11.983 milions. El Santander fins i tot puja en ingressos per comissions, amb un 6% més, amb 3.240 milions d’euros.

En general, tots els grups han vist disparar els resultats de la seva activitat gràcies a la política dels bancs centrals, en particular del Banc Central Europeu. Amb l'objectiu de frenar la inflació, aquests organismes han aprovat pujades dels tipus d'interès que han encarit el diner. Això ha donat ales al negoci bancari, que sorgeix de la diferència entre el que paga l'entitat financera per obtenir diners i el que cobra per deixar-los a empreses o famílies. En el cas d'Espanya ho ha fet amb força, perquè el principal negoci de les entitats financeres són les hipoteques, els crèdits a les empreses i els préstecs al consum. En el cas del Santander, només al mercat espanyol el banc ha guanyat 772 milions d'euros (sense tenir en compte l'impost extraordinari al sector).

Més rendibilitat

“Hem tingut un molt bon inici d’any, amb un creixement del 10% dels ingressos, mantenint els costos estables respecte a trimestres previs”, ha assegurat la presidenta de l'entitat, Ana Botín, en un comunicat difós pel banc. De fet, després d'un any marcat per la caiguda de les hipoteques, les entitats coincideixen en el fet que la concessió de crèdit per la compra d'habitatge es comença a recuperar, mentre que el crèdit al consum i a les empreses també ha avançat.

Per tot plegat, el Santander i la resta d'entitats han vist créixer la seva rendibilitat. En el cas del banc que presideix Ana Botín, el Rote (rendibilitat sobre el capital tangible) creix fins a un 14,9% aquest primer trimestre, tot i que es dispara fins a un 16,2% si es dilueix l'impacte del pagament de l'impost a la banca. Després de molt temps, el banc ha afirmat que la rendibilitat sí que cobreix el cost de capital.