"El dia que em paguin hauré tingut èxit gràcies al fracàs"

"Déu és amor". La marquesina de l'església Pentecostal de la vorera de davant està tan a la vista i tan a prop del saló despatx de Toni Nievas que sembla posada a posta, com un recordatori. Vist des d'una òptica cristiana, el cineasta mallorquí és un gran aspirant a última persona de l'illa interessada en els ensenyaments del Senyor. Però, des de l'òptica Nievas, l'eslògan religiós bé podria pertànyer a una línia qualsevol dels exòtics guions amb els quals duu set anys, centenars de vídeos, tres llibres i dues pel·lícules intentant la utopia de l'artista: cobrar per la seva feina.

"El dia que em paguin hauré tingut èxit gràcies al fracàs. Fracassar amb èxit és la frase que em defineix", assegura aquest realitzador, dibuixant, guionista, extècnic de televisió, excambrer (i la llista continua) que s'autodenomina "creador". Ahir presentà la seva nova recopilació de vinyetes, Autor bajo demanda, a la llibreria Literanta de Palma. És una nova entrega del seu particular còctel humorístic de sexe, drogues i gatets en conjunció amb la solitud, amargor i fàstic intrínsecs de la crisi econòmica que dóna com a resultat un atípic retrat sobre la misèria de qui se sap derrotat.

En una pàgina del seu nou catàleg d'horrors existencials i laborals, un empleat ens informa de la seva feina: "Se m'han corregut a la cara però em sent molt digne". En una altra, dos homes despullats i crucificats discuteixen: "Tu estàs trist", li diu un. "No ho estic", li respon . "Ho estàs", "No, collons". I això és tot. Això és Toni Nievas. A més de l'inevitable gest de complicitat als Monty Python, el sarcasme de la britànica The Office és un dels seus principals referents, segons confessa des del sofà de la seva sala d'estar, un decorat inevitablement familiar per a tot aquell que hagi visionat algun dels seus vídeos a YouTube.

Acudits diferents

Amb títols com Zoofilia con gallinas o Noche salvaje con Gallardón, Nievas treu de la gàbia durant uns pocs minuts al dia uns personatges, trames i situacions que no estan a l'abast de tothom. No es tracta de distingir entre acudits per a llestos i altres per a menys llestos, simplement es tracta d'una classe d'acudits diferents. Atípics: "L'humor en general parteix d'un drama. Jo crec que l'humor és això, i no Los Morancos o José Mota. Espanya està faltat de moltes coses i tan ple de complexos que, quan veiem alguna cosa que no entenem, directament l'odiam".

A 38 anys, Toni Nievas és avui un artista a mig camí entre la resignació de no acabar de veure la llum (va estar amb un peu i mig dins del nou programa d'Andreu Buenafuente però no va poder ser per un sobtat canvi de plans) i la il·lusió dels nous projectes. Després d'autoeditar sota mecenatge Autor en tiempos de crisis i publicar Polvo cósmico amb l'editorial Fonart, per al seu darrer llibre ha optat, tal com diu el títol, per l'edició sota demanda. És a dir, només s'imprimeixen els llibres que prèviament hagin estat encarregats per internet, tot i que tenia previst posar-ne a la venda una trentena després del seu xou d'ahir.

L'estil de Nievas a estones recorda Miguel Noguera, un altre humorista també molt donat al surrealisme, el dibuix i els xous ("ultraxous" els anomena). Encara que a Nievas no li interessen els monòlegs ("seria incapaç de parlar durant una hora") i per això per enguany té planejat fer una volta per unes quantes ciutats i muntar un espectacle molt dinàmic en què s'intercalin acudits, lectura de tuits i visionat d'imatges i vídeos d'internet. Un espectacle en sintonia amb "el nou espectador", aquell que, assegura, "ara necessita petites píndoles, una cosa, després una altra i una altra".

La veritat és que li queden poques plataformes per provar. Té un ritme de tuiteig a l'altura de Quim Monzó (i això són paraules majors), l'any passat va estrenar el seu segon llargmetratge, un documental de ficció sobre la crisi titulat Como todas las mañanas, i ara col·labora amb Dani Mateo als 40 Principals en el programa Vodafone Yu. Malgrat tot, encara troba temps per dibuixar, tal com ho testifica el reguitzell d'esbossos desplegats per taula, terra i parets. Temps i motius: "Hi ha coses que no funcionen en un vídeo i sí en una vinyeta. Coses que no m'atreviria a dir en un tuit però que semblen més subtils si les emboliques en una vinyeta".