Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

TdeB. El millor de cada casa

Novena edició del Teatre de Barra, amb un parell de novetats. La primera és que se n’ha traslladat la ubicació i ha passat del carrer de Sant Magí a Canamunt. La segona és que és d’encàrrec. L’organització ha decidit que fossin els guanyadors de les vuit edicions anteriors els autors de la que ens ocupa. Ningú no n’ha quedat fora. El que succeeix és que Rafel Gallego havia guanyat a la tercera, a la quarta i a la sisena. Aleshores hi havia hagut sis guanyadors. Tot perfectament quadrat. Quatre dels autors han decidit jugar amb els mateixos personatges i, tant com sigui possible, amb els mateixos actors, com és ara Carme Planells, que havia aconseguit el guardó a la cinquena edició amb Billy Wilder, però que en aquesta ocasió no ha pogut comptar amb la interpretació de Joan Pere Zuazaga, substituït magníficament per Tomeu Blanch, juntament amb l’eficaç Héctor Seoane, dirigits pel sempre rompedor i sorprenent Bernat Molina. Definitivament, els dos protagonistes entre una obra i una altra havien tingut una relació sentimental, ja conclosa. Parells o senars? és senzillament una escena de gelosies amb tots els trets característics de la primera, que l’autora ha convertit en un pou sense fons, farcida d’humor elevat a la màxima potència, marca de la casa, que funciona en un in crescendo sense treva que la converteix en un deliri de fantasies eròtiques que no donen opció a l’espectador: o riu o riu. No hi ha cap altra possibilitat.

De la mateixa manera, el triguardonat Gallego ha utilitzat les protagonistes de Dijous de Passió, que havia dirigit Joan Fullana. Ara Fullana ha deixat el testimoni a Joan M. Albinyana per dirigir Marga López i Alexandra Palomo a 40 nits tropicals. Un altre retrobament, una altra separació, aquest cop en clau melodramàtica, en la qual les dues protagonistes van capgirant els rols de dominant i dominada de manera molt subtil. Tot un encert. No cal dir que les dues actrius broden els seus personatges i l’esmenada metamorfosi assoleix cotes de tensió extremes, mentre que la resolució ho deixa reduït a una enrampada de no gaire voltatge, sobretot si ho comparem amb les expectatives que desperta.

Mar Oliver i Rodo Gener són els autors de McKensey, dirigida per Rodo Gener i Salvador Oliva, i interpretada per Rodo Gener i, circumstancialment, per Àlex Tejedor, en substitució de Salvador Oliva. Res a veure amb Desitjos, dirigida per Joan Fullana, guanyadora de la primera edició. McKensey juga constantment i de manera esbojarrada amb les paraules, algunes de les quals una mica ficades amb calçador, des del mateix títol. Una poca-soltada divertida.

Teatre de barra és el títol que ha decidit David Mataró, que fa una petita referència a Llengua amb tàperes i que també protagonitzen Aina Cortés i Toni de los Ángeles, els quals exerceixen d’espectadors de la peça guanyadora de la segona edició, la dels zombis invasors. Ocurrent, divertida, ben interpretada... sense tara.

Brutal L’home que va vendre el món o un altre capítol d’ Herois, guanyadora de la darrera edició, escrita per Josep Mercadal, dirigida per Sergi Baos i interpretada de nou per Josep Mercadal i Xavier Núñez. Una impactant reflexió sobre l’èxit, l’amor, la infidelitat, el desamor i l’amistat. Un melodrama amb sentit de l’humor, sense pal·liatius, que combina a la perfecció ambdós gèneres i que fa que el somriure d’una situació deixi glaçat l’espectador a la següent, per després tornar a fer-lo riure de valent i, un altre pic, cop de tragèdia. Una meravella.

Em va quedar per veure El cap de (la) poma, de Xisco Rosselló, dirigida per Pere Pau Sancho de la Jordana i interpretada per Maria Rosselló i Frederic Bibiloni. En resum, una bona idea amb els resultats previstos. Gran qualitat.