Publicitat
Publicitat

PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL

Gabriel Janer Manila: "Quan és popular, el sexe és més lliure i divertit"

Es reedita de nou el clàssic sobre sexe i cultura popular del novel·lista

D’ençà que va aparèixer per primera vegada l’any 1979, Sexe i cultura a Mallorca: El Cançoner, del novel·lista i pedagog Gabriel Janer Manila, ha estat un èxit constant que ha duit l’editorial Moll a reeditar-lo fins a sis vegades. Aprofitant que la darrera edició és de fa pocs mesos i que el pintor Joan Bennàssar ha d’inaugurar el 10 de maig a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem una exposició titulada L’esplendor del desig, l’escriptor i l’artista es varen reunir ahir a la sala de l’Ajuntament de Sant Joan per parlar de l’erotisme i el sexe en la cultura tradicional mallorquina, “un tema gairebé inesgotable”, segons Janer Manila.

L’escriptor recorda la gènesi del llibre, que es remunta a principi dels anys seixanta del segle passat. “Sovint sentia molta gent, entre ells Francesc de Borja Moll i Josep M. Llompart, lamentant-se perquè ningú no havia recollit les cançons eròtiques de la cultura popular mallorquina, les que el pare Rafel Ginard no havia inclòs al seu cançoner perquè era frare”. Aquelles lamentacions s’uniren al fet que l’escriptor aleshores feia de mestre d’escola a Llubí i que vivia rellogat a casa d’un matrimoni llubiner. “Un dia l’home, l’amo en Toni, em cantà set o vuit cançons de caire sexual”, recorda Janer Manila, “i m’agradaren tant que vaig començar a fer una recerca per diferents pobles, sovint en companyia de Bel Cerdà, que recuperava músiques i tonades antigues i instruments musicals populars, fets de canyes o d’ossos”.

El procés de recol·lecció de cançons i gloses populars picants durà entre el 1962 i el 1977, i finalment va servir per rescatar d’un oblit segur un patrimoni oral d’una riquesa i una expressivitat extraordinàries. També serví per demostrar que el tractament del sexe que feia la cultura popular era oposat a la visió del sexe que s’imposava des de l’església i les altres institucions de poder. “Mentre que per l’església el sexe era fosc, terrible i pecaminós, per la cultura popular era fresc, no culpabilitzador. A les gloses i les cançons”, diu Janer Manila, “s’hi mostra un sexe alliberador, festiu, burlesc o grotesc, optimista”. Això no vol dir que les cantassin com qui res. “Abans de cantar-les, havien d’haver begut un tassó de vi, perquè eren cançons considerades brutes : Un porcellet d’un quintar / no pot fer tant de saïm / com sa poma regalim / quan es pardal hi entrà”.

Certes reticències

Aquesta naturalesa indecorosa i anticonvencional de les cançons també explica que, a l’hora de recollir-les, Janer Manila es trobàs amb certes reticències. “Qualque vegada haguérem de muntar un sopar a foravila perquè, si no era d’amagat, els homes i les dones amb qui parlava no volien cantar-les”, recorda. En aquest sentit, reconeix que “les dones eren més difícils de fer començar, però una vegada s’hi posaven, en sabien més que els homes i eren més atrevides”.

Per Gabriel Janer Manila, no és estrany que uns homes i dones que tenia unes vides sotmeses i alienades pels poders establerts després es mostrassin tan desinhibits a l’hora de tractar, festivament, el tema del sexe. “En el fons, era una forma d’autodefensa de les classes populars davant les classes dominadores. A més, tal com explic a l’estudi introductori del llibre, aquelles cançons també tenien una funció educativa: servien per mostrar als infants que hi havia un sexe diferent d’aquell fosc i reprimit de què parlaven l’església i les famílies”.

Riquesa lèxica

La varietat de subtemes que tracten les cançons sexuals del cançoner popular mallorquí és molt gran: l’acte sexual, la impotència, les banyes i els banyuts, les criades, les que tenen un to més escatològic, les que fan referència a gent d’església, a la menstruació, al desig, a les malalties venèries… Lingüísticament, a més, són d’una riquesa inacabable. “És especialment rellevant”, diu Janer Manila, “l’ús de l’eufemisme burlesc, és a dir, el recurs de parlar de sexe fent ús d’un eufemisme que, en lloc de tapar el que en teoria vol tapar, en realitat ho exagera i multiplica”. Un exemple podria ser: Tenc una pistola d’or / que tira pólvora blanca; / en veure una cuixa o una anca / dispara sense fer tro”.

Segons Janer Manila, gairebé tot era susceptible de ser usat metafòricament per a les cançons. “Per això la riquesa lèxica és tan gran, especialment per designar el sexe masculí i el femení. Per al masculí, per exemple, trobam noms d’ocells, d’instruments, d’armes, d’animals aficadissos i fins i tot d’objectes religiosos, com ara el canelobre o el ciri. I el mateix passa amb el sexe femení: poma, figa, carxofa…”.

De les moltes satisfaccions que li ha proporcionat l’elaboració i la publicació de Sexe i cultura a Mallorca, Janer Manila destaca el fet d’haver ajudat a preservar un patrimoni cultural que era a punt de desaparèixer, haver-lo retornat a la tradició oral i, sobretot, haver fet d’enllaç entre diferents generacions. “Les cançons recollides aquí són les que encara es canten a les festes populars de Mallorca”, afirma.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF